dimecres, 29 de desembre de 2010

Ara que ve Nadal



XAVIER PASTOR I MARGARITA GALLARDO
Publicat al Diari de Girona el 24 de desembre de 2010

Nadal és, entre altres coses, un període i una oportunitat magnífica per recuperar el contacte amb persones amb les quals fa molt de temps que no ens parlem i que per distints motius es van separar o els vàrem apartar de les nostres vides. Ve Nadal, i no sabem exactament ni com ni perquè, potser empesos per la tradició o per les emocions que fem aflorar aquests dies, conferim a aquest període de l'any la virtut d'ajudar-nos a pensar en els altres, en la tia Pepa de la famosa cançó del costumari català. La tia Pepa representa les persones amb les quals quotidianament mantenim un mínim, molt mínim, contacte o, fins i tot, a les quals hem perdut temporalment el rastre i ara volem recuperar-les per compartir, encara que per unes hores, entaulats, moments i records de joia de la vida: Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall.

I és que aquestes dates representen per a la majoria de nosaltres dies de màgia, d'il·lusió, d'alegria, de regals, de donar-se als altres i a un mateix, i d'aplegar-nos en llargs i potents dinars en família. Però Nadal també és un període en el qual les absències de familiars i amics, sovint a causa de malentesos, de discussions momentànies, de desavinences puntuals, de tensions esporàdiques convertides malauradament en conflictes no resolts, es fan més paleses que mai, aflorant sentiments de soledat, de culpabilitat, de sofriment... Els silencis dels absents són més punyents que qualsevol altre dia de l'any.

Ara que ve Nadal, és una oportunitat magnífica per tractar de recuperar aquesta gent posant en pràctica eines per reconduir els conflictes del passat, alhora que assolim un coneixement i unes habilitats socials fonamentals. Sense conèixer la casuística de cada cas, volem proposar-vos 4 o 5 iniciatives de mediació, gestió i/o resolució de conflictes que us poden ajudar. Abans de començar, cal tenir en compte tres consideracions bàsiques: 1) sovint la manca de resposta quan esclata el conflicte és degut a les intenses emocions del moment que bloquegen la nostra reacció, concentrant els nostres esforços en defensar-nos i atacar per tenir la raó. Amb menys tensió, estem en millor disposició d'afrontar racionalment el conflicte; 2) el conflicte és un procés, de manera que, si varem participar en la seva aparició, ara que tenim eines, també podem començar a abordar-lo; i, 3) si volem solucionar-lo de debò, hem de tenir una actitud positiva cap a l'altra persona, o sigui, trencar amb la idea que la persona és el conflicte, deixant de personalitzar, jutjar i interpretar negativament els pensaments i les paraules dels altres.

Us proposem les següents passes per assolir el nostre objectiu: 1) Recordar què és el que es va dir o fer i que va fer enfadar totes dues i més persones, provocant la discussió forta i després al conflicte; 2) Pensar què ens agradaria que ens digués l'altra persona per poder parlar una altra vegada; 3) Parlar: comenceu amb una sincera disculpa pels fets i per les paraules que es van produir. No espereu que l'altra persona es disculpi de seguida, ja arribarà. No és l'hora dels retrets; 4) Positivar: recordeu-li els bons moments que heu passat junts i la vostra voluntat de recuperar-los ara que encara esteu a temps. Pensaments positius; 5) Escoltar: deixeu que parli i escolteu per poder parlar vosaltres després. No reaccioneu als atacs o acusacions, això ja forma part del passat. Acabeu convidant-lo a compartir un dinar o un sopar plegats. Si no accepta de seguida, no passa res, doneu-li temps.

El temps de Nadal és perfecte per a l'acostament entre les persones i començar a desfer problemes i abordar conflictes. Treballem un cop més per a gaudir d'aquest tresor. Bon Nadal i molts èxits per al 2011.