Publicat al Diari de Girona el 13 d'agost de 2011
Per uns dies, Lloret de Mar ha tornat al passat. El motiu, dues nits d'aldarulls i destrosses al carrer. Unes hores abans, 20 símptomes indicaven que estava a punt d'esclatar un conflicte.
1) És de nit, a la discoteca Colossos de Lloret de Mar hi ha 1.800 persones escoltant, ballant, bevent i passant-s'ho bé mentre punxa música el Dj. Tiësto. Es produeix una avaria elèctrica. 2) L'aire condicionat deixa de funcionar. 3) La discoteca solventa parcialment la mancança d'energia i no tanca. 4) Malauradament, la temperatura puja a l'interior de la sala. 5) Es produeixen les primeres lipotímies. 6) Els responsables del local obren les portes d'emergència i deixen sortir les persones que no es troben bé. 7) Cada cop hi ha més joves fora. 8) Volen tornar a entrar, no els ho deixen fer. 9) Altres continuen a dins. 10) Hi ha disputes a les portes per accedir al local. 11) No s'entén la decisió. 12) Tots han pagat l'entrada. Uns estan fora i altres dins. 13) Ha de venir la policia. 14) La presència policial fa créixer la tensió. 15) Hi ha el temor que s'acabi la festa. 16) Els joves estan més i més enfadats. 17) Mentrestant la policia ajuda a desallotjar les persones de la sala. 18) Crits, insults, empentes, fortes discussions i, finalment, cops dels uns i dels altres a tort i a dret. 19) La policia prova d'esvair la multitud. 20) Els joves planten cara. Resultat: aldarulls i destrosses al carrer.
Entre tots aquests símptomes, hi ha les causes que van motivar l'enfrontament: d'una banda, les altes temperatures de la sala que fan que el local no reuneixi les condicions mínimes per garantir la seguretat de 1.800 persones; i de l'altra, l'emprenyada dels joves que, havent sortir, volen tornar a entrar, se'ls nega l'entrada reiteradament, malgrat la discoteca no ha tancat.
En qualsevol conflicte, la manera que escollim per gestionar la desavinença és cabdal. Si escollim la força, segurament obtindrem la mateixa reacció. Si expliquem i escoltem, hi ha més possibilitats que ens entenguem. Vistos els fets i el tracte que habitualment es dóna a les portes de les discoteques, no és difícil imaginar quin procés es va seleccionar.
Les decisions a Colossos van ser poc afortunades d'acord amb el resultat, potser si haguessin informat els usuaris, demanat disculpes i tornat a programar la sessió del discjòquei i haguessin convidat els afectats, haurien estalviat els aldarulls posteriors. En canvi, les reaccions de les institucions públiques van ser les correctes: han aturat l'escalada de violència, han establert més controls sobre els locals i les discoteques i han comunicat a la premsa que aquest és un fet puntual.
Tanmateix, els conflictes són una bona font d'aprenentatge. L'experiència diu que la formació en gestió de conflictes redueix molt la seva aparició i repetició. Així, per exemple, caldria que el personal de locals i discoteques sàpiguen prendre decisions que: 1) resolguin situacions extraordinàries; 2) no provoquin reaccions ni enfrontaments posteriors; i 3) previnguin i evitin conflictes públics. A més, això permetria a l'Ajuntament estalviar-se el munt de diners que haurà d'invertir per les destrosses i potenciar el treball d'aquests anys per aconseguir un turisme de qualitat.
Sabent tractar el conflicte en positiu, es descobreixen oportunitats. Per exemple, es pot plantejar que les persones que provoquen aldarulls i destrosses, independentment de la seva nacionalitat, hagin de restaurar amb el seu treball allò que han fet malbé o fent altres treballs comunitaris, dissipant així qualsevol temptació d'actes vandàlics o desperfectes per part dels turistes, especialment joves, i esdevenint un model per altres viles amb característiques similars.
