Article publicat al Diari de Girona
Amb vint segons es poden resoldre conflictes? El vot és una formula per a la resolució de conflictes?
Cada cop que s’apropa el dia de les eleccions, a les que som cridats com a poble, emergeixen articles d’opinió i recordatoris polítics amb una munió d’arguments del per què hem d’anar a votar i, fins i tot, es donen orientacions per part de l’administració de com fer-ho. Tots són vàlids, s’ha d’anar a votar. Jo us proposo afegir un argument més sobre el pes del vot per a la resolució de conflictes. També el meu objectiu és motivar-vos a votar.
Les eleccions són un procés, un espai i un temps transcendental per al funcionament de les nostres societats. Amb les eleccions, el poble escull les persones, els polítics, que han de governar, en el cas que ens ocupa, Catalunya durant els propers 4 anys. Aquests futurs governants, no uns altres, amb els seus espais de debat i decisió, el Parlament i el Govern, són els encarregats de regular, gestionar i resoldre els problemes i conflictes públics del país i dels seus habitants.
Si bé aquesta política avui és democràtica, en el passat no ha estat així. Si fem una ullada a la història, la democràcia ha estat un excepció com a sistema polític per a dirimir qui i com ha de governar, en el seu lloc, monarquies o oligarquies per mitjà de la força, la violència, la imposició i/o la coerció han estat les formules de govern i els mecanismes per a resoldre els conflictes. En aquestes casos, el poble no hi pintava res i somniava per poder-ho fer.
Així, les eleccions són el procés que permet que els polítics i la política esdevingui democràtica, és a dir, persones (electors) que escullen persones (elegits) que volen dirigir els nostres destins i que per mitjà dels seus vots (electorat) es pot decidir qui formarà part del Parlament –espai per al debat de les propostes i processos de solució als problemes i conflictes del país- i qui l’encarregat de formar el Govern- òrgan encarregat de proposar i dur a la pràctica aquestes solucions-.
El proper 28 de novembre, quan haguem pres la decisió de a qui votar i traspassat el llindar del col·legi electoral, transcorreran més o menys uns 20 segons fins a emetre el nostre vot. Un cop haguem votat, haurem d’esperar unes hores fins a conèixer quin és el partit guanyador de les eleccions i a quin candidat hem d’exigir, a partir d’ara, la responsabilitat de cercar i construir solucions als nostres problemes i conflictes com a ciutadans.
Finalment, durant 4 anys, gràcies al vot i als mitjans de comunicació, podrem controlar l’acció dels governants i, un cop exhaurit el seu mandat, decidir si volem que continuïn en el seu càrrec, perquè han respost positivament als compromisos contrets, o fer-los fora, canviant-los per un altres més capaços, ja que els últims ens han fallat. Aleshores, un altre cop haurem de pensar i decidir qui volem que resolgui els nostres problemes i conflictes, i durant 20 segons emetrem el nostre vot, sabent com a mínim què és el que funciona i el que no.
Aprofitem la democràcia, ja que amb aquesta petita acció totes i tots sortim guanyant.
Amb vint segons es poden resoldre conflictes? El vot és una formula per a la resolució de conflictes?
Cada cop que s’apropa el dia de les eleccions, a les que som cridats com a poble, emergeixen articles d’opinió i recordatoris polítics amb una munió d’arguments del per què hem d’anar a votar i, fins i tot, es donen orientacions per part de l’administració de com fer-ho. Tots són vàlids, s’ha d’anar a votar. Jo us proposo afegir un argument més sobre el pes del vot per a la resolució de conflictes. També el meu objectiu és motivar-vos a votar. Les eleccions són un procés, un espai i un temps transcendental per al funcionament de les nostres societats. Amb les eleccions, el poble escull les persones, els polítics, que han de governar, en el cas que ens ocupa, Catalunya durant els propers 4 anys. Aquests futurs governants, no uns altres, amb els seus espais de debat i decisió, el Parlament i el Govern, són els encarregats de regular, gestionar i resoldre els problemes i conflictes públics del país i dels seus habitants.
Si bé aquesta política avui és democràtica, en el passat no ha estat així. Si fem una ullada a la història, la democràcia ha estat un excepció com a sistema polític per a dirimir qui i com ha de governar, en el seu lloc, monarquies o oligarquies per mitjà de la força, la violència, la imposició i/o la coerció han estat les formules de govern i els mecanismes per a resoldre els conflictes. En aquestes casos, el poble no hi pintava res i somniava per poder-ho fer.
Així, les eleccions són el procés que permet que els polítics i la política esdevingui democràtica, és a dir, persones (electors) que escullen persones (elegits) que volen dirigir els nostres destins i que per mitjà dels seus vots (electorat) es pot decidir qui formarà part del Parlament –espai per al debat de les propostes i processos de solució als problemes i conflictes del país- i qui l’encarregat de formar el Govern- òrgan encarregat de proposar i dur a la pràctica aquestes solucions-.
El proper 28 de novembre, quan haguem pres la decisió de a qui votar i traspassat el llindar del col·legi electoral, transcorreran més o menys uns 20 segons fins a emetre el nostre vot. Un cop haguem votat, haurem d’esperar unes hores fins a conèixer quin és el partit guanyador de les eleccions i a quin candidat hem d’exigir, a partir d’ara, la responsabilitat de cercar i construir solucions als nostres problemes i conflictes com a ciutadans.
Finalment, durant 4 anys, gràcies al vot i als mitjans de comunicació, podrem controlar l’acció dels governants i, un cop exhaurit el seu mandat, decidir si volem que continuïn en el seu càrrec, perquè han respost positivament als compromisos contrets, o fer-los fora, canviant-los per un altres més capaços, ja que els últims ens han fallat. Aleshores, un altre cop haurem de pensar i decidir qui volem que resolgui els nostres problemes i conflictes, i durant 20 segons emetrem el nostre vot, sabent com a mínim què és el que funciona i el que no.
Aprofitem la democràcia, ja que amb aquesta petita acció totes i tots sortim guanyant.
Comentaris