dimecres, 13 de novembre de 2013

Presentació de llibre digital "L'ofici de la conflictologia"

El llibre digital L’ofici de la conflictologia, editat pel Campus per la Pau i EdiUOC, ensenya la pràctica de la resolució de conflictes i exposa diversos casos que mostren en què consisteix la seva aplicació, en el dia a dia, dins la nostra societat. L’acte de presentació tindrà lloc el dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19 hores, a la sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona). - See more at: http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#sthash.Zt3SaohG.dpuf

http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#.UoN3SPAv-0Q.blogger
El llibre digital L’ofici de la conflictologia, editat pel Campus per la Pau i EdiUOC, ensenya la pràctica de la resolució de conflictes i exposa diversos casos que mostren en què consisteix la seva aplicació, en el dia a dia, dins la nostra societat. L’acte de presentació tindrà lloc el dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19 hores, a la sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona). - See more at: http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#sthash.Zt3SaohG.dpuf
El llibre digital L’ofici de la conflictologia, editat pel Campus per la Pau i EdiUOC, ensenya la pràctica de la resolució de conflictes i exposa diversos casos que mostren en què consisteix la seva aplicació, en el dia a dia, dins la nostra societat. L’acte de presentació tindrà lloc el dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19 hores, a la sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona). - See more at: http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#sthash.Zt3SaohG.dpuf
El llibre digital L’ofici de la conflictologia, editat pel Campus per la Pau i EdiUOC, ensenya la pràctica de la resolució de conflictes i exposa diversos casos que mostren en què consisteix la seva aplicació, en el dia a dia, dins la nostra societat. L’acte de presentació tindrà lloc el dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19 hores, a la sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona). - See more at: http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#sthash.Zt3SaohG.dpuf
El llibre digital L’ofici de la conflictologia, editat pel Campus per la Pau i EdiUOC, ensenya la pràctica de la resolució de conflictes i exposa diversos casos que mostren en què consisteix la seva aplicació, en el dia a dia, dins la nostra societat. L’acte de presentació tindrà lloc el dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19 hores, a la sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona). - See more at: http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#sthash.Zt3SaohG.dpuf
El llibre digital L’ofici de la conflictologia, editat pel Campus per la Pau i EdiUOC, ensenya la pràctica de la resolució de conflictes i exposa diversos casos que mostren en què consisteix la seva aplicació, en el dia a dia, dins la nostra societat. L’acte de presentació tindrà lloc el dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19 hores, a la sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona). - See more at: http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#sthash.Zt3SaohG.dpuf
El llibre digital L’ofici de la conflictologia, editat pel Campus per la Pau i EdiUOC, ensenya la pràctica de la resolució de conflictes i exposa diversos casos que mostren en què consisteix la seva aplicació, en el dia a dia, dins la nostra societat. L’acte de presentació tindrà lloc el dimarts 26 de novembre de 2013, a les 19 hores, a la sala d’actes del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (Passeig de Taulat, 266-270, Barcelona). - See more at: http://www.uoc.edu/portal/ca/agenda/2013/agenda_478.html#sthash.Zt3SaohG.dpuf

diumenge, 3 de novembre de 2013

Conflicto público, amenaza o oportunidad?

 

Artículo publicado en el Diari de Girona el 1 de noviembre de 2013


Aplicables a los conflictos públicos actuales, las siguientes reflexiones son producto de la mesa redonda con el mismo título en el que participamos el pasado 25 de septiembre en la Fundación Universidad de Girona con motivo de la presentación de la 9 ª edición del Postgrado de Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitaria de la UdG .El conflicto, presente en todos los tiempos como confrontación y lucha de actitudes, intereses y percepciones entre dos o más personas y / o grupos, se ha convertido en un fenómeno que nos permite entender y explicar el funcionamiento de la sociedad. El conflicto alcanza por medio de una escalada de manifestaciones de disgusto, desaprobación, tensión hasta graves y violentos ataques personales. En todo el proceso, las emociones son muy importantes.

