Què passarà amb aquells i aquelles que insulten els esportistes i a les aficions en competicions esportives un cop els fem fora d’aquestes instal·lacions? Res. Cal fer altres coses si volem resoldre el problema de debò. M’explico.
Aquells i aquelles que insulten en els camps de futbols o en els pavellons esportius, també ho fan fora d’aquests espais. Ho fan en la vida diària, especialment en situacions en les que es donen unes determinades condicions: lluita, confrontació, emocions i interessos. I aquestes condicions, com a l’esport, també es donen en el nostre dia a dia: en la família, en els negocis, en la feina, amb els amics i amigues, etc.
En la família, quan hi ha en joc una herència. En els negocis, quan has de competir amb altres empreses. A la feina, quan el teu lloc de treball perillar. En aquests espais també la gent actuar amb insults, ofenent de forma privada, però també públicament en ocasions als suposats "enemics", compartint-los entre els membres de la família propers o amb els companys més fidels de la feina, utilitzant tot tipus de desqualificacions i insults: racistes, ideològics, polítics, sobre la discapacitat d’alguna persona, etc.
Resulta que en els camps de futbol sobretot, però no únicament, des de fa molt i molt de temps, s’ha instaurat que es pot insultar a les persones: als aficionats i als jugadors de l’altre equip, a l’àrbitre, inclús als jugadors del teu equip, etc.
Els insults i insultar han passat de generació en generació, s’han escoltat, s’han après i s’han ensenyat. S’ha fet normal que això succeeixi dins d’aquests espais i amb impunitat. Això no passa en un teatre o en una òpera. Tampoc en una competició de tenis taula o d’escacs.
És a dir, això passa perquè al futbol s’ha permès i ha esdevingut normal. També és cert que no tothom ho fa.
Si es fa fora dels camps de futbol a aquells i aquelles que creuen que poden insultar, què passarà? Res del que volem evitar. Aquestes persones trobaran un altre equip i un altre camp de futbol de categoria inferior i continuaran insultant com ho fan a la vida diària quan falten el respecte als altres.
Mentre aquestes persones necessitin anar a veure futbol o el seu equip en els partits, tenim les condicions fantàstiques per modificar aquestes actituds socials i aquests conductes com aficionats.
Per aquest motiu, proposo que els clubs posin en marxa formacions en resolució de conflictes, en mediació esportiva, en gestió de les emocions, sobre els drets humans, comunicació no violenta o el que sigui convenient per modificar aquestes conductes violentes.
Aquelles persones violentes i que insulten hauran de fer obligatòriament la formació si volen tornar a l’estadi. Només si fan aquests cursos i els aproven, podran tornar a entrar. També proposo que sigui avaluat el seu comportament en el seu retorn dels estadis. Sabem la cadira que ocupen i les càmeres poden fer un seguiment. També podem posar professionals que els acompanyin en el retorn.
Els clubs esportius com a institucions de la societat tenen la responsabilitat de fer-se càrrec dels problemes i conflictes que es donen en els seus estadis i amb els seus aficionats.
Si aquesta feina no la fem amb aquesta persones als estadis qui la farà? Vull dir, com farem perquè els que insulten modifiquin la seva actitud? Està demostrat que només les multes econòmiques no tenen aquest efecte. Prohibir-los l’entrada a un estadi de primera divisió tampoc resoldrà el problema, ja que aquestes persones continuaran actuant si no reben ajuda.
Cal recordar que les aficions dels clubs són part dels clubs i han de vetllar i cuidar pel seu comportament i el respecte als valors socials i de l’esport. I per a mi tant perillós és qui insultar en públic om aquell o aquella que ho fa en privat. Al darrera hi ha una manca de respecte de les persones.
Comentaris