Article publicat al Diari de Girona
8 d'octubre de 2010
Per què costa tant mantenir una actitud positiva enfront d'un conflicte? Per què pesa més en l'opinió pública la visió negativa de les confrontacions, quan això no ajuda a resoldre-les?
Aquestes darreres setmanes als mitjans de comunicació s'ha parlat molt d'en Tomás Gómez, actual candidat del Partit Socialista a les eleccions a la Comunitat de Madrid al 2011. Exalcalde del municipi de Parla durant 5 anys i actual secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), l'any 2003 va ser el polític més votat d'Espanya en unes eleccions municipals amb un 75,5% dels vots. El 2007 va revalidar el seu càrrec.
Aquest militant del PSOE, que ha ocupat diferents càrrecs de la federació madrilenya, va esdevenir l'objecte de la cobertura mediàtica i de debat en l'opinió pública arran de la seva decisió de presentar-se com a candidat del PSM a presidir la Comunitat Autònoma de Madrid. Per aconseguir-ho, ha hagut de lluitar contra la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, candidata de la cúpula del PSOE i preferida per Zapatero. En aquesta context, es van convocar unes eleccions internes en el PSM, primàries, amb la participació de 14.500 (81%) militants dels 18.000 que té la federació madrilenya, i que han donat com a guanyador a Gómez.
Aquest conflicte polític em serveix d'exemple per explicar un fenomen que dificulta enormement la gestió dels conflictes amb èxit: la competició política i electoral, com a confrontació i com a conflicte, rep un tractament cada cop més negatiu per part dels mitjans de comunicació i sobretot de l'opinió pública. Aquest punt de vista negatiu sobre els conflictes, informativament, se centra en els aspectes de disputa, lluita i tensió, i l'opinió pública es concentra en les repercussions personals cap als polítics, per exemple, el prestigi o l'honestedat, i en l'oposició dels agents implicats i afectats. En el nostre cas, les pressions sobre Gómez per impedir la seva candidatura, la seva presentació final i la convocatòria de primàries van generar un seguit d'opinions i valoracions negatives sobre la manca de lideratge de Zapatero, la divisió interna del partit, així com el pronòstic d'un seriós revés si finalment la seva candidata no guanyava.
La visió positiva destaca els aspectes no adversalistes de la competició, però sobretot les oportunitats que es deriven de les idees i dels interessos en joc aparentment incompatibles i de les estructures i dels processos existents per trobar finalment acords i generar consensos. Per exemple, la convocatòria d'unes eleccions primàries per escollir el candidat facilita un procés de democràcia interna, obre el debat de partit sobre idees i propostes, motiva per mitjà de la participació el protagonisme de la militància i fomenta una imatge de transparència i de confiança cap als seus futurs votants. Les paraules de Trinidad Jiménez, coneguts els resultats, donant suport a Gómez anirien en aquesta direcció.
Les pràctiques de l'opinió pública i dels mitjans de comunicació amb una visió negativa del conflicte, en les que preval i es posa l'èmfasi en la lluita i la destrucció personal per atreure l'atenció dels lectors, impedeixen de forma expressa reduir el clima de crispació polític, incrementar la confiança cap als polítics i establir vies de col·laboració entre els actors implicats i afectats per a la resolució de conflictes a posteriori. La cobertura informativa i la posterior opinió en democràcia de conflictes en general, però sobretot polítics, tractats des d'una visió positiva també poden ser notícia, fins i tot tractant-se d'una situació competitiva.
8 d'octubre de 2010
Per què costa tant mantenir una actitud positiva enfront d'un conflicte? Per què pesa més en l'opinió pública la visió negativa de les confrontacions, quan això no ajuda a resoldre-les?
Aquestes darreres setmanes als mitjans de comunicació s'ha parlat molt d'en Tomás Gómez, actual candidat del Partit Socialista a les eleccions a la Comunitat de Madrid al 2011. Exalcalde del municipi de Parla durant 5 anys i actual secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), l'any 2003 va ser el polític més votat d'Espanya en unes eleccions municipals amb un 75,5% dels vots. El 2007 va revalidar el seu càrrec.
Aquest militant del PSOE, que ha ocupat diferents càrrecs de la federació madrilenya, va esdevenir l'objecte de la cobertura mediàtica i de debat en l'opinió pública arran de la seva decisió de presentar-se com a candidat del PSM a presidir la Comunitat Autònoma de Madrid. Per aconseguir-ho, ha hagut de lluitar contra la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, candidata de la cúpula del PSOE i preferida per Zapatero. En aquesta context, es van convocar unes eleccions internes en el PSM, primàries, amb la participació de 14.500 (81%) militants dels 18.000 que té la federació madrilenya, i que han donat com a guanyador a Gómez.Aquest conflicte polític em serveix d'exemple per explicar un fenomen que dificulta enormement la gestió dels conflictes amb èxit: la competició política i electoral, com a confrontació i com a conflicte, rep un tractament cada cop més negatiu per part dels mitjans de comunicació i sobretot de l'opinió pública. Aquest punt de vista negatiu sobre els conflictes, informativament, se centra en els aspectes de disputa, lluita i tensió, i l'opinió pública es concentra en les repercussions personals cap als polítics, per exemple, el prestigi o l'honestedat, i en l'oposició dels agents implicats i afectats. En el nostre cas, les pressions sobre Gómez per impedir la seva candidatura, la seva presentació final i la convocatòria de primàries van generar un seguit d'opinions i valoracions negatives sobre la manca de lideratge de Zapatero, la divisió interna del partit, així com el pronòstic d'un seriós revés si finalment la seva candidata no guanyava.
La visió positiva destaca els aspectes no adversalistes de la competició, però sobretot les oportunitats que es deriven de les idees i dels interessos en joc aparentment incompatibles i de les estructures i dels processos existents per trobar finalment acords i generar consensos. Per exemple, la convocatòria d'unes eleccions primàries per escollir el candidat facilita un procés de democràcia interna, obre el debat de partit sobre idees i propostes, motiva per mitjà de la participació el protagonisme de la militància i fomenta una imatge de transparència i de confiança cap als seus futurs votants. Les paraules de Trinidad Jiménez, coneguts els resultats, donant suport a Gómez anirien en aquesta direcció.
Les pràctiques de l'opinió pública i dels mitjans de comunicació amb una visió negativa del conflicte, en les que preval i es posa l'èmfasi en la lluita i la destrucció personal per atreure l'atenció dels lectors, impedeixen de forma expressa reduir el clima de crispació polític, incrementar la confiança cap als polítics i establir vies de col·laboració entre els actors implicats i afectats per a la resolució de conflictes a posteriori. La cobertura informativa i la posterior opinió en democràcia de conflictes en general, però sobretot polítics, tractats des d'una visió positiva també poden ser notícia, fins i tot tractant-se d'una situació competitiva.
Comentaris