Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat
de participar com a professor en un curs de postgrau en habilitats socials i
personals a l’empresa que orgabnitzava la Fundació UdG.
Es tractava de dotar de
coneixements a persones que es troben a l’atur per assolir feina i, el més
important, un cop aconseguida, mantenir-se i progressar laboral i
professionalment a l’organització contractant.
En el meu cas, em va tocar
donar-los coneixements i treballar les habilitats en la Resolució satisfactòria
de conflictes, en concret per a la seva prevenció i la seva negociació amb èxit.
Una vegada més per desenvolupar
aquesta part vam tirar dels 7 principis
bàsics per la Resolució de Conflictes amb èxit. Aquests 7 principis són el
producte de més de 20 anys d’experiència en la gestió de conflictes.
Tenint en compte això i el fet
que el 50% de les persones que marxen d’una feina és generalment a causa de la
mala relació amb el seu cap, vaig decidir posar molt d’èmfasi en l’actitud davant dels conflictes.
La primera és la MALEDICCIÓ. La persona es lamenta per la situació
que està vivint i afirmar ser víctima d’una maledicció, d’una malastrugança,
del destí, d’haver fet alguna cosa malament en una altra vida i que està pagant
en aquesta, que alguna persona li ha fet un sortilegi maleït, perquè ella és
una bona persona, que no fa mal a ningú, i que com pot ser que li estigui
passant això.
La segona actitud és la de la BÈSTIA. En aquest cas, el conflicte
es personalitza habitualment en una persona en concret, un culpable, que és una
mala persona, una autèntica “Bèstia” amb la qual no es pot parlar, perquè
sempre sembla està enfadada i enrabiada, que tenim la percepció que ens mira
malament. Així que tractarem d’evitar-la, de sortir del seu camí. Potser algun
cop ens enfrontarem, malgrat sabem que perdrem.
La tercera i última, el VIRUS. Com indica el seu nom, es tracta d’una
cosa tòxica per la salut, quelcom perillós, amb efectes nocius. Es pensa en una
o unes persones que donen problemes i que poden contagiar-los i t’acostes
massa. Per aquest motiu és millor estar lluny, ja que d’entrada no tenim el
remi ni tampoc volem diagnosticar el problema.
Darrera de la MALEDICCIÓ no hi ha cap situació
sobrenatural, ni cap producte de l’atzar. En aquest pensament s’amaguen idees
de no bloqueig, de no acceptació del conflicte, de no veure’s en cor, de cessió
davant del destí que resultat incontrolable. Tot plegat, simplement, perquè no se
sap com abordar i tractar de gestionar el conflicte.
La BÈSTIA ens fa por, però resulta que és humana. En conseqüència cal
fer l’esforç d’esbrinar que ens atemoreix, perquè als nostres ulls aquesta
persona es manifesta de manera que ens espanta. Darrera d’aquesta conducta, s’amaguen
estereotips sobre les persones, idees negatives preconcebudes, pors i rumors. Per
desfer aquesta conducte necessitem informació. Ens hem d’acostar i tractar de
parlar amb la “bèstia”. Fins ara havíem decidit creure els altres i evitar-la,
quan ens podríem haver comunicat i desfer malentesos i millorar la relació. Un
somriure d’entrada ajuda molt.
Com a qualsevol VIRUS, i tenint en compte que encara no
s’ha mort cap persona pel contacte amb aquest “virus”, el que cal realitzar és un
diagnòstic de la situació i, per tant, d’elaborar una anàlisi per saber quins
són els factors que provoquen aquesta forma d’actuar negativa, per aplicar a
posteriori diferents intervencions en funció de la condició causal.
En síntesi, cal pensar que les
persones no actuen amb maldat, sinó que ho fan de forma errònia i que, per tant,
el conflicte originat no és negatiu d’entrada, ja que ens esperona, tard o d’hora,
a trobar una solució. Per tant, d’entrada cal tenir una actitud receptiva,
proactiva, propera cap a les persones i orientada a l’anàlisi de les causes i a
la recerca conjunta d’una solució, fins i tot podríem dir que, des d’aquest
esquema, positiva cap a les persones i el conflicte, ja que només d’aquesta
manera s’obriran nous escenaris de resolució.