Els parlo als clubs esportius. Una setmana més
s’han donat agressions físiques i verbals a les instal·lacions esportives. Insults
de veterans a jugadores de l’equip femení d’un mateix club, tal com
recull l’acta de l’àrbitre; un cop de peu a l’esquena d’un jugador de categoria
cadet, nois entre 14 i 16 anys, precedit d'empentes, insults, entre jugadors i entrenadors enfrontant-se; el porter d’un equip agredeix verbal i físicament a l’àrbitre del
partit després d'anul·lar un gol del seu equip en l'últim minut.
Malauradament, la violència i els
conflictes continuen sent notícia a l'esport en general, i especialment al formatiu. Només en el futbol, cada cap de setmana, es donen com
a mínim una d’aquestes situacions en les competicions que es juguen.
En els casos esmentats, per resoldre els conflictes, els clubs han decidit apartar els infractors de la competició, els
veterans, el jugador del cadet que va donar la puntada de peu i el porter que
va agredir a l’àrbitre de futbol. Com si només apartar els jugadors acabés amb els casos de violència i conflictes
en les competicions en el futur.
Als clubs, els faig la següent
pregunta: la solució que han escollit farà que els jugadors veterans deixin d’insultar a
les dones? O que el noi de l’equip cadet no doni una puntada de peu a un altre
noi cada cop que es discuteixi per qualsevol altre cosa? O que el porter no
agredeixi a una altre persona quan no aconsegueixi el què vol?
Ja sé quin és la resposta habitual
del clubs: - "aquest no és el nostre problema, ja que un cop presa la decisió, aquestes
persones no formant part de la seva entitat". Tanmateix, el fet que ha provocat
la seva sortida, s’ha donat mentre n'eren membres, com a jugadors, i, per tant,els clubs tenen una responsabilitat amb aquestes persones i altres que vindran després, per tal que la violència no es torni a produir.
Sortosament, això té solució. Si
volem que aquests fets no es tornin a produir no hi prou amb apartar els
jugadors o als entrenadors, ni tampoc serveix només sancionar-los, cal
treballar amb ells perquè sàpiguen com gestionar els conflictes. De debò, és
així. No improviso. Ho hem provat. Poden trobar casos en el llibre "La Resolución de conflictos y la mediación en el deporte".
L’experiència m’ha ensenyat que
els clubs obren els ulls a aplicar la resolució de conflictes i la mediació a
l’esport si té una influència positiva en els resultats dels equips en les
competicions i en l’entrada de nous jugadors i de més ingressos. No estic dient
que no els interessin els jugadors i els entrenadors com persones, però això generalment
compta si té un efecte en els títols esportius i en els diners.
Així que agafant el cas de la
bronca al camp entre els jugadors i els preparadors dels equips de la categoria
cadet, els diré que el què ha passat tindrà una afectació important en els seus
resultats, d’entrada pèrdua de jugadors, un apartat, un altre lesionat i altres sancionats un grapat de partits. Pensin que un dels clubs es troba situat en aquell moment primer de la competició i podria
guanyar la lliga. Però el que ha succeït té més efectes, per exemple, la
pèrdua a final de temporada de fitxes, de jugadors, ja que als pares i mares no
els agrada veure com els entrenadors dels seus fills, que han de ser bons
exemples de comportament, s’insulten al camp o ho fan a l’àrbitre o que tot plegat predisposi que els seus fills
s’estomaquin en el partit.
Clubs, a què esperen per treballar
i donar una resposta als conflictes que provoquen els mals comportaments dels
seus jugadors, entrenadors i aficions en les competicions?