Article publicat al Diari de Girona
Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són
producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el
passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de
la presentació d'una nova edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.
El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.
En
el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos,
fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una
solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva,
centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un
nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució
satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és
fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el
nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que
té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a
responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de
donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic,
publicitant i informant la seva existència.
Precisament avui la
informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més
rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es
converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels
representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per
convertir-lo en oportunitat.
Però en la política intervenen altres
actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els
mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop
d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.
Davant
d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força
estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una
oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de
fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes
d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes
encara es troben ancorades en el passat.
L'única manera de gestionar
amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per
complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La
incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques
públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per
arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la
política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer
les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.
En
aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del
conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha
originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o al menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar
evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la
pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem
entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la
pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per
intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de
comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de
fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.
En
el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries
per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut
com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui
una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis
que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda
plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa
d'altres.
En definitiva, la capacitació de les persones per entendre
i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma
on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts
sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en
oportunitats que reforcin la cohesió social.
I és que en el
conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen.
Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens
ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds
de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les
posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació
esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en
entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o
òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació
quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels
seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i
perjudica els altres.
Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu
ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet
assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i
resolució.
Comentaris