dimarts, 17 d’agost de 2010

Castells no re-presenta el PSC

Publicat el 5 d'agost al Diari de Girona

El PSC té un conflicte com a partit. Bé, Antoni Castells, actual Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, l’ha fet un altra vegada públic al decidir no voler representar al PSC en les properes eleccions al Parlament.

Castells està emprenyat i es nota. Montilla ho ha acabat de confirmar, afirmant que la decisió de Castells ha estat per motius personals. Doncs, encara pitjor, ja que aleshores tenim dos classes de motius: els polítics i els personals.

El que està clar és que la direcció del PSC no compta amb ell, ja que abans l’haguessin convençut d’anar a les llistes. Potser l’actual Conseller d’Economia esperava una miqueta més. Però que hi ha més important que la cartera d’Economia i Finances de la Generalitat? La Presidència de la Generalitat? Un ministeri? Sembla que a cap de les dues hi té possibilitats d’entrada.

Però com és que Castells ha pres aquesta decisió amb elevades repercussions polítiques i electorals pel PSC? Malgrat no vol fer sang, amb la seva decisió ha manifestat públicament que el PSC no té un problema, sinó un conflicte que afecta al recorregut polític d’aquesta formació a Catalunya. Ara és el sector pro PSOE el que dirigeix el PSC, però durant molts anys han estat els catalanistes els que han ocupat la direcció. Durant la transició, a Catalunya, els “socialistes” van trobar la formula, agrupant-se i reagrupant-se, per esdevenir un únic partit. La formula va sumar a socialistes catalanistes, com el mateix Pasqual Maragall, i espanyolistes, com José Montilla. Els orígens socials d’uns i altres són diferents, els projectes polítics contenen matisos importants en matèria nacional i, avui, la lluita per la direcció del partit els divideix.

Castells diu no voler representar properament al PSC en unes llistes. Potser ja no serà la seva marca? Afirma que vol continuar treballant per PSC guanyant distància, llibertat i independència. Espera temps millors? Diu que vol agafar perspectiva. Potser una davallada electoral molt significativa del PSC que obligui a fer dimitir a Montilla i buscar nou candidat? També comenta que els socialistes catalans estan massa hipotecats amb el PSOE. Potser en Zapatero l’ha fet plegar com va fer amb el President Maragall? El cas Palau l’ha desgastat i pot suposar una escletxa electoral. Creu Montilla que pot guanyar les eleccions?

Tanmateix, la decisió és un signe evident de divisió interna i de debilitat. Aquesta decisió eleva un grau més la temperatura del conflicte en el PSC entre catalanistes i espanyolistes. Al 2008, Jordi Mercader, cap de premsa del president Maragall, explicava amb pels i senyals en el seu llibre “Mil dies amb PM” com el candidat Maragall i el sector catalanista va ser controlat i arraconat amb l’arribada d’en Montilla, Zaragoza i Iceta a la direcció del PSC.

Castells està enfadat i una part del PSC també; mentre que el primer ha tingut una dura i àrdua feina contenint la crisi econòmica i institucional a Catalunya i del Govern, rebaixant el clima de tensió i donant explicacions sobre l’operació de l’hotel del Palau i del cas Pretòria; els segons, veuen que els seus actuals dirigents no saben com gestionar satisfactòriament els conflictes del govern i tampoc estan disposats a tractar el conflicte entre partidaris d’un partit socialista català de debò o una franquícia del socialisme espanyol a Catalunya, i com tot això els resta força i vots. Com a exemple de tot plegat, busquin i comprovin quin va ser el resultat de la votació dels diputats del PSC a la iniciativa legislativa popular per prohibir els toros. Ja em diran.