El 28 de juliol d’enguany, el Parlament va aprovar la llei que prohibeix les curses de toros a Catalunya a partir del gener del 2012, resultat d'una iniciativa legislativa popular (ILP). Amb l'aprovació es modifica l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, perquè es prohibeixin "les curses de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l'estoc", prohibició de què queden excloses les festes amb bous sense mort de l'animal, els correbous.
La llei va superar la votació amb 68 vots a favor (32 de CiU, 3 del PSC-CpC, 21 d'ERC i els 12 ICV-EUiA), 55 en contra (7 de CiU, 31 del PSC-CpC, els 14 del PPC i els 3 del grup mixt) i 9 abstencions (6 de CiU i 3 del PSC-CpC). La llei va superar la votació amb el 100% dels vots d’ERC i ICV-EUiA i un 66,6% de CiU.
És a dir mentre s’aprovava aquesta llei, els grups parlamentaris que formen el govern votaven en direccions oposades, molt oposades. Aquest és el plantejament d’aquest article que es fonamenta en l’anàlisi sobre els principals conflictes públics que han amenaçat i afectat al govern de la Generalitat de Catalunya format pel PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA i sota la presidència de Maragall (PSC-CpC) i de Montilla (PSC-CpC) des del 2003 i fins el 2010.
La política democràtica, amb els seus partits, eleccions, polítics, governs, competència, oposició, és sinònim de conflicte. Tant és així, que malgrat tenir des del 2003 un govern format per forces d’esquerres i catalanistes amb un pacte escrit (Pacte del Tinell), aquest no ha estat exempt de conflictes, ans al contrari aquests han estat, al meu entendre, un dels seus trets característics. L’aparició del conflicte no ha de ser percebuda d’entrada de forma negativa, ja que la política pretén donar-li resposta i perquè aquestes situacions són reptes que comporten oportunitats. I es que allò que fa negatiu o positiu el conflicte és la seva gestió, la manera d’abordar-lo i tractar-lo. És aquesta gestió de les desavinences i incompatibilitat aparent d’interessos i necessitats a partir de les manifestacions, declaracions, contra declaracions, crítiques partidistes i acusacions públiques i la dificultat de posar-se d’acord el que ha distingit aquesta formula de govern i a la vegada li confereix una dimensió negativa. Tanmateix, el manteniment d’aquesta formula estava garantida amb la votació conjunta dels tres socis de govern en el Parlament.
L’any 2006, després de la davallada en vots dels partits que formaven el govern, amb la reedició del “Tripartit”, aquestes forces polítiques van elaborar i aprovar un protocol per a la resolució de conflictes i per a millorar-ne la gestió. Segons Pasqual Maragall, el govern va viure moments difícils durant tota la legislatura i un d’ells va ser la votació per separat, la única d’aquell període, dels tres grups parlamentaris sobre el traçat del Túnel de Bracons. Feia poc que governaven junts. 7 anys més tard i després de donar llibertat de vot als diputats –els partits imposen el vot als seus diputats en el Parlament- resulta que els tres socis de govern han votat per separat, malgrat que en aquesta legislatura ja ho havien fet amb la llei d’educació.
Però aquest cop ha estat més profund, perquè els diputats han tingut llibertat de vot, pel simbolisme del que s’ha votat, perquè s’ha fet a posteriori de la sentència del Tribunal Constitucional, perquè s’ha transmès un missatge als electors a les portes d’unes eleccions i perquè per primer cop el partit del President ha perdut la votació i ho ha fet al costat del PPC i de Ciutadans. Mentre que només el 9,4% dels diputats del PSC-CpC està a favor de la prohibició de les curses de toros, a ERC i ICV-EUiA és el 100%. Senyors i senyores, aquesta votació no només assenyala que la festa de les corrides de toros s’ha acabat, sinó també la d’aquesta formula de govern. Els punts en comú dels tres partits s’han esgotat. No així les possibilitats d’aprendre dels conflictes del passat.
Comentaris