Article publicat al Diari de Girona el 14 de novembre de 2012
L'any 2011 es va estrenar en la categoria petita del Mundial de motociclisme -125 cc- amb16 anys, convertint-se gràcies a la seva victòria a Le Mans en el tercer pilot més jove a guanyar un Gran Premi de la història del Mundial. Aquell any, va quedar tercer en el campionat de pilots.
Enguany ha tornat a ser notícia, malgrat que no ha estat per guanyar una cursa o el desitjat campionat de la categoria petita, sinó per un conflicte que ha estat a punt d'arruïnar el seu futur professional.
Quan encara faltaven tres curses per acabar el campionat, Maverick va abandonar el seu equip. En declaracions a la premsa, expressava quins eren els motius, que es poden resumir en dos: 1) amb aquest equip no guanyarà mai el mundial i, 2) no el deixen marxar a un altre. A més afirma que s'havia sentit enganyat, ja que el seu representant, que a la vegada és el cap de l'equip, no el va informar en el moment de la renovació que disposava d'ofertes d'altres equips. Maverick va signar per l'equip actual, el del seu representant, per dos anys més.
La situació de Maverick és de manual: un cop conegudes les ofertes per part del pilot i amb poques possibilitats en les últimes curses de guanyar el mundial del 2012 amb el seu equip, ha esclatat el conflicte. Tanmateix, imagino que ningú esperava la reacció del pilot.
I és que en aquest cas hi ha un seguit de claus que permeten entendre per què s'ha donat aquesta reacció i com s'ha tractat el conflicte, fent que aquest esdevingui públic:
Més enllà de la reacció poc professional del pilot -deixant plantat l'equip-, cal tenir present que només té disset anys i que solament porta, encara no hi arriba, dos anys en el mundial de motociclisme. Per tant, li poden més les ganes de córrer i de voler guanyar abans que res. Des de l'equip, ja sabien l'edat i l'atreviment del pilot quan el van contractar.
Paral·lelament, la situació diu poc del seu representant i de l'equip, sobretot en la prevenció i la gestió del conflicte. D'entrada, que el cap de l'equip sigui també el representant del pilot o a la inversa no és gaire adequat pels interessos de Maverick, ja que el primer esdevé jutge i part davant d'una millor oferta d'un altre equip o qualsevol conflicte que sorgeixi. Enfront de les declaracions del pilot, el representant afirma que Maverick té un contracte de 2 anys i que l'ha de respectar.
Independentment de la legalitat que esgrimeix el representant i dels diners que es puguin guanyar, l'esport no està exempt de conflictes, de tal manera que en funció de la gestió que se'n faci, es pot assolir un resultat negatiu, com en aquest cas, o, per contra, un de positiu convertint-lo en una oportunitat que permeti assolir l'èxit que es persegueix en el futur en millors condicions que les presents. Per fer-ho bé, cal saber-ne.
Al final, Maverick, trist i preocupat per la seva decisió, ha tornat a la feina un cop el seu pare ha trobat un expert en la gestió de conflictes del motociclisme que ha fet de mediador entre ell i l'equip. Encara no se sap com es resoldrà el conflicte, ni si el pilot haurà de complir el seu contracte o si, per contra, podrà marxar. El que sí que sabem és que, en aquestes situacions, la pèrdua de confiança entre les persones i les emocions pesen molt més que tots els diners que es puguin guanyar i que ens fan entendre determinades reaccions. Al final, en la consecució dels èxits esportius les coses s'acaben de decantar per petits detalls. Treballar a gust i estar bé són cabdals.
Maverick Viñales és un pilot català -de Figueres-, nascut en una família
humil treballadora- tal com s'explica en la seva web-, jove- de només
17 anys-, valent, ràpid, atrevit i amb molt talent, que aspira a tot en
el motociclisme.
