Catalunya-Espanya, això és un conflicte

Article publicat al Diari de Girona el 18 d'agost de 2014.

"Estar en conflicte vol dir que hi ha confrontació. En aquest cas, es manifesta a través d'un procés de negociació permanent i es dóna a conèixer a través dels mitjans de comunicació. Algú creu que les parts en conflicte faran públiques les seves estratègies, els plans A, B, C, D o la lletra que sigui, abans de les negociacions?"

Que la majoria dels catalans i catalanes volen un Estat propi, que per mirar de decidir-ho o no s'ha proposat una consulta per al proper 9 de novembre i que l'Estat espanyol no ho vol, expressa una vegada més i resumeix el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Estem davant d'un conflicte. Cal tenir-ho clar. No des d'ara, sinó des de fa molts i molts anys. Els governants i els governs de l'Estat espanyol, per la força o per les lleis, han obligat els catalans i les catalanes a formar part d'aquest Estat i a conviure-hi.

Aquesta situació conflictiva, entre la idea de més Espanya -en la qual Catalunya és una regió més o una comunitat autònoma com la resta que forma part de l'Estat- i la de més Catalunya -en la qual afirma que Catalunya és quelcom diferent, que pot exigir la seva independència com a nació i fins i tot esdevenir un Estat propi-, es va manifestar i es manifesta en una fractura política i electoral, amb la creació i la lluita de diferents partits, després de la recuperació de la democràcia, i algun abans i tot.

En conseqüència, Catalunya i Espanya viuen en un conflicte permanent. Perquè n'hi hagi un, no cal que les dues parts ho visquin d'igual forma, n'hi ha prou que només una no vegi les seves necessitats escoltades o que els seus interessos no siguin tinguts en compte, per exemple, perquè l'altra li nega, per dir que estem davant d'un conflicte.

Estar en conflicte vol dir que hi ha confrontació, xoc, lluita de percepcions, actituds i comportaments. En aquest cas, es manifesta a través d'un procés de negociació permanent entre els governs i de les seves polítiques, i que es dóna a conèixer de tant en tant a través dels mitjans de comunicació. En aquest context, però en qualsevol altre d'aquestes característiques, algú creu que les parts en conflicte faran públiques les seves estratègies, els plans A, B, C, D o la lletra que sigui, per assolir els seus interessos abans de les negociacions? No. Fer-ho significaria la mort d'entrada de qualsevol d'aquestes estratègies i de la influència dels processos, ja que l'altra part sabria exactament què ha de fer per evitar que això succeeixi i les podria bloquejar i inhabilitar.

Per aquest motiu, les manifestacions durant aquests propers 3 mesos seran diferents en funció dels seus objectius, però si es pretén poder fer la consulta del 9-N amb èxit, no s'ha d'intensificar el conflicte, no s'ha d'incrementar la tensió de la situació, no ha d'escalar. I per aquest motiu no es pot donar més informació sobre quins són els escenaris del procés, s'ha de mantenir l'objectiu i fer tot el possible per assolir-lo democràticament. S'ha de crear un clima d'entusiasme dins la normalitat, com quan es fan unes eleccions.
Això és un conflicte sense acord d'entrada de les parts, i on cap de les dues dóna el seu braç a tòrcer, i, en conseqüència, amb les respectives estratègies que, més enllà de les posicions manifestades, de moment no poden ser més públiques ni oferir més pistes.

En conseqüència, els catalans i les catalanes han estat convidats a parlar, a ser consultats i a votar el 9 de novembre. Fins aquell dia hem de creure en la paraula dels que així ho han pactat, perquè han estat escollits democràticament, són els nostres representants i treballen i treballaran perquè el procés sigui una realitat. Un cop superada aquesta data, temps tindrem d'avaluar i analitzar què ha passat, i de pensar en el Pla B, C, D o la lletra que sigui si la consulta no s'ha fet o no ha funcionat.

Comentaris