Xavier Pastor i Sònia Pereda
Expert en gestió i Resolució de Conflictes
Politòloga i aficionada a la Formula 1
Article publicat al Diari de Girona el 17 d'octubre de 2013
I és que de Vettel es pot esperar qualsevol cosa, bona o
dolenta, però de la qual sempre en surt beneficiat. Des de desobeir ordres
d'equip, portar al límit mecànicament el cotxe, fer maniobres polèmiques o marcar un temps estratosfèric i fer
unes carreres impecables. L’alemany s’ha convertir en l'arquetip de
l'esportista jove de la marca austríaca de begudes energètiques.
Expert en gestió i Resolució de Conflictes
Politòloga i aficionada a la Formula 1
Article publicat al Diari de Girona el 17 d'octubre de 2013
Per què a Mark Webber sempre li toca el rebre? Això és el
que es preguntaven els comentaristes de TV3 en el Gran Premi del Japó quan el
pilot australià de l'escuderia Red Bull Racing, que ocupava la primera posició a
20 voltes per la finalització de la cursa, el van fer entrar a boxes per
canviar els pneumàtics. Amb aquesta maniobra, el seu company d'equip, el
tricampió Sebastian Vettel, tercer en aquell instant, va acabar guanyant la
carrera.
A quatre curses per finalitzar el mundial, queda clar que
Red Bull Racing tornarà a obtenir el títol de constructors i Vettel el de
pilots per quarta vegada consecutiva. I és que Red Bull s'ha convertit aquests
darrers anys en l’equip a batre. Es parla molt de la superioritat mecànica i
aerodinàmica del cotxe, però on s’ha demostrat la seva principal singularitat
ha estat en la manera de gestionar la competitivitat entre els seus pilots, un
model a mig camí entre el de McLaren i el de Ferrari.
L'equip original, creat l'any 1997 de la mà de Jackie
Steward, va ser comprat el 2006 per l'empresa austríaca de begudes energètiques
Red Bull, la qual també havia adquirit prèviament l'escuderia Minardi l'any
anterior (actualment anomenada Toro Rosso, Red Bull en italià).
Després d'un començament força interessant, Red Bull fitxa
al 2007 el pilot Mark Webber i al 2009 promociona un prometedor Sebastian
Vettel de la segona escuderia, Toro Rosso. A partir d'aquí, podem parlar d'un
abans i un després, d'èxits i conflictes inclosos.
L'any 2010, a una cursa pel final del mundial, tots dos
piltos tenien opcions de guanyar el títol. Webber tenia més punts i més opcions
que Vettel, però l'estrategia de l'equip es va centrar en l'alemany que va
obtenir el seu primer títol per davant de l'australià i d'Alonso. Mesos enrera
en el gran premi de Turquia, Vettel va protagonitzar una sortida de pistadesprés d’una topada amb Webber a qui l'alemany va criticar per la sevamaniobra afirmant que estava boig. Aquí va començar el calvari per l’australià.
Des d'aquell primer mundial, l'escuderia s'ha bolcat amb ell
al 100%,- com es fa a Ferrari ara amb Fernando Alonso i en el passat es va feramb Michael Schumacher -, malgrat que públicament sempre s'ha dit que tots els
pilots tenen les mateixes opcions i que tot es decidia en els circuits – talcom es porta i es defensa a McLaren-.
Aquest model de competitivitat entre els pilots a cavall de
McLaren i Ferrari ha relegat a Webber a un segon pla sense cap opció pel títol
any rera any tot i que teòricament porten el mateix cotxe. Això s’ha
materialitzat amb pitjors temps en els entrenaments, avaries mecàniques, errors
humans en el canvi de rodes, estratègies de carrera clarament desafavoridores
pels seu interessos. Amb aquest model, Vettel va camí d'igualar al mític Alain
Prost amb quatre campionats consecutius.
Enguany amb el campionat encarrilat, l'escuderia austríaca
va comunicar el substitut de Webber, Daniel Ricciardo, un triat pilot
promocionat des de Toro Rosso, la filial.
Com serà la relació entre els dos pilots? D’entrada és un
misteri, però si tenim en compte que Vettel té el millor cotxe de la graella i
que el full de serveis de Ricciardo és discretet, sembla lògic que es deixarà
de banda el model McLaren i s'apostarà decididament pel que va aplicar un altre
alemany, Michael Schumacher, a Ferrari i que li va donar cinc títols
consecutius. Veuen moltes coincidències entre Vettel i Schumacher? Sí, nosaltres
també.
Comentaris