dimecres, 31 d’agost de 2011

Causes de la maldat i la corrupció


Article d'opinió publicat al Diari de Girona el 28 de maig de 2010

"Si volem evitar la corrupció, a més de les fórmules clàssiques, proposo evitar que les persones estiguin massa temps en contacte amb un determinat poder, evitar les rutines i dotar contínuament qui té poder de la perspectiva de futur i de millores"

Crec que tinc prou perspectiva temporal i coneixements en ciència política i en la resolució de conflictes per arribar a la següent conclusió-hipòtesi de com i quan es produeix la corrupció: com més temps passen unes mateixes persones en un govern o al capdavant de les organitzacions, més possibilitats hi ha de cometre irregularitats de tota mena. És a dir, com més temps les persones estan en contacte amb el poder, més possibilitats es donen que aquestes persones en facin un mal ús i se n'aprofitin. Penso que si és així, tenim elements per pronosticar i evitar la corrupció.

Pensin en casos de corrupcions en un govern, per exemple, en el del Felipe González amb el finançament il·legal del PSOE amb l'afer Filesa, Malesa i Time-Export per fer front als pagaments de les campanyes electorals o a l'enriquiment personal de determinades persones com el Sr. Roldán, quan aquest partit portava tres mandats consecutius en el poder, o sigui, 12 anys. Pensin ara, per exemple, en el govern a Santa Coloma de Gramenet, del PSC des de la recuperació de la democràcia i en Bartomeu Muñoz les últimes legislatures com a alcalde, però des del 1983 com a regidor. Pensin també en Fèlix Millet, dues dècades al capdavant de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

Jo no crec que estigui equivocat si dic que quan una persona arriba al govern d'una institució pública o d'una organització privada necessita un temps per aprendre com funciona i imprimir les millores i els canvis que proposa. Aquest aprenentatge és continu, però hi ha un moment que un ja ho sap tot i quasi ja ho ha fet tot. Ja sap com es fan les coses bé, malament i també les que no s'han de fer. És aquest moment el que s'ha d'evitar, quan aquesta o aquestes persones pensen en ells mateixos i no en altres, els ciutadans en el cas d'un govern d'un país o d'una ciutat, o en els socis o els accionistes, en el cas d'una organització.

Als anys 70, Philip G. Zimbardo va realitzar als Estats Units un experiment de psicologia social. Va agafar uns estudiants de la Universitat de Stanford, els va posar en una presó fictícia i uns els va convertir en presoners i els altres en carcellers. Es tractava d'un joc. Va haver-hi un moment, després de les primeres tortures psicològiques i físiques dels segons sobre els primers, que Zimbardo va haver d'aturar l'experiment. Aquest investigador va analitzar quin era l'origen d'aquesta maldat en els estudiants que havien col·laborat. La seva conclusió va ser que el fet de viure en una situació de constant present, amb pressió, sense perspectives de futur i conscients d'ostentar el control indefinidament, feia que els carcellers, un cop assimilat el seu rol i les rutines associades, es comportessin fent un mal ús del seu poder i corrompent les regles en el seu favor.

Solució: si volem evitar la corrupció, a més de les fórmules clàssiques, proposo evitar que les persones estiguin massa temps en contacte amb un determinat poder, evitar les rutines i dotar contínuament qui té poder de la perspectiva de futur i de millores.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Simetria o punts en comú

El títol original del vídeo és simetria, però jo en diria punts de vista, percepcions, actituds, interessos, valors, prioritats, posicions, processos alternatius i/o complementaris, aspectes positius i/o negatius. "Punts en comú", element imprescindible per començar a gestionar i resoldre un conflicte. Vull veure el got mig ple, queda clar.

Symmetry from Everynone on Vimeo.



dilluns, 22 d’agost de 2011

Espiritualidad

Sabe en qué creo?

No, ¿en qué cree?

Cuando los humanos están en armonía, cuando cooperan, emerge la cohesión social, entonces aparece un sentimiento de unidad, de comunión, y esto es lo que yo entiendo como un momento espiritual.

