«La causa i la solució dels nostres problemes i als nostres conflictes som nosaltres mateixos»
Publicat al Diari de Girona el 9 de maig de 2011
José Mourinho es pregunta "per què"? Per què els àrbitres expulsen un jugador dels seus equips quan juguen contra el Futbol Club Barcelona. Però, no serà que Mourinho confon la causa amb l'efecte, el problema amb la solució?
La seqüència dels fets és generalment la mateixa: els jugadors del F.C. Barcelona es passen la pilota, els dels Real Madrid defensen, s'ho miren, esperen un error en la passada, però els del Barça no fallen. Aleshores un jugador de l'equip blanc pressiona, no se'n surt; un altre jugador del Madrid ho prova, res; al final, un tercer s'acosta a un blaugrana i li dóna una puntada de peu en la jugada. Si és el primer cop, l'àrbitre xiula falta i l'adverteix, si no és així, li treu targeta groga. Si el cop de peu ha estat molt i molt fort o el jugador blanc ha volgut fer mal o ha agredit al contrari, aleshores li treu vermella i a la dutxa. Davant d'aquests fets, Mourinho diu: la causa és l'àrbitre, no la falta del meu jugador, no el cop o l'agressió, sinó en concret l'expulsió.
A les grades del camp de futbol del Madrid, el Santiago Bernabéu, en el partit d'anada de la semifinals de la Champions, el periodista de TV3 s'acosta als aficionats blancs per conèixer la seva opinió i copsar el seu estat d'ànim a pocs minuts de finalitzar el partit i de la roda de premsa de Mourinho. El primer dels entrevistats diu: "Hombre, la expulsió de Pepe, de acuerdo porque se le va la pinza (es torna boig), pero la de Mou...." O un altre afirma: "Un robo, pero con este equipo y jugando así es imposible remontar". I és que la realitat és una, tot i que després entren en joc els nostres interessos i emocions.
Mourinho es pregunta per què els àrbitres europeus li fan la guitza expulsant un jugador dels seus equips, desequilibrant les forces i beneficiant als blaugrana. Afirma que Guardiola té aquest poder i que al Barça no li fan falta aquestes ajudes per guanyar, que no està bé, que li fa fàstic, que és injust. Ho denuncia i ja està. Cap crítica al seu joc, cap problema del plantejament tàctic, cap comentari sobre l'agressivitat i violència d'alguns dels seus jugadors sobre el camp.
Però la realitat es resisteix. Cristiano Ronaldo, davanter del Madrid, afirma després del partit que no li agrada com el fan jugar, que no li agrada la posició que ocupa en el camp quan juga contra el Barça i haver de defensar en lloc d'atacar, però que fa el que li demanen. Tot dit. Els aficionats, el jugadors, els àrbitres no poden estar equivocats, o potser sí.
Mentrestant, a la roda de premsa, Mourinho recita els noms dels àrbitres europeus que fins avui li han expulsat jugadors en els partits contra el Barça. Un darerre l'altre, repetint, posant l'èmfasi en la coincidència, sembrant la desconfiança cap als àrbitres i la institució que gestiona la competició europea.
Setmanes abans, Di Stéfano, una llegenda futbolística i una referència esportiva per al Real Madrid i pels aficionats del club blanc, reclamava un canvi de joc de l'equip criticant obertament la filosofia i els plantejaments tàctics defensius de Mourinho. La premsa esportiva de Madrid en determinades ocasions ha comentat les deficiències del joc d'atac de l'equip blanc per la manca d'idees. Com a resposta, l'entrenador ha denunciat a aquests mitjans per no voler que el Madrid guanyi.
Vols dir que a la fi la causa dels problemes dels equips de Mourinho no és l'agressivitat utilitzada per neutralitzar el joc de toc de pilota, de passades contínues, de control i atac del Barça? No serà que el plantejament de Mourinho passa per fer moltes faltes i molt contundents, recuperar la pilota i agafar l'equip contrari al contracop? No serà que com a efecte d'aquestes causes, l'àrbitre es veu obligat a frenar, amb paraules d'advertència primer i amb targetes i expulsions després, el joc excessivament dur i les faltes repetitives dels seus jugadors?
