Article publicat al Diari de Girona el 26 d'abril de 2016
Potser
no som del tot conscients, però cada matí ens llevem amb una munió de conflictes
en els nostres pobles i ciutats.Conflictes
com a sinònim de lluita, confrontació, desacord d’idees, actituds, percepcions
i comportaments aparentment incompatibles i contradictoris entre dues o més
persones i/o grups.
Hi
ha molta mena de conflictes. Els especialistes els cataloguem en funció de les
seves causes, però abans els classifiquem entre públics i privats. Els segons són
els que es donen i es tracten en l’esfera privada i no passen d’aquí. Però a mi
m’interessa parla dels primers, dels públics, ja que el proper 28 d’abril a la
tarda a Lloret de Mar tinc prevista una xerrada sobre aquest tema i he pensat
que aquest article seria una bona oportunitat per compartir a vostès aspectes
clau sobre la qüestió.
Els
comento alguns conflictes públics i després veiem que tenen en comú: disputes
entre vianants i ciclistes, queixes de veïns d’un barri sobre el soroll dels
locals d’oci nocturn i de persones que parlen fort als vetlladors, impostos que
no paguen els polítics, manca d’acord de partits polítics per formar un govern
de coalició, polítics contractats per partits adversaris per a fer tasques
institucionals, errors continus d’alcaldes que els obliguen finalment a dimitir,
etc. Vostès poden ampliar la llista amb altres conflictes.
Aquests
conflictes són públics. Per diferents raons. Ho són perquè la premsa i internet
donen informació i ens permeten conèixer la seva existència. Ho sigui el fan
públics. Tenim informació.
En
tots els conflictes públics que els he presentat, els ciutadans i ciutadanes
tenim la possibilitat de participar i d’intervenir, ja que són assumptes que
tard o d’hora ens afectaran: bicicletes que circulen pels nostres carrers,
sorolls de locals de nit, administracions que perden diners perquè no es paguen
impostos, inestabilitat política per la manca de govern, etc. Sobre tots
aquestes i altres conflictes, els ciutadans i les ciutadanes tenim canals i
espais per donar la nostra opinió i prendre part i decidir com gestionen i es
resolen. Podem prendre part.
Són
conflictes, en els que els poders polítics tenen, no sé si la primera o la
última paraula, però si les competències legítimes i l’encàrrec, com a
institucions públiques, de vetllar per l’estabilitat i la seguretat de les
nostres societats, i en conseqüència, són les responsables d’oferir solucions a
aquests conflictes. Part tant s’ha de trobar solució i posar-hi els recursos
necessaris.
I
tots aquests conflictes també es troben a les xarxes socials digitals, ja no
dic la informació, sinó els mateixos conflictes: les lluites entre partidaris
d’uns i altres partits, entre veïns i de locals d’oci nocturn, entre vianants i
ciclistes, entre els que estan al govern i els que es troben a l’oposició,
entre els que diuen que paguem molts impostos i els que diuen que en paguem
pocs, etc.
Al
cap i a la fi, si se n’adonen, el problema no és tant el conflicte, que sempre
es dóna, sinó la manera de gestionar-lo i de les capacitats de les persones per
poder-ho resoldre de forma satisfactòria i sabent que tard o d’hora trobarem un
acord. És qüestió de saber fer-ho bé i de tenir una mica de temps. De tot
plegat en parlarem el proper 28 d’abril a Lloret de Mar. S’apunten?
Comentaris