Article publicat al Diari de Girona el 9 d'abril de 2011
El passat dijous 24 de març, a la taula rodona amb el títol "Els reptes dels òrgans de govern a les organitzacions no lucratives" del 3er Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, es va comentar que als Estats Units el relleu dels presidents, però també d'altres membres dels governs, d'aquestes organitzacions es fa per mitjà d'una convocatòria pública i d'un procés de selecció, com els que es fan en una empresa quan es vol contractar el millor professional o treballador.
Malgrat que el que es dóna allà tard o d'hora acaba passant aquí, de moment queda clar que aquesta no és en absolut la forma habitual de nomenar els presidents i els òrgans de govern en la forta tradició associativa i de voluntariat catalana, on la munió de persones que presideixen i formen part de les juntes d'aquestes entitats són escollides per la seva implicació personal amb la causa que defensen, per la voluntat demostrada de donar resposta a problemes i conflictes socials i pel temps dedicat a favor de l'entitat. Tanmateix, davant de l'important nombre de projectes, persones i serveis de les entitats del tercer sector, estic d'acord que ara cal un impuls decidit per renovar els òrgans de govern d'aquestes entitats de forma gradual i amb condicions d'èxit.
El tercer sector social aglutina un conjunt d'entitats amb fórmules jurídiques diverses -associacions, fundacions, cooperatives i empreses d'inserció-, però preferentment associacions i fundacions, que tenen com a objectiu ajudar les persones i millorar les seves condicions de vida i oportunitats socials, donant resposta als reptes i conflictes de la societat en general.
D'entrada, els òrgans de govern en qualsevol organització són un tema primordial com espai de presa de decisions i pel rol de lideratge que desenvolupen, però també pel rol de representació, prestigi i incidència social. En el tercer sector es dóna la circumstància que les persones que ocupen aquestes posicions ho fan, en la gran majoria, de forma voluntària, sense rebre cap contraprestació econòmica a canvi, i amb la responsabilitat de prendre decisions de molt de pes i en molt casos fer el seguiment del desenvolupament de l'entitat, mentre que les persones que hi treballen s'encarreguen d'assolir els objectius immediats a partir dels projectes o serveis de l'entitat.
A Catalunya, s'ha donat un impuls important a aquest sector a partir d'un conjunt de polítiques de suport a les estructures de les entitats i a la professionalització i contractació de persones en aquestes entitats. Any rere any, les aportacions del tercer sector han anat creixent a Catalunya fins aconseguir el 2010 que 7.500 entitats generessin el 2,8% del PIB a partir dels seus 100.000 treballadors i 245.000 persones voluntàries, i donant resposta als problemes i demandes d'1,7 milions de ciutadans. A partir d'aquesta positiva evolució del sector, s'ha obert un debat sobre com es poden propiciar i impulsar processos que permetin la renovació en els òrgans de govern de forma similar als que s'han donat a nivell directiu i tècnic en els darrers 10 anys. Precisament, el suport a les estructures, la professionalització i la gestió de les entitats dels darrers anys han fet més urgent el relleu en els òrgans de govern, ja que ha posat al descobert i ha incrementat desequilibris i tensions entre l'àrea de gestió i d'estratègia a les entitats, o sigui, entre l'equip tècnic i els òrgans de govern.
La preocupació per la renovació dels òrgans de govern es converteix en un pas més en l'evolució positiva de les entitats d'aquest sector i en el marc dels canvis continus que es produeixen en la societat. En l'actual context, aquest relleu ha esdevingut un repte públic, ja que no només afecta les entitats, sinó també les administracions i les empreses amb acció social, sobretot pels conflictes que es produeixen i es poden derivar en la posada en marxa de processos de renovació com també per la manca de desenvolupament d'aquests.
D'aquesta manera, la renovació dels òrgans de govern es pot dur a terme de forma exitosa i pot ser un nou factor de creixement per al tercer sector, si: 1) s'estableix com a prioritat de l'entitat i de forma positiva, destacant i aprofitant els avantatges -diversitat personal, professional, cultural, etc.- que aporta aquest procés a l'entitat, als serveis i a la societat; 2) s'apliquen criteris i pautes per a la renovació d'una forma natural, institucionalitzada tant en l'estil de lideratge com en la cultura de l'organització; 3) s'introdueixen canvis de forma gradual i combinada, preparant amb temps els relleus i mantenint antics i nous membres en les juntes i/o patronats, respectivament. D'aquesta forma se sumen els punts de vista, coneixements i experiències dels uns i dels altres i s'eviten afectacions negatives en els projectes i serveis; 4) es dissenyen i es fan servir sistemes i processos de prevenció, gestió i resolució de conflictes a mida de les organitzacions i dels òrgans de govern i, especialment, en la seva renovació; i 5) en tots aquest casos, es vetlla pel respecte a les persones i pel reconeixement del seu rol en l'entitat, sobretot evitant imposar els processos de renovació, no sigui que acabem desvestint un sant per vestir-ne un altre.