Stefan Koelsch, doctor en neurociencia, músico y psicólogo, neurobiólogo y sociólogo

diumenge, 21 d’agost de 2011

20 símptomes del conflicte

Publicat al Diari de Girona el 13 d'agost de 2011

Per uns dies, Lloret de Mar ha tornat al passat. El motiu, dues nits d'aldarulls i destrosses al carrer. Unes hores abans, 20 símptomes indicaven que estava a punt d'esclatar un conflicte.

1) És de nit, a la discoteca Colossos de Lloret de Mar hi ha 1.800 persones escoltant, ballant, bevent i passant-s'ho bé mentre punxa música el Dj. Tiësto. Es produeix una avaria elèctrica. 2) L'aire condicionat deixa de funcionar. 3) La discoteca solventa parcialment la mancança d'energia i no tanca. 4) Malauradament, la temperatura puja a l'interior de la sala. 5) Es produeixen les primeres lipotímies. 6) Els responsables del local obren les portes d'emergència i deixen sortir les persones que no es troben bé. 7) Cada cop hi ha més joves fora. 8) Volen tornar a entrar, no els ho deixen fer. 9) Altres continuen a dins. 10) Hi ha disputes a les portes per accedir al local. 11) No s'entén la decisió. 12) Tots han pagat l'entrada. Uns estan fora i altres dins. 13) Ha de venir la policia. 14) La presència policial fa créixer la tensió. 15) Hi ha el temor que s'acabi la festa. 16) Els joves estan més i més enfadats. 17) Mentrestant la policia ajuda a desallotjar les persones de la sala. 18) Crits, insults, empentes, fortes discussions i, finalment, cops dels uns i dels altres a tort i a dret. 19) La policia prova d'esvair la multitud. 20) Els joves planten cara. Resultat: aldarulls i destrosses al carrer.

Entre tots aquests símptomes, hi ha les causes que van motivar l'enfrontament: d'una banda, les altes temperatures de la sala que fan que el local no reuneixi les condicions mínimes per garantir la seguretat de 1.800 persones; i de l'altra, l'emprenyada dels joves que, havent sortir, volen tornar a entrar, se'ls nega l'entrada reiteradament, malgrat la discoteca no ha tancat.
En qualsevol conflicte, la manera que escollim per gestionar la desavinença és cabdal. Si escollim la força, segurament obtindrem la mateixa reacció. Si expliquem i escoltem, hi ha més possibilitats que ens entenguem. Vistos els fets i el tracte que habitualment es dóna a les portes de les discoteques, no és difícil imaginar quin procés es va seleccionar.
Les decisions a Colossos van ser poc afortunades d'acord amb el resultat, potser si haguessin informat els usuaris, demanat disculpes i tornat a programar la sessió del discjòquei i haguessin convidat els afectats, haurien estalviat els aldarulls posteriors. En canvi, les reaccions de les institucions públiques van ser les correctes: han aturat l'escalada de violència, han establert més controls sobre els locals i les discoteques i han comunicat a la premsa que aquest és un fet puntual.

Tanmateix, els conflictes són una bona font d'aprenentatge. L'experiència diu que la formació en gestió de conflictes redueix molt la seva aparició i repetició. Així, per exemple, caldria que el personal de locals i discoteques sàpiguen prendre decisions que: 1) resolguin situacions extraordinàries; 2) no provoquin reaccions ni enfrontaments posteriors; i 3) previnguin i evitin conflictes públics. A més, això permetria a l'Ajuntament estalviar-se el munt de diners que haurà d'invertir per les destrosses i potenciar el treball d'aquests anys per aconseguir un turisme de qualitat.

Sabent tractar el conflicte en positiu, es descobreixen oportunitats. Per exemple, es pot plantejar que les persones que provoquen aldarulls i destrosses, independentment de la seva nacionalitat, hagin de restaurar amb el seu treball allò que han fet malbé o fent altres treballs comunitaris, dissipant així qualsevol temptació d'actes vandàlics o desperfectes per part dels turistes, especialment joves, i esdevenint un model per altres viles amb característiques similars.