En el pasado, en esta situación , lucharíamos y en los peores de los casos , huiríamos cediendo . Tendríamos un ganador y un perdedor, pero no una solución. Hoy sabemos lo que funciona: dotarse de una actitud positiva, centrarse en el motivo de la discusión, analizar las causas, generar un nuevo escenario de acercamiento y de diálogo, negociar una solución satisfactoria para ambas partes. Si con un conflicto personal esto no es fácil, con uno público todavía lo es menos. Crece la dimensión, el número de actores y el espacio es visible para todos. Afecta a la ciudadanía, que tiene la capacidad de implicarse y participar; los gobiernos, como responsables de la estabilidad y seguridad social y, por tanto, de darle respuesta; los medios de información que hacen que sea público, publicitando e informando de su existencia.

 Precisamente hoy la información se basa en hechos y en palabras, pero el discurso toma más relevancia que las actuaciones. Las palabras de los políticos se convierten en elementos del conflicto público. Por eso muchos de los representantes políticos utilizan la amenaza inherente al conflicto para convertirlo en oportunidad.Pero en la política intervienen otros actores como asociaciones de vecinos, técnicos, empresas o incluso los mismos periodistas que facilitan que el conflicto esté más cerca de una solución de consenso como más público sea su debate.Ante un conflicto público, la política debería ser la principal fuerza estabilizadora capaz de gestionarlo y también de convertirlo en una oportunidad para reforzar la cohesión social. Es evidente que la manera de hacer política ahora es incapaz de resolver los problemas y los conflictos de unas sociedades cada vez más complejas, porque sus formas aún se encuentran ancladas en el pasado.

La única manera de gestionar con alguna probabilidad de éxito los conflictos públicos pasa por complementar la democracia representativa con la deliberativa. La incorporación de criterios ciudadanos en la definición de las políticas públicas para generar la inteligencia colectiva necesaria para llegar a acuerdos y posiciones de síntesis . Recordando , sin embargo, que la política está obligada a decepcionar, ya que su trabajo no es satisfacer nuestras preferencias personales , sino tomar decisiones colectivas.


En este sentido, se hace más imprescindible efectuar un diagnóstico del conflicto, cuáles son las partes implicadas, y sobre todo, qué la ha originado. Un buen análisis nos permitirá encontrar la mejor solución, o al menos, nos servirá para saber qué chirría, abordarlo y tratar de evitar sus efectos negativos en el futuro. En estos casos , la pregunta elemental es: "¿por qué ? " Sabiendo lo que ha pasado, podremos entenderlo, averiguando las causas y encontrando la clave. Esta es la pregunta que deben formularse todas las partes, por responsabilidad, por inteligencia colectiva y para resolver el conflicto. Los medios de comunicación y los profesionales de la información tienen la oportunidad de hacer las preguntas oportunas colaborando en la resolución del conflicto.


En el terreno práctico, hay que contar con las herramientas y habilidades necesarias para gestionar positivamente el conflicto, facilitando que sea percibido como negativo y aportando certezas de cómo abordarlo para que sea una oportunidad. El conflicto bien gestionado genera un conjunto de cambios que nos pueden permitir avanzar como sociedad, dejando de lado planteamientos simplistas que únicamente hacen que ganen unos, a costa de otros.


En definitiva, la capacitación de las personas para entender y atender los conflictos positivamente puede dar lugar a un nuevo paradigma donde la política de la que hablábamos, desprestigiada e inoperante en muchos sentidos, puede convertirse en la herramienta ciudadana para convertir los conflictos en oportunidades que refuercen la cohesión social.


Y es que en el conflicto público amenaza y oportunidad son elementos que se complementan. Con el conflicto se incorpora la amenaza como un elemento intrínseco que nos debe servir para ver una oportunidad. En política encontramos multitudes de conflictos diferentes, aunque a medida que transcurren las posiciones se endurecen. Algunos se dan en espacios de confrontación esperados ( el hemiciclo de un parlamento, la sala de plenos ... ) y otras en entornos inesperados y, quizás, inapropiados ( medios de comunicación u órganos internos de partido ). Los ciudadanos dan por buena la confrontación cuando favorece la mejora de la sociedad o garantiza el ejercicio de sus derechos y deberes, y como mala, cuando sólo beneficia a unos y perjudica a otros.


Al fin y al cabo, el conflicto no es negativo ni positivo, lo que le hace ser de una manera o de otra y nos permite lograr soluciones satisfactorias es su tratamiento, su gestión y resolución.

Conflicte públic, amenaça o oportunitat?


 

Article publicat al Diari de Girona l'1 de novembre de 2013


Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.

En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.

Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.

Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.

Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.

L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.

En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o al menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.

En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.

En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.

I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.

Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.