I és que les entitats del tercer sector, com a organitzacions, no estan ni estaran exemptes de conflictes; tanmateix, no podem deixar que la voluntat de renovació, per incrementar la diversificació i pluralitat de perfils de l'entitat, del sector i de la societat en els òrgans de govern, es converteixi en una nova i intractable font de conflictivitat que malmeti el treball de tots aquests anys.
Malgrat que el que es dóna allà tard o d'hora acaba passant aquí, de moment queda clar que aquesta no és en absolut la forma habitual de nomenar els presidents i els òrgans de govern en la forta tradició associativa i de voluntariat catalana, on la munió de persones que presideixen i formen part de les juntes d'aquestes entitats són escollides per la seva implicació personal amb la causa que defensen, per la voluntat demostrada de donar resposta a problemes i conflictes socials i pel temps dedicat a favor de l'entitat. Tanmateix, davant de l'important nombre de projectes, persones i serveis de les entitats del tercer sector, estic d'acord que ara cal un impuls decidit per renovar els òrgans de govern d'aquestes entitats de forma gradual i amb condicions d'èxit.El tercer sector social aglutina un conjunt d'entitats amb fórmules jurídiques diverses -associacions, fundacions, cooperatives i empreses d'inserció-, però preferentment associacions i fundacions, que tenen com a objectiu ajudar les persones i millorar les seves condicions de vida i oportunitats socials, donant resposta als reptes i conflictes de la societat en general.
D'entrada, els òrgans de govern en qualsevol organització són un tema primordial com espai de presa de decisions i pel rol de lideratge que desenvolupen, però també pel rol de representació, prestigi i incidència social. En el tercer sector es dóna la circumstància que les persones que ocupen aquestes posicions ho fan, en la gran majoria, de forma voluntària, sense rebre cap contraprestació econòmica a canvi, i amb la responsabilitat de prendre decisions de molt de pes i en molt casos fer el seguiment del desenvolupament de l'entitat, mentre que les persones que hi treballen s'encarreguen d'assolir els objectius immediats a partir dels projectes o serveis de l'entitat.
A Catalunya, s'ha donat un impuls important a aquest sector a partir d'un conjunt de polítiques de suport a les estructures de les entitats i a la professionalització i contractació de persones en aquestes entitats. Any rere any, les aportacions del tercer sector han anat creixent a Catalunya fins aconseguir el 2010 que 7.500 entitats generessin el 2,8% del PIB a partir dels seus 100.000 treballadors i 245.000 persones voluntàries, i donant resposta als problemes i demandes d'1,7 milions de ciutadans. A partir d'aquesta positiva evolució del sector, s'ha obert un debat sobre com es poden propiciar i impulsar processos que permetin la renovació en els òrgans de govern de forma similar als que s'han donat a nivell directiu i tècnic en els darrers 10 anys. Precisament, el suport a les estructures, la professionalització i la gestió de les entitats dels darrers anys han fet més urgent el relleu en els òrgans de govern, ja que ha posat al descobert i ha incrementat desequilibris i tensions entre l'àrea de gestió i d'estratègia a les entitats, o sigui, entre l'equip tècnic i els òrgans de govern.
La preocupació per la renovació dels òrgans de govern es converteix en un pas més en l'evolució positiva de les entitats d'aquest sector i en el marc dels canvis continus que es produeixen en la societat. En l'actual context, aquest relleu ha esdevingut un repte públic, ja que no només afecta les entitats, sinó també les administracions i les empreses amb acció social, sobretot pels conflictes que es produeixen i es poden derivar en la posada en marxa de processos de renovació com també per la manca de desenvolupament d'aquests.
D'aquesta manera, la renovació dels òrgans de govern es pot dur a terme de forma exitosa i pot ser un nou factor de creixement per al tercer sector, si: 1) s'estableix com a prioritat de l'entitat i de forma positiva, destacant i aprofitant els avantatges -diversitat personal, professional, cultural, etc.- que aporta aquest procés a l'entitat, als serveis i a la societat; 2) s'apliquen criteris i pautes per a la renovació d'una forma natural, institucionalitzada tant en l'estil de lideratge com en la cultura de l'organització; 3) s'introdueixen canvis de forma gradual i combinada, preparant amb temps els relleus i mantenint antics i nous membres en les juntes i/o patronats, respectivament. D'aquesta forma se sumen els punts de vista, coneixements i experiències dels uns i dels altres i s'eviten afectacions negatives en els projectes i serveis; 4) es dissenyen i es fan servir sistemes i processos de prevenció, gestió i resolució de conflictes a mida de les organitzacions i dels òrgans de govern i, especialment, en la seva renovació; i 5) en tots aquest casos, es vetlla pel respecte a les persones i pel reconeixement del seu rol en l'entitat, sobretot evitant imposar els processos de renovació, no sigui que acabem desvestint un sant per vestir-ne un altre.
I és que les entitats del tercer sector, com a organitzacions, no estan ni estaran exemptes de conflictes; tanmateix, no podem deixar que la voluntat de renovació, per incrementar la diversificació i pluralitat de perfils de l'entitat, del sector i de la societat en els òrgans de govern, es converteixi en una nova i intractable font de conflictivitat que malmeti el treball de tots aquests anys.
Comentaris