El món del futbol s’ha modernitzat
durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la
pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs,
etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys
enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint
lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de
futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt
preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir
quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els
pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol
en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats
entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En
concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues.
Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àrbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
Llegir més
Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àrbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
Llegir més
Comentaris