XAVIER PASTOR
· Diari de Girona · 24 d'octubre de 2015
Dit d'una altra manera, abans de
respondre a la pregunta de si investirien Mas, es comentaven un conjunt
de condicionants, sobre el què, el com i el quan de les polítiques del
futur govern i del procés d'independència. A continuació, els
representants de la CUP deien que la qüestió de la investidura de Mas es
deixava per al final. Se seguia el patró habitual en una negociació,
quan es comença per aquelles qüestions que són més fàcils d'arrencar
acords i es deixa pel final allò que més ens separa. Es tracta de
demostrar que tenim punts en comú i comunicar que hi ha més coses que
ens acosten que no pas que ens separen.
En aquest cas, que el partit del president torni a ser escorcollat, que els responsables de les finances siguin un cop més interrogats i que el tresorer acabi a la presó, exerceix més pressió sobre la CUP entre les seves bases i per part de l'opinió pública, intensificant els interrogants per damunt de les certeses.
Fa unes setmanes, jo era dels que creia que la CUP acabaria investint a
Artur Mas com a 130è President de la Generalitat de Catalunya. Els
indicis m'ho permetien afirmar. Així ho vaig comentar en el programa
de ràdio «No ho sé», d'en Joan Maria Pou a RAC1 parlant de les claus de
la negociació en general i en concret entre Junts pel Sí i la CUP.
Ho afirmava perquè havia analitzat totes les entrevistes postelectorals
dels representants de la CUP. En totes elles, els entrevistats
comentaven quines eren els seus posicionaments i interessos per pactar:
aconseguir que el màxim de les seves propostes fossin acceptades per
Junts pel Sí. Posaven molt l'accent en les qüestions socials, en acabar
amb els desnonaments i amb les retallades. També comentaven com s'havia
de dur a terme el procés constituent per convertir Catalunya en un estat
independent i els mesos, setmanes i dies que s'havien de fer servir.
Deien «volem ser influents». Si Junts pel Sí acceptava les seves
propostes es feia difícil dir no a la investidura a Mas, tot i que
frases més tard també afirmaven que hi havia més candidats de consens
entre les dues forces polítiques.
Semblava pels comentaris
dels representants de la CUP que l'acord no seria fàcil d'entrada,
tanmateix factible, i que era qüestió de dies i setmanes. Avui, després
del darrer escorcoll a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya
(CDC) els indicis em fan pensar que hi haurà acord, però ja no estic
segur que la CUP investeixi a Artur Mas com a president. Què ha canviat?
El context. Un nou escorcoll i veure el tresorer de CDC detingut i
passant la nit a la presó, fets que pesaran en la negociació, més del
que ens pensem, especialment entre els negociadors de la CUP.
Generalment, es diu que en tot conflicte els aspectes importants són el què -la qüestió tractada, l'assumpte entre mans o el fet o la idea que ha generat la tensió-, i el com -la manera com s'ha produït el problema, la intensificació i la gestió de les emocions i el procés seguit per intentar reconduir la situació-. Però, hi ha un altre element igual d'important, el context -l'espai, la situació, el moment, l'entorn en què es dóna-, ja que la negociació no es produeix en el no res, sinó que es troba emmarcada per i en una situació determinada, amb la pressió i interacció d'altres actors al voltant que poden condicionar i reduir, segon la seva posició, interessos i opinió, les possibilitats d'acord i les seves característiques.
Generalment, es diu que en tot conflicte els aspectes importants són el què -la qüestió tractada, l'assumpte entre mans o el fet o la idea que ha generat la tensió-, i el com -la manera com s'ha produït el problema, la intensificació i la gestió de les emocions i el procés seguit per intentar reconduir la situació-. Però, hi ha un altre element igual d'important, el context -l'espai, la situació, el moment, l'entorn en què es dóna-, ja que la negociació no es produeix en el no res, sinó que es troba emmarcada per i en una situació determinada, amb la pressió i interacció d'altres actors al voltant que poden condicionar i reduir, segon la seva posició, interessos i opinió, les possibilitats d'acord i les seves característiques.
En aquest cas, que el partit del president torni a ser escorcollat, que els responsables de les finances siguin un cop més interrogats i que el tresorer acabi a la presó, exerceix més pressió sobre la CUP entre les seves bases i per part de l'opinió pública, intensificant els interrogants per damunt de les certeses.
Comentaris