El PSC ja no existeix


Durant molt temps, crec que des de la mateixa fundació, al PSC se li ha reclamat i fins i tot recriminat que defensés i votés a Madrid, al Congrés dels Diputats, les propostes que s'havien aprovat al Parlament de Catalunya. Pujol va fer forat entre els electors catalans des del 1980 recordant-los que votar PSC era votar "la sucursal del PSOE" a Catalunya. Lluny d'equivocar-se, massa vegades hem vist que propostes del Parlament que beneficiaven Catalunya eren desestimades i rebaixades al Congrés de Diputats, com per exemple el darrer Estatut, gràcies als vots de l'important contingent de diputats socialistes catalans.
 
Els socialistes catalans d'ara no només voten en contra d'aquestes propostes a Madrid, sinó que ho fan directament a Catalunya. 

De tal magnitud ha estat aquesta evolució a favor de l'espanyolisme, que fins i tot la direcció del partit troba normal reclamar l'acta de diputat d'aquells que varen ser esco?llits en unes llistes electorals pel poble en uns comicis i que estan d'acord a poder fer la consulta del 9 de novembre de 2014.

Avui el PSC és PSOE, una de les tres forces i de les orientacions ideològiques que es van ajuntar per donar força al socialisme a Catalunya durant la transició i en democràcia. Montilla, Iceta, Zaragoza, Chacón, Navarro, Balmon i companyia s'han esforçat a aconseguir-ho. El grup parlamentari del PSC no existeix i al seu lloc hi ha el partit polític del PSOE que mana a Catalunya i fa valer els seus interessos polítics com a organització i els interessos particulars de la seva direcció en la presa de decisions.

El PSOE de Catalunya no està en disposició de fer cap proposta política de progrés per als catalans i les catalanes; ancorat amb el PP i Ciutadans a favor d'Espanya i de mantenir l'statu quo, dóna suport al fet que cada any l'Estat es quedi entre 11.000 i 16.000 milions d'euros dels catalans, segons el sistema que es fa servir per comptar, que permetrien entre altres coses impulsar polítiques de ?benestar social o de treball a Catalunya.

Per últim, els socialistes espanyols a Catalunya demostren des de fa anys la seva incapacitat per resoldre un conflicte que ells mateixos van crear quan van forçar el relleu a llistes del seu millor candidat a la Generalitat, Pasqual Maragall, i a la marginalitat del partit a tots aquells que estan a favor d'un tracte diferenciat polític per a Catalunya i del dret a decidir. Quin drama!

Comentaris