Publicat al Blog de la Fundació UdG el 19-10-2010
Publicat al Diari de Girona el 22-10-2010
Publicat al blog de l'ACDMA social network
Per què quan tenim un conflicte no cerquem un conflictòleg que ens ajudi a resoldre’l? Per què només el busquem quan no sabem com sortir-nos-en, mentre que enfront d’altres problemes contractem el professional adequat d’entrada?
A la tardor del 2010 a Hongria, a causa d’una catàstrofe humana i ambiental, que es percep de grans proporcions, es buscaven professionals que expliquessin com frenar i eliminar el vessament tòxic de fang roig d'1.000.000 m2 que ha afectat uns 40 qm2. No es demanaven diners, sinó especialistes capaços de donar resposta a aquesta emergència humana, territorial, ambiental i pública que pateixen i patiran els hongaresos, però que podria afectar els habitants dels altres països -Croàcia, Sèrbia, Romania i Bulgària- per on transcórrer el Danubi.
Andy Carvin, en el Personal Democracy Fòrum -espai dedicat a l’anàlisi i la reflexió de la influència de la tecnologia en la política democràtica-, explica com des d’internet s’ha encarregat de coordinar la informació i les actuacions de voluntaris, professionals, entitats i institucions públiques que volen donar resposta a desastres naturals i a altres conflictes a tot el món. A partir dels atemptats de l’11-S del 2001, Carvin va crear un espai interactiu de notícies per a compartir informació, posar en línia els americans i el món per a explicar exactament que estava passant, desmentint rumors i articulant una resposta col·lectiva al conflicte. El seu treball en el Tsunami de la Índia com en el terratrèmol d’Haití ha ajudat a les comunitats, a internet i en temps real, a reaccionar de forma efectiva i preparar-se també pels desastres i conflictes.
Coincidentment, fa unes setmanes, vaig gravar un vídeo per a internet on explico que l’èxit o el fracàs d’un conflicte depèn sobretot de la formació. L’assoliment d’aquestes competències transforma a una persona en un expert capaç de donar resposta al conflicte entès com a un procés de comunicació, confrontació o competició d’interessos, percepcions i activitats aparentment incompatibles i antagòniques sobre algun fet o idea, un malestar o una insatisfacció, entre dues o més parts, que causa perjudicis físics, psíquics, econòmics, d’imatge, etc.
Diferents conflictòlegs, en diferents moments, van ajudar a què finalment els governs d’Anglaterra i Irlanda assolissin un acord de pau a Irlanda del Nord i el desarmament de l’IRA; són conflictòlegs els que faciliten que els habitants d’un municipi arribin a un acord sobre les mesures als problemes comunitaris i públics, però també els que saben generar consens sobre els conflictes que afectaran l’estabilitat i seguretat en el futur; són també els que auxilien diàriament a les organitzacions a gestionar positivament els conflictes entre els seus diferents membres.
A Catalunya, durant els darrers 10 anys, institucions públiques locals i entitats han desenvolupat projectes i serveis per a gestionar conflictes a partir dels coneixements de la Resolució de conflictes i del treball dels conflictòlegs. Ara, espero que, com a mínim, els responsables públics i de les organitzacions, quan es doni un conflicte d’aquestes característiques, pensin en cercar l’ajuda i els serveis d’algun dels molts conflictòlegs catalans, i millor si aquests o aquestes són professionals formats en el diploma de postgrau que organitzem des de Girona. Qualitat, en dono fe.
Publicat al Diari de Girona el 22-10-2010
Publicat al blog de l'ACDMA social network
Per què quan tenim un conflicte no cerquem un conflictòleg que ens ajudi a resoldre’l? Per què només el busquem quan no sabem com sortir-nos-en, mentre que enfront d’altres problemes contractem el professional adequat d’entrada?
A la tardor del 2010 a Hongria, a causa d’una catàstrofe humana i ambiental, que es percep de grans proporcions, es buscaven professionals que expliquessin com frenar i eliminar el vessament tòxic de fang roig d'1.000.000 m2 que ha afectat uns 40 qm2. No es demanaven diners, sinó especialistes capaços de donar resposta a aquesta emergència humana, territorial, ambiental i pública que pateixen i patiran els hongaresos, però que podria afectar els habitants dels altres països -Croàcia, Sèrbia, Romania i Bulgària- per on transcórrer el Danubi.Andy Carvin, en el Personal Democracy Fòrum -espai dedicat a l’anàlisi i la reflexió de la influència de la tecnologia en la política democràtica-, explica com des d’internet s’ha encarregat de coordinar la informació i les actuacions de voluntaris, professionals, entitats i institucions públiques que volen donar resposta a desastres naturals i a altres conflictes a tot el món. A partir dels atemptats de l’11-S del 2001, Carvin va crear un espai interactiu de notícies per a compartir informació, posar en línia els americans i el món per a explicar exactament que estava passant, desmentint rumors i articulant una resposta col·lectiva al conflicte. El seu treball en el Tsunami de la Índia com en el terratrèmol d’Haití ha ajudat a les comunitats, a internet i en temps real, a reaccionar de forma efectiva i preparar-se també pels desastres i conflictes.
Coincidentment, fa unes setmanes, vaig gravar un vídeo per a internet on explico que l’èxit o el fracàs d’un conflicte depèn sobretot de la formació. L’assoliment d’aquestes competències transforma a una persona en un expert capaç de donar resposta al conflicte entès com a un procés de comunicació, confrontació o competició d’interessos, percepcions i activitats aparentment incompatibles i antagòniques sobre algun fet o idea, un malestar o una insatisfacció, entre dues o més parts, que causa perjudicis físics, psíquics, econòmics, d’imatge, etc.
Diferents conflictòlegs, en diferents moments, van ajudar a què finalment els governs d’Anglaterra i Irlanda assolissin un acord de pau a Irlanda del Nord i el desarmament de l’IRA; són conflictòlegs els que faciliten que els habitants d’un municipi arribin a un acord sobre les mesures als problemes comunitaris i públics, però també els que saben generar consens sobre els conflictes que afectaran l’estabilitat i seguretat en el futur; són també els que auxilien diàriament a les organitzacions a gestionar positivament els conflictes entre els seus diferents membres.
A Catalunya, durant els darrers 10 anys, institucions públiques locals i entitats han desenvolupat projectes i serveis per a gestionar conflictes a partir dels coneixements de la Resolució de conflictes i del treball dels conflictòlegs. Ara, espero que, com a mínim, els responsables públics i de les organitzacions, quan es doni un conflicte d’aquestes característiques, pensin en cercar l’ajuda i els serveis d’algun dels molts conflictòlegs catalans, i millor si aquests o aquestes són professionals formats en el diploma de postgrau que organitzem des de Girona. Qualitat, en dono fe.
Comentaris