Article publicat al Diari de Girona, el 20 de febrer de 2014
"D'entrada, com a conflicte, sembla que els interessos dels que, d'una banda, volen fer negoci i gaudir de la nit passant-ho bé -els propietaris i usuaris dels locals d'oci- i, de l'altra, aquells que pateixen els sorolls associats a aquesta activitat -els veïns que volen dormir- siguin aparentment incompatibles"
XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA
El dimarts 20 de febrer a la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, participem en
un debat organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya per parlar de
les repercussions que provoquen les activitats d'oci nocturn a la ciutat
i concretament del soroll ocasionat que molesta les persones que
dormen.
D'entrada, com a conflicte, sembla que els interessos dels
que, d'una banda, volen fer negoci i gaudir de la nit passant-ho bé -els
propietaris i usuaris dels locals d'oci- i, de l'altra, aquells que
pateixen els sorolls associats a aquesta activitat -els veïns que volen
dormir- siguin aparentment incompatibles, i més si es donen en un mateix
espai i en un moment en el que generalment preval el descans.
En
aquest debat, entenem que hem estat cridats a parlar des de la
prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Enfront d'aquesta situació,
ens tocarà explicar i mostrar com aquests interessos aparentment
incompatibles es poden superar si les persones, organitzacions i
institucions implicades i afectades es comprometen i participen en
processos per abordar i tractar el conflicte afavorint les condicions
per trobar acords i generar consensos que satisfacin totes les parts.
Així,
de què parlarem a la xerrada d'avui? Bàsicament presentarem 7 idees i
elements clau per a superar aquest tipus de situacions, tenint en compte
que la realitat avala que aquests plantejaments ofereixen resultats.
Quines
són aquestes 7 idees clau? De forma molt resumida, quasi telegràfica,
ja que del que es tracta és que vinguin a l'acte i ens escoltin:
1)
Tenir clar que estem davant d'un conflicte i que si no l'abordem, el que
segur que pot passar és que cada vegada sigui més difícil tractar-lo,
ja que les posicions estaran més allunyades;
2) És tan important el
motiu que l'ha generat com els comportaments i els processos seguits per
solucionar-lo. La realitat ens diu que quan més poder tenen les
persones per parlar del problema i de la forma de fer-ho, més
possibilitats hi ha de solució;
3) Un conflicte és i varia en funció de
les seves característiques. No és exactament igual si es produeix en una
ciutat que en un entorn rural. Ni tampoc si estem parlant d'un problema
de carrers o de serveis socials;
4) No sorgeix de la nit al dia.
Malgrat que estem acostumats a percebre-ho així pels mitjans de
comunicació. Hi ha un històric, un abans i un després. Cal que passin
coses que allunyen les posicions dels uns i dels altres i dificulten el
diàleg per l'aparició del conflicte. En conseqüència, per solucionar-ho,
n'hauran de passar unes altres, acostar-se per parlar;
5) Hi ha més
actors dels que aparentment creiem amb capacitat de problematitzar i
resoldre la situació: els implicats, els afectats i els interessats. És
primordial identificar-los i fer-los participar;
6) Cal passar de les
posicions a favor o en contra d'una o altra cosa, i aconseguir que
tothom expliqui els seus interessos, només així es podran trobar els
punts en comú; i
7) Es fa necessari dissenyar i posar en marxa un procés
i un espai de diàleg integrador, específic i continu sobre el problema,
un pacte (un compromís), un pla (amb actuacions a curt, mig i llarg
termini), que integri i faci compatible les necessitats dels uns i
altres i fomenti la creació d'alternatives adequades per al lloc o àmbit
del conflicte.
Portar a la pràctica aquest treball no és fàcil,
però com totes les activitats humanes és possible. Si a tot el que hem
dit, s'afegeix una actitud positiva i es té un pla, no només
s'assoleixen solucions satisfactòries, sinó que a més es mantenen en el
temps.
Comentaris