La causa i la solució dels nostres problemes i als nostres conflictes som nosaltres mateixos i està, per tant, inicialment a les nostres mans.
José Mourinho es pregunta "per què"? Per què els àrbitres expulsen un jugador dels seus equips quan juguen contra el Futbol Club Barcelona. Però, no serà que Mourinho confon la causa amb l'efecte, el problema amb la solució?La seqüència dels fets és generalment la mateixa: els jugadors del F.C. Barcelona es passen la pilota, els dels Real Madrid defensen, s'ho miren, esperen un error en la passada, però els del Barça no fallen. Aleshores un jugador de l'equip blanc pressiona, no se'n surt; un altre jugador del Madrid ho prova, res; al final, un tercer s'acosta a un blaugrana i li dóna una puntada de peu en la jugada. Si és el primer cop, l'àrbitre xiula falta i l'adverteix, si no és així, li treu targeta groga. Si el cop de peu ha estat molt i molt fort o el jugador blanc ha volgut fer mal o ha agredit al contrari, aleshores li treu vermella i a la dutxa. Davant d'aquests fets, Mourinho diu: la causa és l'àrbitre, no la falta del meu jugador, no el cop o l'agressió, sinó en concret l'expulsió.
A les grades del camp de futbol del Madrid, el Santiago Bernabéu, en el partit d'anada de la semifinals de la Champions, el periodista de TV3 s'acosta als aficionats blancs per conèixer la seva opinió i copsar el seu estat d'ànim a pocs minuts de finalitzar el partit i de la roda de premsa de Mourinho. El primer dels entrevistats diu: "Hombre, la expulsió de Pepe, de acuerdo porque se le va la pinza (es torna boig), pero la de Mou...." O un altre afirma: "Un robo, pero con este equipo y jugando así es imposible remontar". I és que la realitat és una, tot i que després entren en joc els nostres interessos i emocions.
Mourinho es pregunta per què els àrbitres europeus li fan la guitza expulsant un jugador dels seus equips, desequilibrant les forces i beneficiant als blaugrana. Afirma que Guardiola té aquest poder i que al Barça no li fan falta aquestes ajudes per guanyar, que no està bé, que li fa fàstic, que és injust. Ho denuncia i ja està. Cap crítica al seu joc, cap problema del plantejament tàctic, cap comentari sobre l'agressivitat i violència d'alguns dels seus jugadors sobre el camp.
Però la realitat es resisteix. Cristiano Ronaldo, davanter del Madrid, afirma després del partit que no li agrada com el fan jugar, que no li agrada la posició que ocupa en el camp quan juga contra el Barça i haver de defensar en lloc d'atacar, però que fa el que li demanen. Tot dit. Els aficionats, el jugadors, els àrbitres no poden estar equivocats, o potser sí.
Mentrestant, a la roda de premsa, Mourinho recita els noms dels àrbitres europeus que fins avui li han expulsat jugadors en els partits contra el Barça. Un darerre l'altre, repetint, posant l'èmfasi en la coincidència, sembrant la desconfiança cap als àrbitres i la institució que gestiona la competició europea.
Setmanes abans, Di Stéfano, una llegenda futbolística i una referència esportiva per al Real Madrid i pels aficionats del club blanc, reclamava un canvi de joc de l'equip criticant obertament la filosofia i els plantejaments tàctics defensius de Mourinho. La premsa esportiva de Madrid en determinades ocasions ha comentat les deficiències del joc d'atac de l'equip blanc per la manca d'idees. Com a resposta, l'entrenador ha denunciat a aquests mitjans per no voler que el Madrid guanyi.
Vols dir que a la fi la causa dels problemes dels equips de Mourinho no és l'agressivitat utilitzada per neutralitzar el joc de toc de pilota, de passades contínues, de control i atac del Barça? No serà que el plantejament de Mourinho passa per fer moltes faltes i molt contundents, recuperar la pilota i agafar l'equip contrari al contracop? No serà que com a efecte d'aquestes causes, l'àrbitre es veu obligat a frenar, amb paraules d'advertència primer i amb targetes i expulsions després, el joc excessivament dur i les faltes repetitives dels seus jugadors?
La causa i la solució dels nostres problemes i als nostres conflictes som nosaltres mateixos i està, per tant, inicialment a les nostres mans.
Comentaris