dilluns, 31 d’octubre de 2011

El poder de las palabras

Artículo publicado en el Diari de Girona

"Desde la neurociencia se ha descubierto que una mala noticia tiene cinco veces más fuerza de atracción y de ser recordada por nuestro cerebro que una de buena".


Nos damos cuenta del poder que tienen las palabras sobre todo cuando se genera un conflicto y, especialmente, si va en contra de nuestros intereses. Cada vez son más los expertos que nos aportan datos. Desde la neurociència se ha descubierto que una mala noticia tiene cinco veces más fuerza de atracción y de ser recordada por nuestro cerebro que una de buena.

En el libro "No pienses en un elefante", George Lakoff, profesor e investigador de lingüística cognitiva de la Universidad de California, explica la importancia en la selección, uso y combinación de unas palabras que relacionadas entre ellas e incorporadas en un discurso forman un marco cognitivo que nos dota de una manera de interpretar la realidad, de enfocar determinados problemas y de establecer soluciones. Con este marco se refuerza y se crea un clima y una orientación de opinión.

Y es que con las palabras, una persona ejerce poder sobre otra u otras , como nos muestra Steve Lukes en "El poder. Uno enfoque radical", de tal manera que la primera es capaz de afectar los intereses en sentido contrario de la segunda.

El mejor ejemplo del uso de las palabras para ejercer poder se puede observar en los gobiernos del "Tripartit". Precisamente si por algo se caracterizaron estos gobiernos es por las declaraciones y contradeclaraciones de sus miembros y de los responsables de sus respectivos partidos y grupo parlamentarios de unos contra otros. En el gobierno del "Tripartit" hablaba todo el mundo y casi siempre con la voluntad de crear polémica y generar conflictos, para afectar en sentido contrario a los intereses de los otros.

Pero también podemos encontrar casos interesantes más allá de la política, concretamente a la Fórmula 1. Este es un deporte que mueve cantidades ingentes de dinero, con un volumen muy importante de personas en las estructuras de los equipos, con multinacionales y empresas con grandes presupuestos alrededor de esta actividad y dónde las palabras de las personas tienen el poder de generar tensiones, disputas y conflictos latentes, sobre todo internos, entre los responsables de las escuderías y sus pilotos, y que habitualmente se manifiestan en los resultados de las carreras.

Dos situaciones recientes concretas. El primer caso es del Lewis Hamilton. Durante toda la temporada, este piloto ha tenido el respaldo de su equipo y ha obtenido el podio en varias carreras. Estas últimas semanas se ha especulado que ha recibido ofertas de otros equipos y que podría marcharse. Casualmente, Hamilton no ha conseguido ultimamente ningún podio y hace unos días ocupaba la 7a posición en Japón. Por el contrario, su compañero, Jenson Button, renovó su contrato y ganó la carrera.

El segundo caso es el de Jaume Alguersuari, piloto catalán de la escudería Toro Rosso, filial de Red Bull Team. Este piloto ha pasado de estar entre los diez primeros y de lograr una meritoria 7a plaza en el Gran Premio de Bélgica a finalizar 21º en Italia quince días después. Entre las dos carreras, Alguersuari manifestó su disgusto por la renovación de Mark Weber, segundo piloto de Red Bull, puesto que no se había respetado el compromiso comunicado al inicio de temporada de ofrecer el segundo volante de esta escudería al piloto que hiciera mejores resultados en Toro Rosso. Alguersuari acabo en la 17ª posición en el Gran Premio del Japón.

Y es que si bien es verdad que hablando la gente se entiende -siempre que se sepa y se sea capaz de conseguir este resultado-, también queda claro que hablando la gente se enfada. Precaución, pues, con el poder de la las palabras.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Honestidad

Son más deshonestos los que miran que los que hacen

Enrique Tierno Galván, Doctor en dret, Filosofia i Lletres i exalcalde de Madrid.

"En un conflicto, tan importante es el asunto como el proceso que lo originó"

Xavier Pastor, conferenciante, profesor y director del Diploma de Postgrado de Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitaria de la Universidad de Girona, comenta los aspectos más destacados en la aparición del conflicto y en su resolución.

"En un conflicte, tan important és el motiu com el procés que el van originar"

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, comenta els aspectes més destacats en l'aparició del conflicte i en la seva resolució.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

No mirar enrera

Article d'opinió a la secció d'Espanya/Internacional del Diari de Girona el 23 d'octubre de 2011

"Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau"

Les solucions, igual que els conflictes, no es donen de la nit al dia.

