Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del finaldels noranta i principis del dos mil.
Conflictes públics de diferents àmbits - comunitari, social, escolar, immigració, seguretat, medi ambient, etc., - han trobat en aquests projectes i experiències de gestió i resolució un recurs complementari als consolidats serveis municipals. Processos basats en espais de diàleg amb la implicació de la ciutadania per donar resposta a les demandes, necessitats i interessos individuals i col·lectius.Això ha comportat un guany de qualitat de l’acció de govern i de modernització de les seves administracions a través de l’assoliment de solucions més eficaces, eficients, satisfactòries i durables.
I és que el conflicte ha esdevingut una coordenada bàsica per entendre el funcionament de la societat.
Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona. Aquests serveis s'afegien com a una estructura més dins de l’entramat de l’administració municipal, externalitzant la seva gestió i prestació a entitats privades.
Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis. A més, dels serveis tampoc no es disposen de dades idònies i suficients, més enllà del nombre de casos atesos, per saber veure els seus beneficis, per exemple, en la disminució de la conflictivitat o en l’estalvi de despeses per part de l’ajuntament en la gestió dels conflictes. Així, es fa molt difícil el seu manteniment.
Que es pot fer ara?Avaluar les múltiples possibilitats que poden conformar un model que s'adapti a l'actual context, tenint en compte les característiques esmentades pel MIT: senzillesa, cost reduït i innovació.
A través de diferents estudis desenvolupats des del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics de la Universitat de Girona (Fundació UdG) s'han descobert algunes d’aquestes característiques i anomalies que cal potenciar i corregir, respectivament:
La senzillesa passaria per aprofitar el coneixement dels professionals de les administracions locals respecte la conflictivitat en els municipis i la seva experiència en el disseny i execució de projectes. S’ha d’aprofitar el que funciona, el que ja es fa i sumar el suport d’experts en Resolució de conflictes.
S’obté un cost reduït detectant duplicacions en les actuacions entre els distints serveis municipals, però també amb el que fan les entitats. S’ha de potenciar la coordinació en els despatxos i en el carrer. L’actuació ha de ser transversal i integral des del principi fins el final.
La innovació es dóna amb la formació dels responsables públics, polítics i tècnics, però també de la ciutadania. Per evitar conflictes innecessaris s’ha de potenciar les habilitats de tothom, per exemple, un augment del 18% d’aquestes habilitats en una organització permet millorar la productivitat un 40%; l’aplicació d’aquests processos augmenta en un 22% les habilitats de les persones, genera un estalvi dels costos en els processos d’un 50% i fa créixer en un 20% la satisfacció.
Comentaris