XAVIER PASTOR
Article publicat al Diari de Girona el 23 d'agost de 2011
De què depèn l'èxit o el fracàs en la gestió d'un conflicte? Per què defensem posicions, quan el que s'ha de fer és verbalitzar els nostres interessos?
Surto a jugar a futbol amb el meu fill i al carrer una dona gran és increpada per la portera d'un edifici que li exigeix que no acosti el gos a la porta de l'immoble per tal d'evitar que l'animal s'hi pixi. La dona se la mira i li pregunta si ho ha fet. La portera respon que encara no, però l'avisa que no vol que s'hi acosti a la porta, i prou. Mentrestant, el gos, per instint, s'acosta a la paret de l'edifici. Abans que la portera interpel·li de nou a la dona, aquesta empeny a l'animal amb la corretja cap al seu costat. Massa tard, la portera es posa davant de la dona i, primer, amb la mirada i, després, acostant-se ràpidament cap al gos amb la intenció de donar-li una puntada de peu, li fot un crit amenaçador dient-li que es mogui d'allà ara. La dona torna a preguntar si el gos s'ha pixat. La portera l'avisa a cau d'orella per últim cop. La dona i el gos es mouen. La portera entra dins de l'edifici. Mentre la porta es tanca, el rostre de la dona sofreix una alteració molt gran i de la seva boca emergeixen una munió d'insults cap la portera: "boja", "idiota", "mala puta", "sonada", "criminal", etc.
El meu fill Marc de 7 anys que ha vist l'escena em pregunta què ha passat i mentre li explico, memoritzo la seqüència de fets i de paraules per poder escriure aquest article. La situació s'ho val, ja que recull a la pràctica com es crea un conflicte, comportaments habituals i la dificultat de les persones per passar de les posicions -allò que defensem- als interessos -allò que volem i que ens empeny a actuar.
Així, primer, la portera amb les seves peticions i amenaces defensava que el gos no es pixés a la porta perquè l'acabava de fregar. Per tant, havia de moure la dona de la porta per evitar-ho. Malgrat que la rajola del llindar de la porteria es veia mullada, potser no era del tot visible per a una persona gran. En cap moment de la conversa la portera va comentar que acabava de fregar i que aquest era el motiu dels avisos. Si la portera ho hagués dit, hauria aconseguit passar de la posició -"no vull que el gos s'acosti"- a l'interès o motiu -"el gos pot trepitjar i embrutar el terra fregat o s'hi pot pixar"-. Potser en aquell moment, la dona del gos s'hauria allunyat. Malauradament, la portera va decidir que la millor defensa era un bon atac i que amb una actitud poc respectuosa i un comportament agressiu solucionaria un problema clar: dona gran amb un gos que acabarà per embrutar la porta de l'edifici. Millor atacar que tornar a fregar. Les seves paraules van propiciar l'escalada conflictual. La dona del gos, sorpresa i molesta pels avisos de la portera sense raó aparent i enfadada pel to i les maneres, no es va moure del llindar de la porta, tensant la situació i sabedora que si bé la seva edat la feia físicament dèbil, al carrer i als ulls de tothom la mantenia fora de l'abast d'una agressió. Un cop la presència amenaçant va desaparèixer, van aflorar en la dona les emocions d'impotència i de ràbia pel tracte rebut i es va desfogar insultant la portera, segura que no la sentiria i tractant de recuperar l'autoestima personal i social perduda durant uns minuts inacabables.
En síntesi, el conflicte es va generar a partir de l'actitud negativa i la comunicació agressiva que va fer servir la portera i de la seva percepció sobre l'edat i l'estat de la dona i el probable comportament instintiu del gos. La portera va voler prevenir un problema, generant conflicte. En canvi, que poc hauria costat convèncer la dona gran que el llindar mullat de la porteria representava un perill per a la seva integritat física o que poc hauria costat tenir una actitud positiva, fer algun comentari bonic sobre el gos apartant-lo de l'immoble o posar-se a la pell de la dona i establir una relació amistosa per mantenir diàriament la porteria neta.
