7 aspectes bàsics sobre negociació que vaig comentar arran de les preguntes que em van fer en el programa "No ho sé" d'en Joan Maria Pou a RAC1 en la que parlem de Negociació Pública i
Resolució de Conflictes en motiu d'investidura d'Artur Mas de Junts pel Sí i el Pla de
Xoc de la CUP.
1. Negociació pública: sí per als oients, teleespectadors, lectors. A la gent ens agrada el conflicte, en un primer moment perquè som curiosos, però també perquè el que decideixin ens afecta. Es tracta d'un conflicte públic: afecta als ciutadans, hi ha en joc un govern i els mitjans en donen la informació. i és que avui la política es coneix a través dels mitjans.
2. Negociació privada o discreta: Per arribar a un acord en la negociació per a la investidura de Mas. Se'ls ha de deixar treballar. Un espai, un "temps", sense interferències. És molt fàcil que en un moment determinat del procés negociador, si no acaba d'anar bé, que alguna de les parts si es troba un micro digui alguna cosa contraproduent i que faci enfada a l'altra part i compliqui la negociació, fent-la retrocedir.
3. Pressions: normals d'entrada i sobretot després del punt d'arrencada o posició d'inici de la negociació de la CUP quan diu que no votaran a Mas.
4. Cal crear un clima per a la negociació: l'actual excitació està bé, ja que per al públic es manté l'interès en la política i els suspense respecte el fina, però no ens interessa que a partir dels mitjans i de l'opinió publicada es mantingui i fins i tot augmenti la pressió. Podem caure en una escalada conflictual i que una de les parts s'enfadi.
5. Per què comença així la CUP?: Hi ha poc temps per a la investidura i per a la negociació. Han d'anar per feina. Saben que si no fan una negociació agressiva pot ser que no pintin res. I sobretot un cop el president Mas estigui investit, gràcies als seus diputats. Ha de fer créixer el valor dels seus 10 diputats, bé dels que facin falta per assolir la majoria absoluta del Parlament, en la primera sessió d'investidura o per a la majoria simple en la segona sessió. No hi ha una baula de contacte des de l'eix esquerra-dreta, entre la CUP i CDC. ERC és la connexió entre els dos.
6. Separar el problema de la persona i passar de la posicions als interessos: dir "No a Mas" és una estratègia. S'ha mantingut durant la campanya, cal apropar i captar votants. No ajuda habitualment en una negociació. Tanmateix, en les seves declaracions s'utilitza aquest argument per aconseguir pressionar a l'altra part perquè cedeixi i poder ser influents en el proper mandat. Ells prioritzen els aspectes ideològics, "som d'esquerres" i les polítiques d'esquerres 'el pla de xoc: no retallades, tres àpats per tothom, acabar amb els desnonaments, etc. També diuen que són independentistes.
7. Cal preparar la negociació: Abans de negociar cal pactar com serà la negociació: on, com, qui, etc, però sobretot saber el que es vol aconseguir, que s'està disposat a acceptar i que no. D'igual forma ens hem de posar al lloc de l'altre i fer el mateix exercici.
En el següent enllaç podeu escoltar la part del programa sobre aquest tema, a partir del minut 15. http://www.racalacarta.com/download.php?file=download.php-file%3D1001+21h+%28Dijous+01-10-15%29+++NO+HO+SE.mp3
Comentaris