L'any 2011 es va estrenar en la categoria petita del Mundial de motociclisme -125 cc- amb16 anys, convertint-se gràcies a la seva victòria a Le Mans en el tercer pilot més jove a guanyar un Gran Premi de la història del Mundial. Aquell any, va quedar tercer en el campionat de pilots.
Enguany ha tornat a ser notícia, malgrat que no ha estat per guanyar una cursa o el desitjat campionat de la categoria petita, sinó per un conflicte que ha estat a punt d'arruïnar el seu futur professional.
Quan encara faltaven tres curses per acabar el campionat, Maverick va abandonar el seu equip. En declaracions a la premsa, expressava quins eren els motius, que es poden resumir en dos: 1) amb aquest equip no guanyarà mai el mundial i, 2) no el deixen marxar a un altre. A més afirma que s'havia sentit enganyat, ja que el seu representant, que a la vegada és el cap de l'equip, no el va informar en el moment de la renovació que disposava d'ofertes d'altres equips. Maverick va signar per l'equip actual, el del seu representant, per dos anys més.
La situació de Maverick és de manual: un cop conegudes les ofertes per part del pilot i amb poques possibilitats en les últimes curses de guanyar el mundial del 2012 amb el seu equip, ha esclatat el conflicte. Tanmateix, imagino que ningú esperava la reacció del pilot.
I és que en aquest cas hi ha un seguit de claus que permeten entendre per què s'ha donat aquesta reacció i com s'ha tractat el conflicte, fent que aquest esdevingui públic:
Més enllà de la reacció poc professional del pilot -deixant plantat l'equip-, cal tenir present que només té disset anys i que solament porta, encara no hi arriba, dos anys en el mundial de motociclisme. Per tant, li poden més les ganes de córrer i de voler guanyar abans que res. Des de l'equip, ja sabien l'edat i l'atreviment del pilot quan el van contractar.
Paral·lelament, la situació diu poc del seu representant i de l'equip, sobretot en la prevenció i la gestió del conflicte. D'entrada, que el cap de l'equip sigui també el representant del pilot o a la inversa no és gaire adequat pels interessos de Maverick, ja que el primer esdevé jutge i part davant d'una millor oferta d'un altre equip o qualsevol conflicte que sorgeixi. Enfront de les declaracions del pilot, el representant afirma que Maverick té un contracte de 2 anys i que l'ha de respectar.
Independentment de la legalitat que esgrimeix el representant i dels diners que es puguin guanyar, l'esport no està exempt de conflictes, de tal manera que en funció de la gestió que se'n faci, es pot assolir un resultat negatiu, com en aquest cas, o, per contra, un de positiu convertint-lo en una oportunitat que permeti assolir l'èxit que es persegueix en el futur en millors condicions que les presents. Per fer-ho bé, cal saber-ne.
A més, com a tot conflicte, les coses no passen de la nit
al dia. Es un procés. Els mateixos implicats afirmen que en les darreres
setmanes les relacions no eren bones. Per tant, no s'ha fet cas dels
senyals d'alarma. En aquest sentit, hi ha el record del cas de
l'escuderia McLaren de F1 quan, el campió del món Fernando Alonso, la
promesa del motor anglès Lewis Hamilton i el cap de l'equip Ron Denis
-que donava suport a aquest pilot des dels 13 anys- van entrar en
conflicte. Aquell any, el títol se'l va emportar Raikkonen amb un
Ferrari.
Al final, Maverick, trist i preocupat per la seva decisió, ha tornat a la feina un cop el seu pare ha trobat un expert en la gestió de conflictes del motociclisme que ha fet de mediador entre ell i l'equip. Encara no se sap com es resoldrà el conflicte, ni si el pilot haurà de complir el seu contracte o si, per contra, podrà marxar. El que sí que sabem és que, en aquestes situacions, la pèrdua de confiança entre les persones i les emocions pesen molt més que tots els diners que es puguin guanyar i que ens fan entendre determinades reaccions. Al final, en la consecució dels èxits esportius les coses s'acaben de decantar per petits detalls. Treballar a gust i estar bé són cabdals.