Article publicat al Diari de Girona el 23 d'agost de 2011
De què depèn l'èxit o el fracàs en la gestió d'un conflicte? Per què defensem posicions, quan el que s'ha de fer és verbalitzar els nostres interessos?
Surto a jugar a futbol amb el meu fill i al carrer una dona gran és increpada per la portera d'un edifici que li exigeix que no acosti el gos a la porta de l'immoble per tal d'evitar que l'animal s'hi pixi. La dona se la mira i li pregunta si ho ha fet. La portera respon que encara no, però l'avisa que no vol que s'hi acosti a la porta, i prou. Mentrestant, el gos, per instint, s'acosta a la paret de l'edifici. Abans que la portera interpel·li de nou a la dona, aquesta empeny a l'animal amb la corretja cap al seu costat. Massa tard, la portera es posa davant de la dona i, primer, amb la mirada i, després, acostant-se ràpidament cap al gos amb la intenció de donar-li una puntada de peu, li fot un crit amenaçador dient-li que es mogui d'allà ara. La dona torna a preguntar si el gos s'ha pixat. La portera l'avisa a cau d'orella per últim cop. La dona i el gos es mouen. La portera entra dins de l'edifici. Mentre la porta es tanca, el rostre de la dona sofreix una alteració molt gran i de la seva boca emergeixen una munió d'insults cap la portera: "boja", "idiota", "mala puta", "sonada", "criminal", etc.
El meu fill Marc de 7 anys que ha vist l'escena em pregunta què ha passat i mentre li explico, memoritzo la seqüència de fets i de paraules per poder escriure aquest article. La situació s'ho val, ja que recull a la pràctica com es crea un conflicte, comportaments habituals i la dificultat de les persones per passar de les posicions -allò que defensem- als interessos -allò que volem i que ens empeny a actuar.
Així, primer, la portera amb les seves peticions i amenaces defensava que el gos no es pixés a la porta perquè l'acabava de fregar. Per tant, havia de moure la dona de la porta per evitar-ho. Malgrat que la rajola del llindar de la porteria es veia mullada, potser no era del tot visible per a una persona gran. En cap moment de la conversa la portera va comentar que acabava de fregar i que aquest era el motiu dels avisos. Si la portera ho hagués dit, hauria aconseguit passar de la posició -"no vull que el gos s'acosti"- a l'interès o motiu -"el gos pot trepitjar i embrutar el terra fregat o s'hi pot pixar"-. Potser en aquell moment, la dona del gos s'hauria allunyat. Malauradament, la portera va decidir que la millor defensa era un bon atac i que amb una actitud poc respectuosa i un comportament agressiu solucionaria un problema clar: dona gran amb un gos que acabarà per embrutar la porta de l'edifici. Millor atacar que tornar a fregar. Les seves paraules van propiciar l'escalada conflictual. La dona del gos, sorpresa i molesta pels avisos de la portera sense raó aparent i enfadada pel to i les maneres, no es va moure del llindar de la porta, tensant la situació i sabedora que si bé la seva edat la feia físicament dèbil, al carrer i als ulls de tothom la mantenia fora de l'abast d'una agressió. Un cop la presència amenaçant va desaparèixer, van aflorar en la dona les emocions d'impotència i de ràbia pel tracte rebut i es va desfogar insultant la portera, segura que no la sentiria i tractant de recuperar l'autoestima personal i social perduda durant uns minuts inacabables.En síntesi, el conflicte es va generar a partir de l'actitud negativa i la comunicació agressiva que va fer servir la portera i de la seva percepció sobre l'edat i l'estat de la dona i el probable comportament instintiu del gos. La portera va voler prevenir un problema, generant conflicte. En canvi, que poc hauria costat convèncer la dona gran que el llindar mullat de la porteria representava un perill per a la seva integritat física o que poc hauria costat tenir una actitud positiva, fer algun comentari bonic sobre el gos apartant-lo de l'immoble o posar-se a la pell de la dona i establir una relació amistosa per mantenir diàriament la porteria neta.
Comentaris