La musica calma a les feres

XAVIER PASTOR I CARLES LAMA
Publicat al Diari de Girona el 2 de febrer de 2011

La música forma part de les nostres vides, ens acompanya sempre. És present des del nostre naixement, i fins i tot abans, amb les primeres cançons de la mare. En els primers anys de la nostra infància, a l'escola quan ens fan cantar i aprendre cançons populars, en les músiques de les joguines que ens regalen els reis mags o la família pels nostres aniversaris. Quan som adolescents, la música omple les nostres vides i li dóna més sentit, propiciant actituds, estils i formes de relacionar-nos, amb un punt de rebel·lia. La música és present sempre en els grans moments de felicitat, en els aniversaris, en les bodes i també, en instants d'immens dol, en els funerals.

I això per què? Com explica Carles Lama, pianista i professor del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, perquè la música és emoció en estat pur. I perquè té la virtut de generar, provocar i fer aparèixer emocions en els altres. Recordin per un moment una pel·lícula que els hagi agradat molt, que els hagi marcat, i de ben segur que seran capaços de cantar-ne un trosset o la tornada. Cada tipus de pel·lícula requereix una "música", per exemple, les dramàtiques o les de por, on el desenllaç de l'escena està estretament compassada amb el clímax de la música.

La música pot despertar i avivar reaccions positives i també negatives. Amb relació als conflictes, recordo una notícia de diari del 2004, on s'explicava la utilització per part de les tropes nord-americanes de la música com a arma psicològica. Per exemple, en la invasió d'Iraq es fa fer servir el heavy metal combinat amb frases insultants del tipus "dispares com un pastor de cabres" amb l'objectiu d'irritar l'enemic i fer-lo sortir dels amagatalls per combatre'l. La utilització de la música en la guerra és un recurs molt antic bàsicament amb una doble funció: d'una banda, provocar el terror en l'enemic abans i durant la batalla i, de l'altra, foragitar la por i infondre coratge en els propis soldats.

Però la música també pot tenir efectes positius en els conflictes, abans que apareguin o un cop s'han manifestat, tenint en compte la influència i efecte directe de les emocions en els comportaments en aquests processos. M'explico. Fa unes setmanes vaig descobrir un cas aplicat quan l'any 2009 els responsables de la ciutat de Christchurch a Nova Zelanda donaven a conèixer a la premsa la reducció molt considerable de comportaments antisocials al carrer amb la utilització de la música. Concretament, des de fa un parell d'anys, amb caràcter experimental, els responsables de la ciutat van decidir posar altaveus i reproduir música clàssica al centre comercial, sobretot Mozart. Els resultats van mostrar que respecte al 2007 i el 2008 s'havien eliminat quasi del tot les discussions, els incidents i les baralles que es donaven entre els usuaris al centre. La policia reconeixia que el programa experimental de música clàssica té uns efectes tranquil·litzants en els comportaments de les persones en el centre de Christchurch.

Amb casos com aquest, es mostra que la música, utilitzada i seleccionada correctament, és un recurs bàsic i/o complementari per tractar de prevenir i conduir emocions molt intenses resultants de malentesos i tensions en les nostres relacions que sovint capturen, momentàniament i sense adonar-nos-en, la nostra forma de pensar i d'actuar, derivant en conflictes violents. En aquestes condicions, la música pot ajudar-nos a reduir la vehemència de les nostres respostes, a serenar el nostre estat d'ànim, a racionalitzar la situació i a harmonitzar el nostre comportament.