Conflictes de forma

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA
Article publicat al Diari de Girona el 15 d'agost de 2011


Confiaria vostè en un professional que no compleix les normes i no sap fer la feina? I si a més de fer-la malament, crea conflictes d'incalculable repercussions?


La política ens sorprèn contínuament, especialment la municipal. El divendres 5 d'agost, al Diari de Girona, en Martí Santiago publicava la notícia que cinc regidors de diferents ajuntaments havien estat enxampats deixant-se falsificar la signatura per poder presentar una moció al Consell Comarcal. En la seva defensa, els regidors, com a consellers comarcals, s'escuden dient que estaven d'acord amb la moció, que no van tenir temps de signar-la i que van demanar a un altre regidor que ho fes per ells. És a dir, que només és un defecte de forma.

Independentment que sigui veritat o no, tot això ho sabem ara, perquè els van enxampar. Els regidors admeten que això no ho podien fer o que ho han fet malament i que van decidir fer-ho per estalviar-se la feina d'haver de signar la moció un per un, o sigui deixar de complir amb aquest procés bàsic establert de la seva feina. I això, no només no està bé, sinó que és un delicte. No es pot fer. Què passaria si en lloc d'un polític, fos un ciutadà qui hagués comès el defecte de forma?

Vet aquí que el que tenim d'entrada no és un defecte, sinó tres o quatre conflictes i dels grossos, de forma i de fons, malgrat que el president del Consell Comarcal digui "que no s'ha de fer sang", perquè "tampoc passa res". I tant que passa.

Primer, han comès un delicte derivat del fet de no acomplir els seus deures com a consellers: volien presentar una moció al ple del Consell sense respectar la norma i el procés. Per cert, al final la moció s'ha retirat. És a dir no han estat capaços de seguir la forma, ni tampoc de retre comptes davant dels seus electors pel contingut de les seves propostes.

Segon, un cop més, determinats polítics no només no resolen els problemes de la gent, sinó que es dediquen a crear-ne de nous, amb el seu derivat cost. En aquest cas, han perdut legitimitat com a persones, ja que no han estat capaços de saber fer la seva feina, i com a polítics, els uns per incomplir una norma i els altres perquè diuen que si no es compleix "tampoc passa res". Quina pena imposaria un jutge a una persona per la falsificació d'una signatura?

Tercer, es tracta d'un conflicte d'incalculables repercussions del qual no podrem mesurar l'impacte fins que torni a haver-hi unes eleccions. En aquell moment, sabrem si la confiança dels ciutadans cap aquest polítics o cap a tota la professió ha caigut una mica més. Fins aquell instant, no podrem valorar si aquests escàndols han incrementat el desencant de la gent cap els seus polítics.

Quart i últim, es poden estalviar aquests conflictes. Com? Respectant les normes i cuidant les formes. Els polítics són els responsables del correcte funcionament de la societat i referents públics per a la gent. Les seves paraules i els seus comportaments són indicadors del que és convenient i del què no. Transgredir les normes i dir que no passa res genera una preocupació i dubtes seriosos en els ciutadans sobre la integritat de tota la classe política, ja que poden arribar a creure que aquesta és la manera habitual de fer les coses, quan no és així.

dijous, 4 d’agost de 2011

"Les societats del passat eren més cruels i violentes que les actuals"

La idea d'un passat on els éssers humans col·laboraven i convivien pacificament és un somni. Durant molt de temps, s'ha cregut que eren les institucions modernes les que corrompien a les persones i les tornaven violentes.

En aquest capítol del programa Redes, el profesor de psicología de la Universitat de Harvard Steven Pinker explica que les societats dels nostres avantpassats varen ser molt més cruels i violentes que les actuals

Veure l'entrevista

dimecres, 3 d’agost de 2011

Els costos del conflicte

XAVIER PASTOR I EDUARD CARRERA
Publicat el 3 d'agost al Diari de Girona




Aquest dies hem sabut quin ha estat el cost del conflicte dels "cogombres": 227 milions de €. Aquests milions són les compensacions per les pèrdues derivades de la incapacitat de vendre i emmagatzemar la collita de cogombres bàsicament espanyols, a causa de les declaracions de la senadora de sanitat d'Hamburg Sra. Cornelia Prüfer-Stoks el maig passat.

