Article publicat al Diari de Girona el 5 de març de 2012
Ara que es parla molt de la felicitat, cal tenir present que viure amb conflictes ens fa infeliços i la incertesa del resultat encara més.
La felicitat ha estat objecte de recerca i de tractament en el pensament de la humanitat i en les polítiques dels que ens governen. Com ser feliç? Com aconseguir la satisfacció dels ciutadans?
Darrerament m’he assabentat que s’han recuperat i creat indicadors objectius i subjectius per mesurar la felicitat de les persones, ja que hi ha l’evidència empírica que demostra que els individus poden i volen valorar el seu nivell de felicitat. Fins i tot, el Consejo Superior de Investigaciones Científiques (CSIC) per mitjà de l’Institut d’Anàlisi Econòmica investiga la relació que s’estableix entre l’economia i la felicitat, ja que estudiar-ho permet entendre les preferències dels individus i el seu comportament, però també avaluar els efectes de les polítiques i el grau de satisfacció dels ciutadans i del país en general.
Tot i que hem assolit índexs molts alts de benestar econòmic i social, els indicadors objectius i subjectius indiquen que hi ha coses que es fan infeliços, com per exemple, la incertesa, l’atur, etc.
En una societat com la nostra on tot canvia ràpidament i que res del que hem conegut es manté, només el conflicte sembla la única coordenada estable que permet entendre i explicar el funcionament de la societat.
En aquest context, la nostra capacitat i dels que ens envolten, individual i col·lectivament, de resoldre els conflictes ens dóna més oportunitats, objectiva i subjectivament, d’assolir nivells més alts de seguretat i de felicitat, i de retruc de creixement econòmic, ja que evitem l’aparició de conflictes innecessaris i som més eficients en la seva gestió.
Subjectivament, quan resolem un conflicte de forma positiva, escoltant i parlant amb l’altre persona i acordant una solució, ens alliberem d’una carrega psicològica emocional que ens pesava i no ens deixava concentrar-nos en la resta de coses del dia a dia, afectant el nostre comportament i la relació habituals amb els que ens envolten. Si es treballa bé, el procés de reconciliació ens fa créixer com a persona i a través del perdó, espiritualment.
De forma objectiva, arribar a una solució on totes dues persones o grups estan satisfets, representa a curt termini l’eliminació dels costos directes i continus de l’enfrontament, però també uns beneficis immediats derivats de la visió positiva dels altres cap nosaltres i de les nostres capacitats. Sabent gestionar conflictes haurem esdevingut d’entrada un agent productor de felicitat. A llarg termini, si procedim a reflexionar sobre les causes del conflicte i del procés que hem seguit per assolir la solució, obtindrem un aprenentatge per al futur de com abordar els conflictes i orientar-lo cap a la seva resolució. Així, ens haurem convertit en un promotor estable de la felicitat.
Mentre que en el passat s’ha cregut que només unes persones estaven capacitades per a resoldre conflictes, avui hem descobert que tothom amb uns coneixements bàsics - tenir una actitud positiva, detectar els interessos i les necessitats de les persones enfrontades, fer aflorar i analitzar les causes de la confrontació, dialogar amb el suposat adversari, crear un clima de confiança, fomentar la creativitat i buscar l’ajuda de persones de l’entorn -, pot trobar i construir solucions eficaces, eficients, satisfactòries i durables als conflictes.
No hi ha millor indicador objectiu i subjectiu de felicitat que aquell que mostra com les persones, individual i col·lectivament, són capaces de resoldre satisfactòriament els conflictes i crear una esfera de convivència i seguretat.
Ara que es parla molt de la felicitat, cal tenir present que viure amb conflictes ens fa infeliços i la incertesa del resultat encara més.
La felicitat ha estat objecte de recerca i de tractament en el pensament de la humanitat i en les polítiques dels que ens governen. Com ser feliç? Com aconseguir la satisfacció dels ciutadans?Darrerament m’he assabentat que s’han recuperat i creat indicadors objectius i subjectius per mesurar la felicitat de les persones, ja que hi ha l’evidència empírica que demostra que els individus poden i volen valorar el seu nivell de felicitat. Fins i tot, el Consejo Superior de Investigaciones Científiques (CSIC) per mitjà de l’Institut d’Anàlisi Econòmica investiga la relació que s’estableix entre l’economia i la felicitat, ja que estudiar-ho permet entendre les preferències dels individus i el seu comportament, però també avaluar els efectes de les polítiques i el grau de satisfacció dels ciutadans i del país en general.
Tot i que hem assolit índexs molts alts de benestar econòmic i social, els indicadors objectius i subjectius indiquen que hi ha coses que es fan infeliços, com per exemple, la incertesa, l’atur, etc.
En una societat com la nostra on tot canvia ràpidament i que res del que hem conegut es manté, només el conflicte sembla la única coordenada estable que permet entendre i explicar el funcionament de la societat.
En aquest context, la nostra capacitat i dels que ens envolten, individual i col·lectivament, de resoldre els conflictes ens dóna més oportunitats, objectiva i subjectivament, d’assolir nivells més alts de seguretat i de felicitat, i de retruc de creixement econòmic, ja que evitem l’aparició de conflictes innecessaris i som més eficients en la seva gestió.
Subjectivament, quan resolem un conflicte de forma positiva, escoltant i parlant amb l’altre persona i acordant una solució, ens alliberem d’una carrega psicològica emocional que ens pesava i no ens deixava concentrar-nos en la resta de coses del dia a dia, afectant el nostre comportament i la relació habituals amb els que ens envolten. Si es treballa bé, el procés de reconciliació ens fa créixer com a persona i a través del perdó, espiritualment.
De forma objectiva, arribar a una solució on totes dues persones o grups estan satisfets, representa a curt termini l’eliminació dels costos directes i continus de l’enfrontament, però també uns beneficis immediats derivats de la visió positiva dels altres cap nosaltres i de les nostres capacitats. Sabent gestionar conflictes haurem esdevingut d’entrada un agent productor de felicitat. A llarg termini, si procedim a reflexionar sobre les causes del conflicte i del procés que hem seguit per assolir la solució, obtindrem un aprenentatge per al futur de com abordar els conflictes i orientar-lo cap a la seva resolució. Així, ens haurem convertit en un promotor estable de la felicitat.
Mentre que en el passat s’ha cregut que només unes persones estaven capacitades per a resoldre conflictes, avui hem descobert que tothom amb uns coneixements bàsics - tenir una actitud positiva, detectar els interessos i les necessitats de les persones enfrontades, fer aflorar i analitzar les causes de la confrontació, dialogar amb el suposat adversari, crear un clima de confiança, fomentar la creativitat i buscar l’ajuda de persones de l’entorn -, pot trobar i construir solucions eficaces, eficients, satisfactòries i durables als conflictes.
No hi ha millor indicador objectiu i subjectiu de felicitat que aquell que mostra com les persones, individual i col·lectivament, són capaces de resoldre satisfactòriament els conflictes i crear una esfera de convivència i seguretat.
Comentaris