Per uns dies, Lloret de Mar ha tornat al passat. El motiu, dues nits d'aldarulls i destrosses al carrer. Unes hores abans, 20 símptomes indicaven que estava a punt d'esclatar un conflicte.
1) És de nit, a la discoteca Colossos de Lloret de Mar hi ha 1.800 persones escoltant, ballant, bevent i passant-s'ho bé mentre punxa música el Dj. Tiësto. Es produeix una avaria elèctrica. 2) L'aire condicionat deixa de funcionar. 3) La discoteca solventa parcialment la mancança d'energia i no tanca. 4) Malauradament, la temperatura puja a l'interior de la sala. 5) Es produeixen les primeres lipotímies. 6) Els responsables del local obren les portes d'emergència i deixen sortir les persones que no es troben bé. 7) Cada cop hi ha més joves fora. 8) Volen tornar a entrar, no els ho deixen fer. 9) Altres continuen a dins. 10) Hi ha disputes a les portes per accedir al local. 11) No s'entén la decisió. 12) Tots han pagat l'entrada. Uns estan fora i altres dins. 13) Ha de venir la policia. 14) La presència policial fa créixer la tensió. 15) Hi ha el temor que s'acabi la festa. 16) Els joves estan més i més enfadats. 17) Mentrestant la policia ajuda a desallotjar les persones de la sala. 18) Crits, insults, empentes, fortes discussions i, finalment, cops dels uns i dels altres a tort i a dret. 19) La policia prova d'esvair la multitud. 20) Els joves planten cara. Resultat: aldarulls i destrosses al carrer.
Entre tots aquests símptomes, hi ha les causes que van motivar l'enfrontament: d'una banda, les altes temperatures de la sala que fan que el local no reuneixi les condicions mínimes per garantir la seguretat de 1.800 persones; i de l'altra, l'emprenyada dels joves que, havent sortir, volen tornar a entrar, se'ls nega l'entrada reiteradament, malgrat la discoteca no ha tancat.
En qualsevol conflicte, la manera que escollim per gestionar la desavinença és cabdal. Si escollim la força, segurament obtindrem la mateixa reacció. Si expliquem i escoltem, hi ha més possibilitats que ens entenguem. Vistos els fets i el tracte que habitualment es dóna a les portes de les discoteques, no és difícil imaginar quin procés es va seleccionar.
Les decisions a Colossos van ser poc afortunades d'acord amb el resultat, potser si haguessin informat els usuaris, demanat disculpes i tornat a programar la sessió del discjòquei i haguessin convidat els afectats, haurien estalviat els aldarulls posteriors. En canvi, les reaccions de les institucions públiques van ser les correctes: han aturat l'escalada de violència, han establert més controls sobre els locals i les discoteques i han comunicat a la premsa que aquest és un fet puntual.
Tanmateix, els conflictes són una bona font d'aprenentatge. L'experiència diu que la formació en gestió de conflictes redueix molt la seva aparició i repetició. Així, per exemple, caldria que el personal de locals i discoteques sàpiguen prendre decisions que: 1) resolguin situacions extraordinàries; 2) no provoquin reaccions ni enfrontaments posteriors; i 3) previnguin i evitin conflictes públics. A més, això permetria a l'Ajuntament estalviar-se el munt de diners que haurà d'invertir per les destrosses i potenciar el treball d'aquests anys per aconseguir un turisme de qualitat.
Sabent tractar el conflicte en positiu, es descobreixen oportunitats. Per exemple, es pot plantejar que les persones que provoquen aldarulls i destrosses, independentment de la seva nacionalitat, hagin de restaurar amb el seu treball allò que han fet malbé o fent altres treballs comunitaris, dissipant així qualsevol temptació d'actes vandàlics o desperfectes per part dels turistes, especialment joves, i esdevenint un model per altres viles amb característiques similars.
Comentaris