divendres, 25 de març de 2016

Las trampas, una oportunidad para modernizar el deporte

Las trampas, como el conflicto, han existido, existen y existirán en nuestra sociedad. Y el deporte no está exento. Lo que ocurre ahora es que la situación es más grave. 

Hoy se dan dos modalidades de trampas en la práctica del juego: las tradicionales, en las que el dinero es un medio para poder comprar ilegalmente el resultado de una competición y alcanzar un objetivo deportivo; y las trampas, la finalidad y el medio de las cuales es el dinero, como por ejemplo, las ganancias que se obtienen de las apuestas a partir de la manipulación fraudulenta de un resultado de una competición.
En cuanto a la primera modalidad, el fútbol ha sido, históricamente, uno de los deportes objeto de malas prácticas por parte de jugadores y clubes. El procedimiento habitual es la compra de clubes y jugadores para que algún otro equipo de la competición salga beneficiado, para ganar un campeonato o por no perder la categoría. Basta con pensar en los casos de los maletines en el fútbol español en los descensos de categoría o en el caso Calciopoli de fraude arbitral en el fútbol italiano de los años 2005 y 2006 para beneficiar grandes equipos.

En cuanto a la segunda modalidad, hay casos más recientes, como el escándalo Calcioscommesse del 2012 en Italia, en el que varios jugadores y directores técnicos de los principales equipos tenían vínculos con organizaciones internacionales con el objetivo "de arreglar partidos de fútbol "y facilitar la ganancia a unos determinados apostadores, o el de la corrupción en la hasta ahora impecable práctica del tenis profesional, con más de una docena de tenistas de élite implicados en chantajes y amenazas contra la integridad física de los tenistas.


Las soluciones en ambos casos se han basado únicamente en la sanción. En el caso de los maletines, se han sancionado clubes con multas y la pérdida de categoría. En el de las apuestas, se han sancionado, incluso para toda la vida, jugadores y técnicos, alejándolos del deporte para siempre. Las redes que mueven estas prácticas quedaron sin castigo.


Así, esta medida, por sí sola, no ha evitado ni evitará la aparición de nuevos casos. Incluso sus consecuencias pueden reforzar la práctica de las trampas: el deportista sancionado deberá abandonar la práctica deportiva -el trabajo que sabe hacer, quedando expuesto a personas y organizaciones sin escrúpulos que lo utilizarán para volver a operar-. En cambio, si se le sanciona con la reparación del daño ocasionado con acciones a favor del deporte base, ganamos con el deporte y de paso todo lo que evitamos.  

Respecto a las trampas de las apuestas, hay que tomar medidas contra las causas y sus causantes, ya que al fin y al cabo son las personas y las organizaciones que fomentan la ilegalidad los que pueden hacer daño al deporte por medio de los deportistas que, víctimas, participan.

Les trampes, una oportunitat per modernitzar l'esport

Article publicat al Diari Ara el 20 de març de 2016 en el dossier dedicat a la corrupció en l'esport


Les trampes, com el conflicte, han existit, existeixen i existiran en la nostra societat. I l’esport no n’està exempt. El que passa és que la situació actual és més greu. 

Avui es donen dues modalitats de trampes en la pràctica del joc: les tradicionals, en les quals els diners són un mitjà per poder comprar il·legalment el resultat d’una competició i assolir un objectiu esportiu, i les trampes la finalitat i el mitjà de les quals són els diners, com per exemple els guanys que s’obtenen de les apostes a partir de la manipulació fraudulenta d’un resultat d’una competició.

Pel que fa a la primera modalitat, el futbol ha sigut, històricament, un dels esports objecte de males pràctiques per part de jugadors i clubs. El procediment habitual és la compra de clubs i jugadors perquè algun altre equip de la competició en surti beneficiat, per guanyar un campionat o per no perdre la categoria. Només cal pensar en els casos dels maletins en el futbol espanyol en els descensos de categoria o en el cas Calciopoli de frau arbitral al futbol italià dels anys 2005 i 2006 per beneficiar grans equips.

Pel que fa a la segona modalitat, hi ha casos més recents, com l’escàndol Calcioscommesse del 2012 a Itàlia, en què diversos jugadors i directors tècnics dels principals equips tenien vincles amb organitzacions internacionals amb l’objectiu “d’arreglar partits de futbol” i facilitar el guany a uns determinats apostadors, o el de la corrupció en la fins ara impecable pràctica del tenis professional, amb més d’una dotzena de tenistes d’elit implicats en xantatges i amenaces contra la integritat física dels tenistes.

Les solucions en tots dos casos s’han basat únicament en la sanció. En el cas dels maletins, s’han sancionat clubs amb multes i la pèrdua de categoria. En el de les apostes, s’han sancionat, fins i tot per a tota la vida, jugadors i tècnics, allunyant-los de l’esport per sempre. Les xarxes que mouen aquestes pràctiques van quedar sense càstig.

Així, aquesta mesura, per si sola, no ha evitat ni evitarà l’aparició de nous casos.Fins i tot les seves conseqüències poden reforçar la pràctica de les trampes: l’esportista sancionat haurà d’abandonar la pràctica esportiva -la feina que sap fer- i quedarà exposat a persones i organitzacions sense escrúpols que l’utilitzaran per tornar a operar. En canvi, si se’l sanciona amb la reparació del dany ocasionat amb accions a favor de l’esport base, hi guanyem amb l’esport i amb tot el que evitem. Respecte a les trampes de les apostes, cal prendre mesures contra les causes i els seus causants, ja que al cap i a la fi són les persones i les organitzacions que fomenten la il·legalitat els que poden fer mal a l’esport per mitjà dels esportistes que, víctimes, hi participen.