Article publicat al Diari de Girona el 15 d'octubre de 2011
Que actuem de forma diferent en temps de crisi que en condicions "normals", queda clar. Que en cada època s'estableix una forma de pensar i d'actuar de la qual es desprenen els nostres comportaments és una evidència. Que l'actual situació de crisi és econòmica, però també existencial, com a persones i com a societat, és cada cop més palès. Tant és així, que l'altre dia em vaig assabentar que existeix una figura professional que s'encarrega de pronosticar i predisposar les tendències en les nostres decisions i comportaments, arribant, per exemple, a predir quin serà el color de cotxe preferit en els propers anys.
Precisament recordo un article a la premsa de l'any 2006 on es parlava dels canvis en la demanda, per part dels homes, del color preferit dels cotxes nous, passant del platejat cap al negre. Era el moment àlgid del diner prestat i aquests colors tenien un cost afegit. Avui, en canvi, el blanc és color a l'alça, el mateix color del cotxe que va comprar el meu pare al 1992, any de crisi, també. Avui, fins i tot els vehicles esportius són blancs.
D'aquesta manera i sense adonar-nos-en, a través del consum com a punta de l'iceberg de les actituds humanes, anem sabent més coses dels factors que determinen els comportaments de les persones. Tanta és la voluntat de predir i de conèixer els motius que predisposen les decisions i afecten les conductes en cada moment, que dos estudiosos nord-americans del Mercyhurst College, a Pennsylvania van elaborar un estudi, que es va presentar a la trobada anual de l'American Psychological Society l'any 2003, on relacionaven les preferències ideals dels homes pels tipus de dones amb els cicles econòmics. L'estudi analitzava les portades de la revista Playboy i arribava a la conclusió que els homes preferien un tipus de noies més madures i amb més "corbes" en èpoques de crisi, mentre que agradaven les més joves i ?menys voluptuoses en períodes de bonança econòmica. La teoria és que les corbes de les noies segueixen les corbes de l'economia.
Crec, sincerament, que seria interessant fer un estudi de similars característiques que expliqués quines són les tendències entre les dones, perquè també canvien. Per exemple, anys enrere es parlava de l'home perfeccionista, de cossos fins, molt cuidats, depilats i professionalment agressius i guanyadors. Anys després, s'ha recuperat la imatge de l'home masculinitzat, amb barba arreglada, però no tan sofisticat, més quotidià, amb activitats professionals d'èxit, però el que importa és disposar de temps d'oci i dimensió social.
Sembla, per tant, que homes i dones en temps de crisi recuperem la "normalitat", som més "nosaltres" i busquem el candidat o candidata que pot oferir la millor resposta a les nostres necessitats de present i de futur.
Tenint en compte aquestes actituds i comportaments, que són similars a les que es donen en situacions de conflicte, m'atreveixo a fer un pronòstic sobre la tendència en la recerca de la parella, però que es pot aplicar en molts altres àmbits de les nostres relacions socials.
A l'hora d'iniciar un projecte es prioritzarà l'elecció d'aquella persona que respongui a les preferències personals i emocionals del moment, però que sigui capaç de fer-ho també amb un caràcter continuat en el camp econòmic, social i cultural. Així, d'ara endavant, les persones més buscades seran sobretot els professionals que disposin d'un nivell d'ingressos estable i que ens aportin valor a nosaltres i a la societat, com per exemple, els professionals de la banca amb responsabilitat social, els del sector públic més implicats, els del sector privat de les TIC i xarxes socials digitals, els experts en gestió i resolució de conflictes, vist el nombre i la intensitat creixents; i evidentment els del món de l'espectacle, preferentment el futbol.
Que actuem de forma diferent en temps de crisi que en condicions "normals", queda clar. Que en cada època s'estableix una forma de pensar i d'actuar de la qual es desprenen els nostres comportaments és una evidència. Que l'actual situació de crisi és econòmica, però també existencial, com a persones i com a societat, és cada cop més palès. Tant és així, que l'altre dia em vaig assabentar que existeix una figura professional que s'encarrega de pronosticar i predisposar les tendències en les nostres decisions i comportaments, arribant, per exemple, a predir quin serà el color de cotxe preferit en els propers anys.
Precisament recordo un article a la premsa de l'any 2006 on es parlava dels canvis en la demanda, per part dels homes, del color preferit dels cotxes nous, passant del platejat cap al negre. Era el moment àlgid del diner prestat i aquests colors tenien un cost afegit. Avui, en canvi, el blanc és color a l'alça, el mateix color del cotxe que va comprar el meu pare al 1992, any de crisi, també. Avui, fins i tot els vehicles esportius són blancs.
D'aquesta manera i sense adonar-nos-en, a través del consum com a punta de l'iceberg de les actituds humanes, anem sabent més coses dels factors que determinen els comportaments de les persones. Tanta és la voluntat de predir i de conèixer els motius que predisposen les decisions i afecten les conductes en cada moment, que dos estudiosos nord-americans del Mercyhurst College, a Pennsylvania van elaborar un estudi, que es va presentar a la trobada anual de l'American Psychological Society l'any 2003, on relacionaven les preferències ideals dels homes pels tipus de dones amb els cicles econòmics. L'estudi analitzava les portades de la revista Playboy i arribava a la conclusió que els homes preferien un tipus de noies més madures i amb més "corbes" en èpoques de crisi, mentre que agradaven les més joves i ?menys voluptuoses en períodes de bonança econòmica. La teoria és que les corbes de les noies segueixen les corbes de l'economia.Crec, sincerament, que seria interessant fer un estudi de similars característiques que expliqués quines són les tendències entre les dones, perquè també canvien. Per exemple, anys enrere es parlava de l'home perfeccionista, de cossos fins, molt cuidats, depilats i professionalment agressius i guanyadors. Anys després, s'ha recuperat la imatge de l'home masculinitzat, amb barba arreglada, però no tan sofisticat, més quotidià, amb activitats professionals d'èxit, però el que importa és disposar de temps d'oci i dimensió social.
Sembla, per tant, que homes i dones en temps de crisi recuperem la "normalitat", som més "nosaltres" i busquem el candidat o candidata que pot oferir la millor resposta a les nostres necessitats de present i de futur.
Tenint en compte aquestes actituds i comportaments, que són similars a les que es donen en situacions de conflicte, m'atreveixo a fer un pronòstic sobre la tendència en la recerca de la parella, però que es pot aplicar en molts altres àmbits de les nostres relacions socials.
A l'hora d'iniciar un projecte es prioritzarà l'elecció d'aquella persona que respongui a les preferències personals i emocionals del moment, però que sigui capaç de fer-ho també amb un caràcter continuat en el camp econòmic, social i cultural. Així, d'ara endavant, les persones més buscades seran sobretot els professionals que disposin d'un nivell d'ingressos estable i que ens aportin valor a nosaltres i a la societat, com per exemple, els professionals de la banca amb responsabilitat social, els del sector públic més implicats, els del sector privat de les TIC i xarxes socials digitals, els experts en gestió i resolució de conflictes, vist el nombre i la intensitat creixents; i evidentment els del món de l'espectacle, preferentment el futbol.
Comentaris