Article publicat al Diari de Girona el 18 de gener de 2020
La modernització de l’administració ha d’anar de la mà de les necessitats i les formes de fer dels nous temps que són a la vegada les demandes i les actituds que exigeix la ciutadania. I en conseqüència aquest és un repte constant per la seva finalitat.
Del problema dels papers i dels tràmits se n’ocupa cada cop més la tecnologia. De les polítiques públiques i la qüestió relacional, la tecnologia - webs, Apps, xarxes socials- pot ajudar, però la solució passa per les persones, per escoltar-les, per implicar-les i donar-los espais i eines per decidir, ja que política té com a finalitat la gestió dels conflictes públics i socials.
Si hi ha algun fenomen que es mantingui ‘sòlid’ en la nostra societat actual i que permet entendre i explicar el seu funcionament, és el conflicte - parafrasejant al sociòleg polonès Zigmunt Bauman creador del concepte ‘Modernitat líquida’ en la que cap dels elements essencials que han configurat els nostres sistemes polítics i socials es mantenen-. El conflicte continua sent present i la necessitat de gestionar-lo i solucionar-lo també. Però cal incorporar “noves” maneres.
Els governs i les seves administracions són els encarregats de la seguretat i l’estabilitat de la societat en un context polític democràtic. Un context en el que els ciutadans i ciutadanes tenen cada cop més possibilitats de participar en la presa de decisions pública i d’incidir en l’aplicació de les polítiques, i, per tant, en les solucions.
És per mitjà de l’anàlisi i la gestió dels conflictes que l’administració es pot modernitzar, dels conflictes de la ciutadania i els de la pròpia administració.
Malgrat pugui semblar obvi, parlem de la necessitat que siguin les persones implicades i afectades en un conflicte les que decideixen la manera de solucionar-lo. Això aplicat al món públic, enfront d’una situació de conflicte, comporta crear espais i processos d’anàlisi i de diàleg per tal d’arribar a un acord o de generar un consens per després actuar i intervenir. Un actuar o intervenir des de les seves capacitats i recursos de cadascuna de les parts implicades i afectades, és a dir, no només des dels governs o de l’administració, sinó també des de la societat.
Fins avui aquesta no ha estat aquesta la manera de fer dels governs i de les administracions. Els criteris tècnics estàndard i processos unilaterals s’han imposat com a solucions generant insatisfacció parcial o total en la ciutadania, ja que sovint la solució aportada ha estat limitada en el temps, és a dir que ha durat poc, i no ha estat acceptada per alguna de les parts afectats i en conseqüència no respectada generant confrontació.
No estem dient que els tècnics i tècniques de l’administració no disposin dels coneixements sobre el contingut de determinades problemàtiques, però sí que sovint els manquen competències i recursos per tractar de compartir i construir propostes de solució implicant a les persones i organitzacions afectades pel conflicte, de tal manera que sigui en els espais de trobada i de gestió d’aquests conflictes on es generi i es treballi aquesta solució. I és des d’aquesta manera de fer que es pot modernitzar l’administració i les polítiques públiques, ja que la finalitat de les mateixes és trobar una resposta als problemes i conflictes dels i amb els ciutadans i ciutadanes, sent satisfactòria, i que duri en el temps.
De tot plegat en vam parlar el dia 21 de gener al matí, en motiu de la celebració del Dia Europeu de la Mediació, a partir d’exemples de serveis actuals de mediació comunitària i de gestió de conflictes públics i projectes innovadors a la Jornada sobre mediació i gestió de conflictes que organitzaven la Fundació UdG i els estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.
La modernització de l’administració ha d’anar de la mà de les necessitats i les formes de fer dels nous temps que són a la vegada les demandes i les actituds que exigeix la ciutadania. I en conseqüència aquest és un repte constant per la seva finalitat.
Del problema dels papers i dels tràmits se n’ocupa cada cop més la tecnologia. De les polítiques públiques i la qüestió relacional, la tecnologia - webs, Apps, xarxes socials- pot ajudar, però la solució passa per les persones, per escoltar-les, per implicar-les i donar-los espais i eines per decidir, ja que política té com a finalitat la gestió dels conflictes públics i socials.
Si hi ha algun fenomen que es mantingui ‘sòlid’ en la nostra societat actual i que permet entendre i explicar el seu funcionament, és el conflicte - parafrasejant al sociòleg polonès Zigmunt Bauman creador del concepte ‘Modernitat líquida’ en la que cap dels elements essencials que han configurat els nostres sistemes polítics i socials es mantenen-. El conflicte continua sent present i la necessitat de gestionar-lo i solucionar-lo també. Però cal incorporar “noves” maneres.
Els governs i les seves administracions són els encarregats de la seguretat i l’estabilitat de la societat en un context polític democràtic. Un context en el que els ciutadans i ciutadanes tenen cada cop més possibilitats de participar en la presa de decisions pública i d’incidir en l’aplicació de les polítiques, i, per tant, en les solucions.
És per mitjà de l’anàlisi i la gestió dels conflictes que l’administració es pot modernitzar, dels conflictes de la ciutadania i els de la pròpia administració.
Malgrat pugui semblar obvi, parlem de la necessitat que siguin les persones implicades i afectades en un conflicte les que decideixen la manera de solucionar-lo. Això aplicat al món públic, enfront d’una situació de conflicte, comporta crear espais i processos d’anàlisi i de diàleg per tal d’arribar a un acord o de generar un consens per després actuar i intervenir. Un actuar o intervenir des de les seves capacitats i recursos de cadascuna de les parts implicades i afectades, és a dir, no només des dels governs o de l’administració, sinó també des de la societat.
Fins avui aquesta no ha estat aquesta la manera de fer dels governs i de les administracions. Els criteris tècnics estàndard i processos unilaterals s’han imposat com a solucions generant insatisfacció parcial o total en la ciutadania, ja que sovint la solució aportada ha estat limitada en el temps, és a dir que ha durat poc, i no ha estat acceptada per alguna de les parts afectats i en conseqüència no respectada generant confrontació.
No estem dient que els tècnics i tècniques de l’administració no disposin dels coneixements sobre el contingut de determinades problemàtiques, però sí que sovint els manquen competències i recursos per tractar de compartir i construir propostes de solució implicant a les persones i organitzacions afectades pel conflicte, de tal manera que sigui en els espais de trobada i de gestió d’aquests conflictes on es generi i es treballi aquesta solució. I és des d’aquesta manera de fer que es pot modernitzar l’administració i les polítiques públiques, ja que la finalitat de les mateixes és trobar una resposta als problemes i conflictes dels i amb els ciutadans i ciutadanes, sent satisfactòria, i que duri en el temps.
De tot plegat en vam parlar el dia 21 de gener al matí, en motiu de la celebració del Dia Europeu de la Mediació, a partir d’exemples de serveis actuals de mediació comunitària i de gestió de conflictes públics i projectes innovadors a la Jornada sobre mediació i gestió de conflictes que organitzaven la Fundació UdG i els estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.