Article publicat al Diari de Girona el 10 de febrer de 2020
L'esport té conflictes. El futbol el que més. Com a qualsevol àmbit
de la vida, l'esport té els seus conflictes. I avui, com que l'esport ha
assolit un paper central en la societat, aquests conflictes han
esdevingut públics. De tal manera que en funció de com es resolguin es
convertiran en un mal o bon exemple.
Però què és el que desperta
tant interès i polèmica dels conflictes? La manera com es gestionen i
s'ocasionen. És com si tinguéssim clar que es pogués evitar la seva
aparició i que, un cop aparegut el conflicte, s'han de trobar solucions.
Resseguint l'actualitat esportiva als mitjans de comunicació, tenim
un conflicte recent que ha esclatat per les declaracions del director
esportiu del Futbol Club Barcelona (FCB), Éric Abidal, quan, en una
entrevista, ha afirmat que hi ha jugadors del primer equip que no
s'esforcen suficient. Poc ha tardat el capità, Lionel Messi, a
replicar-lo a través de les xarxes socials demanant que indiqui qui són
aquests jugadors. Sembla que aquests tipus d'opinions, la de l'un i la
de l'altre, s'haurien d'expressar en privat i si hi ha una dificultat de
comunicació entre ambdós implicats, buscar un professional de la conflictologia, de la Resolució de conflictes, de la negociació i de la
mediació, que els pugui ajudar a trobar l'espai per parlar i
escoltar-se.
Setmanes abans, el FCB va despatxar l'entrenador de
l'equip de futbol Ernesto Valverde, després que el club iniciés un
càsting de possibles entrenadors substituts que es va fer públic.
L'entrenador es va veure obligat a demanar explicacions i a dimitir
abans que el club disposés d'un nou «míster». En aquestes situacions, un
cop el club es veu en la necessitat de canviar l'entrenador, el millor
es negociar la seva sortida i buscar després un altre que se'n pugui fer
càrrec en condicions. També en aquesta situació, un mediador hauria
ajudat el club a negociar la situació i, vist qui a substituït a qui,
sembla que aquesta fórmula hauria funcionat i el conflicte no s'hagués
manifestat públicament.
Més o menys per aquestes mateixes dates, el
Reial Club Deportiu Espanyol es va veure implicat en un conflicte a
causa d'unes manifestacions públiques racistes de seguidors de
l'Espanyol a la grada cap a Iñaki Williams, jugador negre de l'Athletic
de Bilbao, quan aquest va ser substituït en el partit de Lliga. El club
va condemnar les manifestacions racistes, va informar que tractaria de
detectar quins eren els seguidors i sancionar-los o fer-los fora. Els
van trobar i tenen negada l'entrada al camp. Pregunta: Això soluciona el
conflicte? No. Aquesta decisió fa que la resta d'aficionats entenguin
que si són escoltats cridant algun comentari racista seran expulsats del
camp, però si no se sent, no passarà res, i mentrestant es poden dir
altres coses que atempten contra la dignitat de la persona.
Malauradament
no és la primera ni última vegada que se senten insults cap a jugadors
de l'equip contrari o del propi, a àrbitres, a entrenadors i a aficions
rivals a les instal·lacions esportives. Fins i tot en aquest partit
entre l'Espanyol i l'Athletic es van tornar a donar agressions físiques
entre aficionats abans del partit, un fenomen que semblava superat. En
aquest tipus de conflictes, un professional de la conflictologia també
pot ajudar, treballant amb el club per modificar la cultura esportiva i
futbolística confrontativa dels que el dirigeixen, dels que practiquen
el joc i dels espectadors. Com? Abordant el conflicte i no suprimint-lo.
Contractant professionals que treballin amb aquestes persones,
substituint percepcions i hàbits violents (físics, psicològics i
verbals) per d'altres de respecte, pacífics i de fair-play. Sortosament,
tot això ja s'ha començat a treballar a l'esport base, ara cal
exportar-ho al futbol professional.