La debilitat de les nostres societats es torna a mostrar amb l’aparició del foc, aquesta vegada a l’Empordà, i dels seus catastròfics efectes.
Malgrat ens pesi, aquesta i altres situacions extremes de perill i de destrucció, lluny de ser alienes, han esdevingut puntualment a Catalunya fenòmens repetitius. Incendis, inundacions, nevades han posat en entredit la possibilitat de les societats de viure al marge de la natura, refermant la necessitat de dotar-se de més i millors sistemes i recursos d’emergències, i alhora tractant de modificar i adaptar els comportaments dels ciutadans en aquestes condicions.
Conscients d’aquesta realitat, avui Catalunya disposa de molts bons professionals en l’àmbit de les emergències i durant molt de temps els seus governs s’han esforçat de forma constant per prevenir i sensibilitzar sobre les causes i els efectes de situacions de risc i de conflicte, com per exemple, l’aparició de focs, a través de campanyes institucionals.
Tanmateix, si ara ens fessin una prova, un examen, i ens preguntessin que s’ha de fer i com hem d’actuar davant d’una inundació, d’una nevada o d’un incendi, estic convençut que dels 7 milions de catalans i catalanes, excepte bombers, personal sanitari, cossos de seguretat i associacions i voluntaris de protecció civil i altres, la resta de ciutadans suspendríem.
Aquesta no és una crítica als governs, ans al contrari, sinó un escenari de treball que cal considerar i desenvolupar, ja que, a més de la contenció dels professionals i de les campanyes de sensibilització, si volem evitar l’increment de les conseqüències humanes en aquests perills i salvar vides cal fomentar l’assoliment de criteris i competències per saber què fer i com actuar en aquestes condicions.
No tothom ha de saber apagar un foc de grans dimensions, ni treure gent atrapa de la neu, ni tampoc nedar en un mar d’onades de quatre metres, ni rescatar persones d’un vehicle arrossegat per una inundació en una riera. Per això ja estan els i les professionals.
El que cal és avançar-nos a aquestes situacions que es poden donar i es donen. Sobretot tenir clar que és el que no s’ha de fer, evitant posar la nostra vida en perill i la dels altres. I saber com hem d’actuar de forma encertada en aquestes casos de risc.
No parlo de convertir-nos en uns especialistes de les emergències, sinó de tenir quatre criteris que ens ajudin a fer el que toca en aquestes situacions, de manera que es redueixin les possibilitats de perill, com a resultat de decisions encertades: no sortir de casa amb cotxe a la desesperada quan hi ha foc al voltant, no desplaçar-se a grans distàncies quan està nevant fort o conduir per una riera de muntanya en una època de pluges abundants. Parlo de principis bàsics i normes generals que permetin als ciutadans i ciutadanes saber que fer particularment en qualsevol situació de catàstrofe: incendis, pluges torrencials, nevades, terratrèmols, però també en un tall de llum o un escapament d’aigua i de gas.
Un bon exemple d’aquest aprenentatge i dels bons criteris s’ha vist aquest cap de setmana a les xarxes socials digitals, quan la gent ha reenviat missatges institucionals i dels mitjans de comunicació i n’ha fet de personals avisant dels perills de foc a l’Empordà, de les carreters tallades o oferint casa seva i un lloc on dormir a aquelles persones que havien quedat atrapades.
Comentaris