El conflicte es dóna com a resultat de les declaracions públiques d'aquesta senadora alemanya, que afirmava tenir proves que assenyalaven els cogombres espanyols com a causants de la mort de ciutadans alemanys per intoxicació. Després es va demostrar que les anàlisis no eren gens concloents, però independentment de la certesa o no de les proves científiques, el conflicte entre els dos països estava servit.

La gestió de la crisi sanitària a mans dels científics alemanys, però sobretot per part de les institucions públiques, concretament d'aquest senadora alemanya, va ser fonamental en la creació i aparició d'aquest conflicte, ja que posteriorment les anàlisis van quedar en entredit. Tanmateix, el mal ja estava fet. Tot el món, especialment els consumidors europeus, desconfiaven dels cogombres, fent caure en picat la venda de productes espanyols, italians, holandesos, belgues i polonesos, i provocant la seva destrucció.

I és que els conflictes són una bona font d'aprenentatge. Segurament tots ho sabem, fins i tot més o menys tenim clar què s'ha de fer en aquestes circumstàncies, però aquest cas demostra de nou que generalment la gent no aplica el que sap.

Les proves de les primeres anàlisis suposadament apuntaven els cogombres, concretament espanyols, com a causa de la mort dels ciutadans alemanys. La senadora va considerar que tenia la informació necessària per afrontar una alarma sanitària, ja que es coneixia la font de la intoxicació. Les seves paraules, malgrat que podien generar un conflicte amb els productors agrícoles, transmetien una imatge forta de la salut pública alemanya i esvaïen qualsevol risc d'epidèmia. Però hi havia altres possibilitats. Amb els primers indicis sobre els cogombres, fer verificacions, ja que hi havia molt en joc. Un cop verificat, parlar amb els països europeus productors i amb les institucions de la Unió Europea en aquesta matèria, posar a treballar diferents científics per trobar un remei a la malaltia i sobretot acordar el missatge que es comunicarà. Per contra, es va imposar la visió espantadissa i miop de la senadora en la gestió de la crisi sanitària que, contaminada per les declaracions d'aquell moment de polítics alemanys sobre l'estat de l'economia espanyola i la manca de productivitat laboral, va precipitar un conflicte públic de grans dimensions i costos elevats. D'entrada, 71 milions d'euros només per al 50% de les pèrdues dels productors de cogombres, però també de tomàquets, enciams, carabassó i pebrot, espanyols. L'altra 50% està previst poder compensar-ho més endavant amb subvencions.

Si en situacions normals no s'han d'assumir aquestes pràctiques i aquests resultats, en època de crisi aguda, amb retallades i restriccions públiques i privades, la creació innecessària d'aquests conflictes és intolerable i més tenint en compte que aquest s'hauria pogut estalviar.
Ara ja sabem amb dades quins són els costos d'un conflicte, però sobretot tenim indicis clars del que no s'ha de fer i, sabent-ho, el que cal posar en pràctica per resoldre'ls amb èxit.

dimarts, 2 d’agost de 2011

Per què les persones no troben la manera de solucionar els seus conflictes?

Butlletí núm. 30 de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària

Com a qualsevol procés humà, nosaltres som part de la causa i la solució del conflicte. Malauradament, no hem estat entrenats per superar amb èxit aquestes situacions. Afortunadament estem a temps d'aprendre a fer-ho. Els principis i tècniques de la Resolució de conflictes són molt útils en tots els aspectes de la vida, imprescindible pel nostre equilibrat creixement personal i per a unes les relacions socials i professionals sanes.

