«Dos partits polítics per governar plegats han de tenir punts en comú»
Les negociacions tant per assolir un govern a
Catalunya, com les que encara continuen a Espanya, han coincidit
gairebé amb el dia europeu de la mediació. Xavier Pastor assenyala la
importància de resoldre els conflictes mitjançant el diàleg, buscar
punts en comú i fer compatibles les propostes polítiques.
El 21 de gener se celebrava el dia europeu de la mediació. Ara
se’n parla molt, en l’àmbit laboral, en els conflictes bèl·lics, fins i
tot s’ha fet mediació en l’acord entre Junts Pel Sí i la CUP. És tot el
mateix?
Quan tenim un conflicte entre mans i surt la
paraula mediació, crec que el que es vol explicar és que hi ha una
persona o un procés que pretén acostar les posicions enfrontades.
Promoure el diàleg i facilitar que arribin a acords. Tanmateix, de
vegades no s’especifica prou i en aquest sentit s’utiliza la paraula
mediació o mediador com a sinònim d’un procés de resolució de
conflictes, de negociació assistida, intermediació o conciliació en
funció dels conflictes bèl·lics, polítics, en les organitzacions i
laborals.
En quins àmbits es practica més la mediació?
En
uns quants àmbits, però pel que jo conec sobre tot és l’àmbit
comunitari, conflictes entre veïns, per temes de convivència. En l’espai
públic, places, carrers, per usos, però també en el planejament, obres,
noves instal·lacions, edificis, etc. En l’àmbit públic, per exemple, un
ajuntament és part del problema o el responsable d’un servei o d’unes
infraestructures o el garant del compliment d’unes normes i el ciutadà
es queixa de com ha actuat o com ha deixat de fer-ho. Darrerament, hem
iniciat un projectes pilot de mediació esportiva on treballem amb
entrenadors i pares i mares de nens i nenes que practiquen futbol,
futbol sala, handbol i waterpolo. Pretenen ajudar a millorar els
comportaments i treballar perquè no siguin de confrontació. A Catalunya
també es fa força mediació familiar.
Des del departament de Justícia es fa anuncis donant a conèixer la mediació. Creu que pot ajudar a agilitzar la justícia?
En
determinats conflictes com els de comunitat i d’espai públic o els
familiars si es treballen amb procediments de Resolució de conflictes es
pot evitar que acabin als jutjats. El ciutadà ha de poder exercir el
seu dret a accedir a la justícia quan cregui convenient fer-ho. Diria
que la mediació com altres procediments de Resolució de Conflictes
neixen a banda de la justícia. La seva pràctica és molt antiga en les
societats. Evidentment no era una activitat professionalitzada, però
persones i figures que han exercit aquest rol han existit sempre. Tenien
prestigi, la gent les escoltava i els demanava el seu parer. No és una
cosa nova.
Per a què funcioni, com ha de ser una mediació?
Les
persones han de voler que es faci. No es pot obligar a anar a mediació.
Per tant, han d’haver esgotat la via de la negociació o d’entrada
creure que no funcionarà i voler un mediador que els ajudi a abordar el
conflicte. El resultat depèn del treball que facin les persones i/o
grups enfrontats en el procés. El mediador té la clau. Ell tractarà en
tot moment que ells tinguin el poder de decidir com i què pot solucionar
el conflicte. El mediador no jutja, els ajuda a comunicar-se. No dóna
solucions, promou que siguin les parts que les ofereixin per ser
acceptades. Aquestes regles amb variacions són les que guien els
processos de Resolució de Conflictes. Es crea un clima per reduir la
tensió i parlar i es dóna un treball conjunt sobre les percepcions sobre
el conflicte, analitzant i treballant els factors que l’han predisposat
i les causes que l’han originat. La mediació, és després de la
negociació, el procediment més conegut.
Hem vist casos
d’entitats que han fet mediació, com la FAVB en el conflicte de Can Vies
en el barri de Sants de Barcelona i que no ha sortit bé; en altres
casos, com el que dèiem abans de l’acord de Junts pel Sí amb la CUP,
sembla que ha tingut un paper decisiu. La mediació la pot fer qualsevol
persona?
S’han de tenir unes competències. No només
tècniques, sinó també uns principis o criteris bàsics a l’hora d’actuar.
