Els conflictes en el món de l’esport són tan habituals com en la resta d’àmbits de la societat. El problema no és si es donen, que es donaran, sinó la manera que tenim de tractar-los i solucionar-los. Els sistemes de Resolució Alternativa de Conflictes, en concret, la mediació, comencen a agafar força en aquest sentit. D’una banda, pel fet disposar d’aquest recurs, d’un mediador o mediadora que ens ajuda en el conflicte, però també d’incorporar aquests principis i tècniques en el nostra dia a dia de la pràctica i la gestió esportiva. I és que com a qualsevol activitat professional, per gestionar conflictes amb èxit cal disposar de mètode i eines, i saber-les aplicar.
Un fet inusual
L’arribada de Xavi Hernández a la banqueta del Futbol Club Barcelona ha comportat un seguit de canvis en un equip necessitat de victòries i de bon futbol. L’entrenador ha mostrat d’entrada en les seves declaracions en les rodes de premsa una bona capacitat comunicativa i ganes de liderar l’equip, aspectes bàsics per una òptima gestió de grup i per a la prevenció i la resolució de conflictes de forma satisfactòria.
En aquest sentit, cal destacar un fet inusual en les rodes de premsa i que, analitzat detingudament, té molts aspectes positius en qualsevol moment, però més ara. Des de que ha arribat, Xavi Hernández respon a les preguntes dels periodistes fent referencia als jugadors a partir del seu nom, Ousmane, Samuel, Clement, Sergio, Gerard, Òscar, Ronald, Marc André, i no pels seus cognoms, Dembelé, Umtiti, Lenglet, Busquets, Piqué, Mingueza, Araujo, Ter Stegen, com habitualment fan tots o quasi tots els entrenadors.
Què passa quan algú ens crida pel nom?
D’entrada, ens agrada. Ens fa sentir bé. La percepció immediata és que aquella persona ens té en compte, que ens recorda a un nivell personal. La sensació que ens produeix és que nosaltres som importants per aquesta persona. I si ho fa públicament, aquesta importància creix a un nivell molt elevat, ja que són moltes les persones que ho estan escoltant. En conseqüència, quan Xavi Hernández parla dels seus jugadors fa créixer el valor de cadascun d’ells, però fent-ho pel nom encara augmenta més, ja que dóna entendre que és a nivell personal i acostant-los a aquest nivell al públic en general.
Quines són les persones que ens tracten pel nostre nom?
Les persones que ens estimen, que ens aprecien, que per ells i per nosaltres són i som importants. La parella, la família, els amics, els companys de feina. Apel·lar al nom és aproximar-nos a la persona, al qui som cadascun de nosaltres, el més íntim, més enllà del rol que ocupem en una organització. És un acostament des del cor, des del respecte, des de les ganes de compartir temps i preocupacions. De parlar obertament i de forma sincera dels nostres problemes, dels nostres conflictes i de les possibles solucions.
Per què ho fa això Xavi Hernández?
Xavi Hernández ha estat un jugador d’equip i amb qui manté molt bona relació amb excompanys d’aquest club i amb d’altres. Ha estat un home que ha acostat posicions, que ha fet de pont, quan s’han donat conflictes entre companys i entre clubs – cal recordar els conflicte entre Barça i Madrid i alguns dels seus jugadors en l’època de Mourinho com entrenador de l’equip blanc-. Per aquest entrenador, l’equip ha de ser com una família i la família és la unitat de màxima cohesió i cooperació, on totes les persones que la formen donen la cara per cadascun dels seus membres. Per la família es fan moltes coses i és un espai on el compromís dels seus membres és fonamental per mantenir-se i desenvolupar-se en societat. Xavi necessita i busca aquest compromís quasi familiar dels seus jugadors en aquests moments on cal bon futbol i bons resultats.
És una acció a curt o llarg termini?
Aquesta és una acció pensada i reflexionada que es basa en la creació forta d’un vincle. El vincle és allò que et fa sentir proper a una persona i, en el cas d’un equip, que t’acosta i dóna força a compartir uns objectius. És quelcom tribal, clànic. El vincle és allò que es treballa des de la mediació per fer que les persones enfrontades recuperin la comunicació i puguin abordar i solucionar per ells mateixos el conflicte que tenen. Per tant, la creació d’aquest vincle té un efecte a curt termini, ja que es tracta de guanyar la confiança dels seus jugadors amb ell, però que es projecta a llarg termini amb l’assoliment d’un compromís en el projecte, un model del joc, que proposa Xavi Hernández per uns quants anys.
Com el vincle pot ajudar a gestionar els conflictes?
I és en aquest moment quan l’equip es necessita, quan necessita a tots els seus jugadors, per mitjà de la creació d’un potent vincle que alimenti el compromís per superar les dificultats de present i que reforci a un grup i un joc que es projecti cap al futur. Evidentment, Xavi necessita el resultat més immediat, però a través d’una idea i d’un treball d’equip, del vincle de i entre tots, de grup, per evitar els comportaments individualistes i l’aparició de conflictes en forma de pressions de l’entorn, però també dels jugadors i des de dins del club. I en el cas que arribin, perquè es poden donar, gestionar-los com a un grup de persones i de professionals compromesos amb un projecte, com un tot, amb una actitud positiva, sent dur amb els problemes i respectuós amb les persones, analitzant conjuntament que ha passat, desfent possibles malentesos, expressant i aclarint les percepcions i els interessos de cadascun, evitant escalar més en la tensió – a través de manifestacions fora del vestidor- i trobant els punts en comú de tots, per seguir treballant units.
En resum
La comunicació és bàsica, i especialment per a la creació del vincle que a la vegada és una eina clau per l’assoliment dels objectius i la prevenció i la gestió de conflictes entre les persones i en un grup humà. Perquè és la manera que tenim de relacionar-nos i les paraules que utilitzem amb els altres els que ens permeten estar més a prop de la solució que del problema.