El comunicat d'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA és el resultat històric d'un llarg procés. De negociacions, de treves, de morts simbòliques, d'assassinats cruents, d'interessos partidistes i electorals, de molt bones voluntats i, finalment, d'estratègies encertades fins a trobar el camí de la pau.

Els fets i les passes que s'han donat el darrer any han estat decisives. Al gener d'enguany vaig escriure en aquest diari l'article Una bona i nova oportunitat, comentant el darrer comunicat de treva d'ETA i afirmant que assistíem a un canvi, per petit que semblés: ETA aplicava allò que l'esquerra "abertzale" demanava, mentre que, abans, es donava en el sentit contrari. En aquell moment, s'estava produint la intervenció dels mediadors internacionals amb experiència en altres processos de conflicte nacionals.

L'entrada en escena d'aquests mediadors va facilitar la sortida d'aquest conflicte de les quatre parets del País Basc i de la visió partidista dels governs de l'Estat. La celebració de la Conferència de Pau d'aquesta setmana a Sant Sebastià, amb la presència de rellevants polítics i mandataris internacionals, ha estat premonitòria i un factor decisiu més per aconseguir el comunicat del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Quines han estat les claus d'aquest procés?

Ningú sap exactament quin ha estat l'ordre lògic, però un conjunt de factors sumats, sovint articulats i, finalment, ben orientats cap a la resolució del conflicte han donat lloc a aquest comunicat històric.

La política ha estat decisiva en aquest procés. D'entrada, la política del dia a dia de les organitzacions de la societat civil i de sectors de l'església del País Basc en favor del diàleg que han apostat, malgrat les pors i les incerteses, per obrir vies de negociació i aconseguir apropaments cap a ETA.

Les decisions i l'acció del Govern i d'institucions polítiques dels País Basc. Per què com és que les coses s'han mogut de veritat quan el PNB i els partits de l'esquerra abertzale han perdut poder institucional?

Amb la política d'Estat, combatent ETA amb el terrorisme dels GAL, perseguint els terroristes i els seus suposats suports socials policialment i il·legalitzant els partits polítics amb vinculacions ideològiques o econòmiques.

Per últim, amb l'entrada en escena de professionals de la resolució de conflictes, així com declaracions de suport cap a un procés de negociació i de pau a Euskadi per part de polítics i representants d'institucions internacionals.

I ara què? Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau.

dijous, 20 d’octubre de 2011

El poder de les paraules

Article publicat el 19 d'octubre de 2011 al Diari de Girona

"Des de la neurociència s'ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d'atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona".

Ens adonem del poder que tenen les paraules sobretot quan es genera un conflicte i, especialment, si va en contra dels nostres interessos. Cada cop són més els experts que ens aporten dades. Des de la neurociència s'ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d'atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona.

Al llibre "No pienses en un elefante", George Lakoff, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d'unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d'una manera d'interpretar la realitat, d'enfocar determinats problemes i d'establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d'opinió.

I és que amb les paraules una persona exerceix poder sobre una altra o altres , com ens mostra Steve Lukes a "El poder. Un enfoque radical" de tal manera que la primera és capaç d'afectar els interessos en sentit contrari de la segona.

El millor exemple de l'ús de les paraules per exercir poder han estat els governs del Tripartit. Precisament si per alguna cosa es van caracteritzar els governs del Tripartit és per les declaracions i contradeclaracions dels membres del Govern i dels responsables dels seus respectius partits i grup parlamentaris. En el govern del Tripartit hi parlava tothom i quasi sempre amb la voluntat de crear polèmica i generar conflictes, per afectar en sentit contrari els interessos dels altres.

Però també podem trobar casos interessants més enllà de la política, concretament a la Fórmula 1. Aquest és un esport que mou quantitats ingents de diners, amb una volum molt important de persones en les estructures dels equips, amb multinacionals i empreses amb grans pressupostos al voltant d'aquesta activitat i on les paraules de les persones tenen el poder de generar tensions, disputes i conflictes latents, sobretot interns, entre els responsables de les escuderies i els seus pilots, i que habitualment es manifesten en els resultats de les curses.

