Article publicat al Diari de Girona, el 7 de desembre de 2012
Ja deu fer un parell d'anys, quan es va destapar el cas Millet, en
aquest mateix diari publicava un article d'opinió sobre la corrupció.
Parlava d'un factor que en tots els casos es repeteix i que tenint-lo en
compte es pot arribar a preveure aquest fenomen: el temps. Posava
altres exemples del passat: l'afer Filesa, Malesa i Time-Export, amb el
finançament il·legal del PSOE de Felipe González, i el de Santa Coloma
de Gramenet amb Bartomeu Muñoz com a alcalde.
Deia que quan una persona arriba al govern d'una institució pública o d'una organització privada necessita un temps per aprendre com funciona i fer millores. Hi ha un moment que ja ho sap tot o quasi tot i ja ha fet tot el que venia a fer. És aquest instant el que s'ha d'evitar, quan aquesta o aquestes persones pensen en ells mateixos i no en els altres.
Feia referencia a Philip G. Zimbardo, psicòleg social nord-americà que explica en el seu llibre L'efecte Llucifer com el factor temps fa malvades les persones. Diu que el fet de viure en una situació de constant present, amb pressió, sense perspectives de futur i conscients d'ostentar el control indefinidament, fa que les persones, un cop assimilat el seu rol i les rutines associades, es comportin fent un mal ús del seu poder i corrompent les regles en el seu favor. Aquest és l'origen de la maldat. Malgrat no és l'esperit d'aquest article, en la corrupció hi ha maldat, com una forma de violència d'un pocs cap a la resta de la societat, saltant-se les regles en benefici propi, aprofitant-se de l'esforç dels altres, apropiant-se del que és públic, del bé comú.
Però com es pot donar
aquesta corrupció als ulls dels treballadors de l'administració? I el
que és pitjor, com és que la gent afirma saber-ho i que no es faci res? Precisament, en el cas de Sabadell, es parla d'un plec d'un concurs
elaborat a mida de l'empresa guanyadora. Persones de la ciutat afirmen
que ja se sabia, perquè hi havia rumors que sempre beneficiava els
mateixos.
Els meus amics a l'administració, però també a les empreses i entitats, em diuen que aquestes coses passen i que tot comença amb petites excepcionalitats en la feina per tirar endavant, per no quedar bloquejats, per mantenir el mateix pressupost l'any vinent, per no perdre uns diners d'una subvenció, d'un conveni o d'un fons europeu i perquè les regles no van preveure aquest cas. Sota aquests paràmetres, les actituds personals enfront de les il·legalitats són permissives i es tornen laxes. Ja no cal amagar ni justificar petites corrupcions d'alguns que s'aprofiten dels altres, com per exemple, un cap que arriba tard cada matí i demana a la seva secretària que fitxi per ell a l'hora correcta o fer que un treballador del seu equip vagi al mercat a fer-li la compra, evidentment en horari laboral, o aprofitar la feina que fan els altres per treure'n profit, econòmic o de prestigi, públicament.
La gravetat d'aquestes situacions és que les unes es connecten personalment i professional a les altres, les de petita escala amb els casos de corrupció, del tal manera que les coses es poden fer malament, en benefici d'un pocs i esdevenint normals. Aleshores la corrupció s'institucionalitza, esdevenint un conflicte públic, però també social, ja que després costa canviar comportaments.
I és que la corrupció com a conflicte no es dóna de la nit al dia. Com en els grans casos, en aquestes petites corrupcions el temps també hi té un pes determinant.
Comentaris