Jo parlo de 7: 1) Una actitud positiva: com tot en la vida, davant d’un
problema s’ha de creure que es pot abordar, treballar i trobar una
solució, pot ser no ara, ni tota, ni per sempre, però una cosa que ens
permet avançat. 2) Analitzar de forma acurada i el més específicament
possible el conflicte, no és el mateix un de polític, un d’esportiu que
un familiar malgrat puguin punts en comú, detectant els factors i les
causes que l’han provocat. 3) A continuació separar la persona del
problema, evitant fer culpables o expressar la culpa sobre una de les
parts. 4) El que s’ha de fer es treballar sobre el problema, aportant
percepcions des de cada una de les parts, clarificant-les. 5) Conèixer
l’escalada conflictual, que són les etapes per les quals ha passat el
conflicte en el temps i han elevat la tensió, fins a límits insospitats.
6) Passar les posicions, sí o no, vull o no vull, estic d’acord en
desacord i fer que les persones diguin quins són els seus interessos,
les seves necessitats; i 7) Treballar, des del principi, els punt en
comú, aquelles aspectes que acosten a les persones i els permet confiar
els uns amb els altres.
Va publicar el llibre «Conflicte
Públic. 30 articles sobre Resolució de Conflictes a Catalunya»,
guardonat amb el premi civisme de la Generalitat l’any 2014. De quin
conflictes parlem quan en diem «conflictes públics»?
Aquests
conflictes exigeixen d’uns determinats coneixements. Els conflictes
públics que apareixen en el llibre són conflictes d’actualitat, reals,
que han s’han produït a Catalunya. En el llibre els analitzem i oferim
respostes de com s’haurien d’haver gestionat. Quan parlo de conflictes
públics em refereixo als conflictes que ens afecten com a ciutadans i
que cada vegada tenim més capacitat per participar en les solucions.
Vostè és expert en conflictes públics, socials i de govern. Creu que els polítics saben negociar?
Els
polítics viuen en una contínua campanya electoral i per aquest motiu
quan negocien sempre volen guanyar i que l’altre perdi. Ells volen
governar. El que passa és que un cop superades les eleccions, han de
prioritzar les polítiques que han d’aplicar deixant de banda la
confrontació política i cercar el consens. Fins i tot des de fa temps
s’ha obert una etapa on cal saber arribar a acords per poder formar
governar. Ja no es pot governar sol. S’ha de saber buscar els punts en
comú, treballar per fer compatibles propostes polítiques, reduint la
tensió i generant un clima de diàleg i de confiança per arribar a
acords. Pel postgrau de la UdG han passat polítics que apliquen aquestes
competències i els va bé.
Hi ha cada cop més partits amb
representació política als parlaments. Caldrà arribar a acords per
formar govern, per aprovar i impulsar polítiques. Que creu que haurien
de saber fer els polítics actuals per arribar a acords?
De
vegades tinc la sensació que van a negociar fins i tot sense saber què
volen ells, perquè els programes electorals són cada cop més prims. En
la teoria dels governs de coalició s’ha observat que perquè dos partits
polítics puguin pactar i governar plegats han de tenir punts en comú,
nexes ideològics i polítics per regla general en l’eix esquerra-dreta.
Retornant a la figura del mediador, hi ha oportunitats per treballar resolent conflictes actualment?
Primer
cal formar-se. En l’àmbit dels conflictes públics i comunitaris hi ha
possibilitats de treball a partir dels projectes de resolució de
conflictes i serveis de mediació comunitària, sobretot en l’àmbit
municipals i comarcal i a través de les entitats sense afany de lucre.
També en el sector privat, per exemple, com a mediador en
l’administració de finques. O a través de despatxos i empreses que
ofereixen els seus serveis de mediació familiar, civil, mercantil,
ambiental o, en un futur no molt llunyà, esportiva, ja que el nostre
país és molt esportiu.
Com diu la dita castellana «mediador se nace o se hace»? Es pot aprendre o s’ha de tenir un tarannà especial?
Calen
coneixements, competències i vocació. En un conflicte, en la seva
creació com en la seva gestió, hi ha moments molt difícils per les parts
implicades i el seu entorn, i també pels mediadors. Cal estar molt
preparat. La resta és trobar l’oportunitat per posar en pràctica el que
hem après i sabem fer, ajudant els altres a resoldre els seus conflictes
i a ser més feliços. Ajudant a resoldre conflictes esdevenim operadors
actius i potents de generació de felicitat al nostre voltant. I això no
hi ha prou diners al món que ho puguin pagar!
Comentaris