Dues situacions recents concretes. El primer cas és del Lewis Hamilton. Durant tota la temporada, aquest pilot ha tingut l'escalf del seu equip i ha obtingut podi en diverses carreres. Aquestes darreres setmanes s'ha especulat que ha rebut ofertes d'altres equips i que podria marxar d'allà on és. Casualment, Hamilton no ha aconseguit cap podi i fa uns dies ocupava la 7a posició al Japó. Per contra, el seu company, Jenson Button, va renovar el seu contracte i va guanyar la cursa. El segon cas és el d'en Jaume Alguersuari, pilot català de l'escuderia Toro Rosso, filial de Red Bull. Aquest pilot ha passat d'estar entre els deu primers i d'assolir una meritòria 7a plaça al Gran Premi de Bèlgica a finalitzar 21è a Italia quinze dies després. Entremig de les dues carreres, Alguersuari va manifestar el seu disgust per la renovació de Mark Weber, segon pilot de Red Bull, ja que no s'havia respectat el compromís comunicat a l'inici de temporada d'oferir el segon volant d'aquesta escuderia al pilot que fes millors resultats a Toro Rosso. Alguersuari va finalitzar 17è al Gran Premi del Japó.

I és que si bé és veritat que parlant la gent s'entén -sempre que se sàpiga i se sigui capaç d'aconseguir aquest resultat-, també queda clar que parlant la gent s'enfada. Precaució, doncs, amb el poder de la les paraules.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Pronòstics en temps de crisi

Article publicat al Diari de Girona el 15 d'octubre de 2011

Que actuem de forma diferent en temps de crisi que en condicions "normals", queda clar. Que en cada època s'estableix una forma de pensar i d'actuar de la qual es desprenen els nostres comportaments és una evidència. Que l'actual situació de crisi és econòmica, però també existencial, com a persones i com a societat, és cada cop més palès. Tant és així, que l'altre dia em vaig assabentar que existeix una figura professional que s'encarrega de pronosticar i predisposar les tendències en les nostres decisions i comportaments, arribant, per exemple, a predir quin serà el color de cotxe preferit en els propers anys.

Precisament recordo un article a la premsa de l'any 2006 on es parlava dels canvis en la demanda, per part dels homes, del color preferit dels cotxes nous, passant del platejat cap al negre. Era el moment àlgid del diner prestat i aquests colors tenien un cost afegit. Avui, en canvi, el blanc és color a l'alça, el mateix color del cotxe que va comprar el meu pare al 1992, any de crisi, també. Avui, fins i tot els vehicles esportius són blancs.

D'aquesta manera i sense adonar-nos-en, a través del consum com a punta de l'iceberg de les actituds humanes, anem sabent més coses dels factors que determinen els comportaments de les persones. Tanta és la voluntat de predir i de conèixer els motius que predisposen les decisions i afecten les conductes en cada moment, que dos estudiosos nord-americans del Mercyhurst College, a Pennsylvania van elaborar un estudi, que es va presentar a la trobada anual de l'American Psychological Society l'any 2003, on relacionaven les preferències ideals dels homes pels tipus de dones amb els cicles econòmics. L'estudi analitzava les portades de la revista Playboy i arribava a la conclusió que els homes preferien un tipus de noies més madures i amb més "corbes" en èpoques de crisi, mentre que agradaven les més joves i ?menys voluptuoses en períodes de bonança econòmica. La teoria és que les corbes de les noies segueixen les corbes de l'economia.

Crec, sincerament, que seria interessant fer un estudi de similars característiques que expliqués quines són les tendències entre les dones, perquè també canvien. Per exemple, anys enrere es parlava de l'home perfeccionista, de cossos fins, molt cuidats, depilats i professionalment agressius i guanyadors. Anys després, s'ha recuperat la imatge de l'home masculinitzat, amb barba arreglada, però no tan sofisticat, més quotidià, amb activitats professionals d'èxit, però el que importa és disposar de temps d'oci i dimensió social.
Sembla, per tant, que homes i dones en temps de crisi recuperem la "normalitat", som més "nosaltres" i busquem el candidat o candidata que pot oferir la millor resposta a les nostres necessitats de present i de futur.

Tenint en compte aquestes actituds i comportaments, que són similars a les que es donen en situacions de conflicte, m'atreveixo a fer un pronòstic sobre la tendència en la recerca de la parella, però que es pot aplicar en molts altres àmbits de les nostres relacions socials.

A l'hora d'iniciar un projecte es prioritzarà l'elecció d'aquella persona que respongui a les preferències personals i emocionals del moment, però que sigui capaç de fer-ho també amb un caràcter continuat en el camp econòmic, social i cultural. Així, d'ara endavant, les persones més buscades seran sobretot els professionals que disposin d'un nivell d'ingressos estable i que ens aportin valor a nosaltres i a la societat, com per exemple, els professionals de la banca amb responsabilitat social, els del sector públic més implicats, els del sector privat de les TIC i xarxes socials digitals, els experts en gestió i resolució de conflictes, vist el nombre i la intensitat creixents; i evidentment els del món de l'espectacle, preferentment el futbol.