Article publicat el 21 de maig de 2020 al Diari de Girona
Sempre he volgut saber si existeix el número 12. Em refereixo al número que se li assigna a l'afició de cada club en els estadis de futbol.
Es parla que els aficionats són un jugador més en el camp, i que gràcies a ells i elles l'equip troba el reforç necessari en moments difícils per superar marcadors adversos o aconseguir la victòria tan desitjada. Però d'aquest efecte en positiu fins ara no s'ha estat investigat. Ara que torna el futbol amb els estadis buits a causa de les mesures de protecció pel coronavirus, ens permetrà constatar l'efecte i l'abast real d'aquest número 12.
Els dorsals o números en la samarreta s'utilitzen en el futbol per identificar i distingir els jugadors en el camp. Els números van de l'1 al l'11 i servien inicialment per indicar les posicions en el terreny de joc.
Es té constància de la primera vegada que es van utilitzar números en les samarretes del jugadors en el futbol europeu el 25 d'agost de 1928, quan el Sheffield Wednesday va jugar contra l'Arsenal?, el Chelsea i el Swansea City a Stamford Bridge.
Les històries sobre el motiu pel qual es diu que l'afició és el número 12 porten cap a dues direccions. La primera té el seu origen a l'Argentina, la 12 és el nom de l'afició de Boca Juniors. El club Boca Juniors és una institució esportiva i social centenària argentina, amb seu a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires La Boca. En aquest cas, l'origen del número 12 data de l'any 1925 quan Boca va realitzar la primera gira de la seva història i del futbol argentí. Aquell cop jugadors i entrenadors van ser acompanyats en el viatge per un aficionat, «Quique», que se'l va nomenar Jugador Número Dotze.
La segona direcció apunta al jugador i després entrenador hongarès Ladislao Kubala. Ja pels anys 50, Kubala en unes declaracions després d'un partit va dir que «els aficionats són la part més important del futbol, sense ells no tindríem motius per saltar al terreny de joc». I anys més tard actuant com a seleccionador i després d'una victòria contra la poderosa Alemanya va dir «en el camp som 11, però a les grades està el jugador número 12, perquè és el que ens dona suport, ens encoratja i ens condueix al triomf». Des d'aquell moment, l'expressió ha format part del llenguatge del futbol, com a una creença i una frase feta, que tècnics, jugadors o directius fan servir en les seves declaracions públiques.
En aquest sentit s'han manifestat recentment Pep Guardiola quan diu que «si la gent no pot venir als estadis, no té sentit jugar» i Joan Capdevila, exjugador i relacions institucions del RCD Espanyol a declaracions a Catalunya Ràdio, afirmant que «la decisió suposa una adulteració de la competició, ja que els equips jugaran sense afició i que, per tant, es perd l'efecte que l'afició té sobre els jugadors propis i contraris».
La situació és interessant, ja que no es coneix amb dades si existeix l'efecte en positiu del número 12, el que sí que s'ha investigat són les conseqüències en negatiu, quan la grada insulta a jugadors propis i adversaris i a l'àrbitre, i s'acaben donant capítols de violència.
Ara que torna el futbol però sense espectadors en els estadis a causa del coronavirus, podrem comprovar si l'efecte en positiu existeix. És a dir, si l'equip que juga a casa sense l'escalf de l'afició, no guanya o li costa més assolir la victòria i, per contra, si l'equip de fora té més probabilitats d'endur-se el partit per la manca de l'efecte del número 12.
Els proposo participar en la investigació aprofitant el temps que tindrem confinats o semiconfinats a casa.
