Article publicat el 17 de setembre de 2010
Diari de Girona
Crec que guanyarà Mas, perquè toca". Per què aquesta frase de Pasqual Maragall ha generat tant rebombori?
Pasqual Maragall coneix molt bé Artur Mas. Mas ha estat el seu opositor mentre el primer va ser l'alcalde de Barcelona i després president de la Generalitat. Tots aquests anys de debat polític han facilitat l'aparició d'un afecte mutu entre els dos, especialment perquè tant un com l'altre han estat en la primera línia política, perquè coneixen de primera mà les dificultats de governar i perquè també tots dos han estat molt de temps a l'oposició, i això uneix.
Aleshores, què és el que resulta sorprenent i conflictiu de la frase de Pasqual Maragall? Sorprenent: Maragall pronostica públicament que el guanyador de les eleccions al Parlament de Catalunya és Artur Mas i no Montilla. Si bé amb les enquestes en mà això no és sorprenent, si ho és des de la rutina comunicacional dels partits en què un personatge públic proper fa costat al teu candidat amb l'objectiu d'intentar generar un clima d'opinió i millorar els resultats previstos. Conflictiu: 1) Maragall es va donar de baixa del PSC, i això no és habitual; 2) aquesta informació ha sortit publicada en una revista de CiU i, 3) l'únic president de la Generalitat que ha tingut el PSC va ser empès per Zapatero i Montilla a no tornar-se a presentar com a candidat i anticipar les eleccions al Parlament.
Al meu entendre, la frase de Maragall és el resultat del tracte rebut per part de Montilla i dels conflictes mal gestionats i mal resolts en el PSC.
Maragall només va ser 3 anys president de la Generalitat i no es va poder tornar a presentar com a candidat del PSC a les eleccions al Parlament, perquè Zapatero li va reclamar que no ho fes i Montilla li va barrar el pas.
Mentre va ser President, Maragall va haver de fer front a molts conflictes, això s'entén si es té en compte que el màxim dirigent d'ERC, Carod-Rovira, va haver d'establir el control del govern des de fora de l'executiu. Fins i tot, Maragall va tenir dificultats per exercir les competències del seu càrrec, com, per exemple, quan va decidir fer el primer canvi de consellers i el PSC, Montilla en persona, públicament, diu que no. Després es va descobrir que els artífexs d'aquell govern varen ser Montilla i Puigcercós.
Ara Montilla tanca els ulls i apreta les dents en les entrevistes quan se li pregunta per les paraules de Maragall i repeteix una darrera l'altra que ell "No, no, no pensa valorar aquestes declaracions". No esmenta Maragall, ni li diu president, ni amic, ni col·lega, ni res.
Maragall diu que creu que guanyarà Mas i es venja. Un cop més es mostra atrevit, peculiar, trencador amb la rutina política i mediàtica, alleujat del pes del partit i coneixedor que ell ha estat el millor candidat del PSC, el que ha aconseguit els millors resultats electorals i que ha fet possible que aquest partit sigui en el govern, per molt que Montilla i Puigcercós fossin enviats a pactar posteriorment.
Diari de Girona
Crec que guanyarà Mas, perquè toca". Per què aquesta frase de Pasqual Maragall ha generat tant rebombori?
Pasqual Maragall coneix molt bé Artur Mas. Mas ha estat el seu opositor mentre el primer va ser l'alcalde de Barcelona i després president de la Generalitat. Tots aquests anys de debat polític han facilitat l'aparició d'un afecte mutu entre els dos, especialment perquè tant un com l'altre han estat en la primera línia política, perquè coneixen de primera mà les dificultats de governar i perquè també tots dos han estat molt de temps a l'oposició, i això uneix.
Aleshores, què és el que resulta sorprenent i conflictiu de la frase de Pasqual Maragall? Sorprenent: Maragall pronostica públicament que el guanyador de les eleccions al Parlament de Catalunya és Artur Mas i no Montilla. Si bé amb les enquestes en mà això no és sorprenent, si ho és des de la rutina comunicacional dels partits en què un personatge públic proper fa costat al teu candidat amb l'objectiu d'intentar generar un clima d'opinió i millorar els resultats previstos. Conflictiu: 1) Maragall es va donar de baixa del PSC, i això no és habitual; 2) aquesta informació ha sortit publicada en una revista de CiU i, 3) l'únic president de la Generalitat que ha tingut el PSC va ser empès per Zapatero i Montilla a no tornar-se a presentar com a candidat i anticipar les eleccions al Parlament.Al meu entendre, la frase de Maragall és el resultat del tracte rebut per part de Montilla i dels conflictes mal gestionats i mal resolts en el PSC.
Maragall només va ser 3 anys president de la Generalitat i no es va poder tornar a presentar com a candidat del PSC a les eleccions al Parlament, perquè Zapatero li va reclamar que no ho fes i Montilla li va barrar el pas.
Mentre va ser President, Maragall va haver de fer front a molts conflictes, això s'entén si es té en compte que el màxim dirigent d'ERC, Carod-Rovira, va haver d'establir el control del govern des de fora de l'executiu. Fins i tot, Maragall va tenir dificultats per exercir les competències del seu càrrec, com, per exemple, quan va decidir fer el primer canvi de consellers i el PSC, Montilla en persona, públicament, diu que no. Després es va descobrir que els artífexs d'aquell govern varen ser Montilla i Puigcercós.
Ara Montilla tanca els ulls i apreta les dents en les entrevistes quan se li pregunta per les paraules de Maragall i repeteix una darrera l'altra que ell "No, no, no pensa valorar aquestes declaracions". No esmenta Maragall, ni li diu president, ni amic, ni col·lega, ni res.
Maragall diu que creu que guanyarà Mas i es venja. Un cop més es mostra atrevit, peculiar, trencador amb la rutina política i mediàtica, alleujat del pes del partit i coneixedor que ell ha estat el millor candidat del PSC, el que ha aconseguit els millors resultats electorals i que ha fet possible que aquest partit sigui en el govern, per molt que Montilla i Puigcercós fossin enviats a pactar posteriorment.
Comentaris