Article publicat al Diari Ara el 20 de març de 2016 en el dossier dedicat a la corrupció en l'esport
Avui es donen dues modalitats de trampes en la pràctica del joc: les tradicionals, en les quals els diners són un mitjà per poder comprar il·legalment el resultat d’una competició i assolir un objectiu esportiu, i les trampes la finalitat i el mitjà de les quals són els diners, com per exemple els guanys que s’obtenen de les apostes a partir de la manipulació fraudulenta d’un resultat d’una competició.
Pel que
fa a la primera modalitat, el futbol ha sigut, històricament, un dels
esports objecte de males pràctiques per part de jugadors i clubs. El
procediment habitual és la compra de clubs i jugadors perquè algun altre
equip de la competició en surti beneficiat, per guanyar un campionat o
per no perdre la categoria. Només cal pensar en els casos dels maletins
en el futbol espanyol en els descensos de categoria o en el cas
Calciopoli de frau arbitral al futbol italià dels anys 2005 i 2006 per
beneficiar grans equips.
Pel que fa a la segona
modalitat, hi ha casos més recents, com l’escàndol Calcioscommesse del
2012 a Itàlia, en què diversos jugadors i directors tècnics dels
principals equips tenien vincles amb organitzacions internacionals amb
l’objectiu “d’arreglar partits de futbol” i facilitar el guany a uns
determinats apostadors, o el de la corrupció en la fins ara impecable
pràctica del tenis professional, amb més d’una dotzena de tenistes
d’elit implicats en xantatges i amenaces contra la integritat física
dels tenistes.
Les solucions en
tots dos casos s’han basat únicament en la sanció. En el cas dels
maletins, s’han sancionat clubs amb multes i la pèrdua de categoria. En
el de les apostes, s’han sancionat, fins i tot per a tota la vida,
jugadors i tècnics, allunyant-los de l’esport per sempre. Les xarxes que
mouen aquestes pràctiques van quedar sense càstig.
Així, aquesta mesura, per si sola, no ha evitat ni evitarà l’aparició de nous casos.Fins i tot les seves conseqüències poden reforçar la pràctica de les
trampes: l’esportista sancionat haurà d’abandonar la pràctica esportiva
-la feina que sap fer- i quedarà exposat a persones i organitzacions
sense escrúpols que l’utilitzaran per tornar a operar. En canvi, si se’l
sanciona amb la reparació del dany ocasionat amb accions a favor de
l’esport base, hi guanyem amb l’esport i amb tot el que evitem. Respecte
a les trampes de les apostes, cal prendre mesures contra les causes i
els seus causants, ja que al cap i a la fi són les persones i les
organitzacions que fomenten la il·legalitat els que poden fer mal a
l’esport per mitjà dels esportistes que, víctimes, hi participen.
Comentaris