Gaudir de l'estiu, planificant la tardor

Butlletí Núm. 31. Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària

L'estiu està sent climatològicament òptim per llegir, descansar i planificar la tardor. Els primers mesos del 2011 han estat molt actius professionalment i es preveu que d'ara endavant encara ho siguin més. I és que la crisi ho està fent trontollar tot. Els canvis de govern són un símptoma. Creix la necessitat de reformular la gestió dels conflictes. L'elevat cost social i econòmic dels efectes negatius dels conflictes exigeix actuacions basades en la formació i l'aplicació de formules positives. Ara és un bon moment per aprendre i fer-ho.

dilluns, 1 d’agost de 2011

Culpables

Publicat el 2 de juliol al Diari de Girona

Davant d'un conflicte, sovint les persones busquen culpables, quan el que realment haurien de fer és analitzar les causes que l'han generat per trobar-hi una solució.

D'entre els principis bàsics de la resolució de conflictes, deixar d'assimilar la persona amb el conflicte n'és un de primordial. Aquest és un dels primers que s'ensenya i que de seguida s'aprèn i es posa en pràctica, obtenint magnífics resultats.

Per dir-ho curt i ras, si es vol aprendre a resoldre conflictes de debò s'ha de deixar de cercar culpables i començar a copsar i analitzar les causes que l'han generat.

I perquè la gent no ho fa? Bàsicament perquè no li han ensenyat a fer-ho i, per tant, no han pogut experimentar els beneficis dels sistemes de gestió positiva de les desavinences i de la resolució de conflictes.

Després, perquè reaccionen al conflicte. Estan més preocupats a respondre als atacs, que en cercar una solució. No cal dir que d'entrada el fet de culpabilitzar determinats persones o grups com a suposats causants d'un determinat conflicte sembla estalviar molt de temps i esforços per la nostra part. Ja no ens hem de preocupar, que ho facin els que l'han generat. Però actuant així, caiem sense adonar-nos en una mena de sortilegi en el qual es farà molt difícil trobar una solució. En aquestes condicions, es crea un clima de fatalitat en el qual cadascuna de les nostres reaccions només aconseguiran intensificar violentament el conflicte i multiplicar-ne gradualment els efectes devastadors.

Culpabilitzant accelerem emocionalment l'escalada conflictual. Esglaó a esglaó es va incrementant la intensitat del conflicte. En breu segons, dies o setmanes, segons el cas, les persones que es culpabilitzen pel conflicte obliden quin n'ha estat el motiu, el factor que l'ha propiciat i la causa que l'ha generat, centrant, a partir d'aquell moment, tots els esforços en defensar-se, atacar i fer mal.

Si hi ha culpables, vol dir que també hi ha víctimes. És a dir, gent atacada, malmesa i desvalguda pels enemics. Sincerament, creia que la societat havia superat aquest estadi que no porta enlloc ni aporta res. Aquests dies hem pogut observar com el fenomen del 15M ha estructurat la seva indignació en les acusacions de culpabilitat cap als agents econòmics causants de la crisi i en el seu victimisme per la situació heretada. Però, al seu torn, bancs i caixes han fet el mateix quan afirmava que un dels seus problemes més importants és la morositat, en especial els seus deutes hipotecaris. Uns i altres poden fer més, han de fer més. En canvi, uns i altres demanen i ?exigeixen al govern solucions, fent-lo culpable per no aconseguir treure'ns de la crisi. Els primers, diuen que el govern està a favor del capital; els segons, que no fan prou per millorar l'economia, controlar la despesa i aconseguir recuperar la confiança dels inversors. I malgrat les diferències, uns i altres tenen moltes coses en comú: fan culpable els altres, fan responsables els qui governen i no aporten cap solució ni es comprometen en el desenvolupament efectiu de cap acció. Només repeteixen propostes i repertoris del passat.

En aquest context, a qui esperen convocar a les manifestacions els indignats? Amb qui pretenen fer negoci en el futur els bancs? Uns i altres hauran de fer coses si volen recuperar la confiança dels ciutadans, d'aquells que de debò fem front als costos de la crisi i dels corresponents conflictes.