Article publicat al Diari de Girona, el 10 de desembre de 2011
Fa més o menys un any, publicava un article amb el títol "Governar molesta", en el qual explicava que determinades decisions dels governs podien acabar convertint-se en un autèntic problema abans que una solució, i que aquest era un dels principals motius del desencís de la gent cap als polítics.
Ara, després de les eleccions generals del 20 de novembre, tinc la sensació que al PP li fa por governar. Si durant la precampanya i sobretot durant la campanya es va donar una manca de definició en les propostes polítiques d'aquest partit -no estava clar què farien un cop al govern-, un cop han guanyat els comicis, la percepció s'ha fet més evident, ja que encara no s'ha dit res i s'ha comunicat que només s'explicarà el dia de la investidura de Mariano Rajoy en el Congrés de Diputats.
Queda clar que hi ha por. Por a explicar els canvis que es volen introduir o por perquè no se sap quins canvis introduir.
I és que la crisi pot amb tot. Ha estat la crisi que ha arrabassat el poder al PSOE, com fa quinze anys amb Felipe González. La crisi econòmica ha pesat més que d'altres factors explicatius menors de per què el PP ha guanyat les eleccions com, per exemple, el candidat, el lema de canvi o el circ polític de Zapatero amb assumptes com l'Estatut de Catalunya o el finançament de les autonomies.
Tanta és la por dels guanyadors ara, que no tenen pressa d'agafar les regnes del govern, ni de posar-se a treballar per oferir solucions a la crisi. La tracten o ens la presenten com si fos un fenomen natural, per exemple, una tempesta que tal com apareix de cop, més tard -uns minuts, uns dies o un mesos- desapareixerà.
Sembla que el PP estigui esperant que els pitjors moments de la crisi no coincideixin, com a mínim i d'entrada, amb la investidura del seu líder com a president del Govern. Fa la impressió que prefereixen no trobar-se relacionats amb les contínues notícies d'aquestes setmanes respecte si Espanya haurà de ser intervinguda econòmicament. Encara avui presenten, tracten i aborden la crisi i els seus efectes com una matèria resultant de les decisions i la gestió de l'anterior Govern, del qual el PP no n'és responsable i mentrestant no n'han de proposar ni dir res. Fan com van fer quan estaven a l'oposició, quan no aportaven ni una sola idea i esperaven que el temps jugués al seu favor per fer fora qui ocupava la Moncloa.
Vist així queda clar que la crisi és i s'ha convertit en un conflicte. Vist així, des de la resolució de conflictes, hi ha la certesa que el temps, per ell sol, no solucionarà res, ans al contrari, actuar d'aquesta manera només incrementarà la tensió i altres problemes. A més, com tots els conflictes, aquest no és un fenomen que aparegui i desaparegui de la nit al dia. La crisi ve de lluny i ha vingut per quedar-se. Per tant, cal posar-se a treballar de seguida i posar en marxa propostes a mig i llarg termini. I per últim, el que ha generat el conflicte no serveix ni servirà per resoldre'l. És lògic, doncs, pensar que fer servir velles receptes no ens faran sortir de l'actual situació. El PP, per contra, no té pressa ni té cap pla i, fins i tot, no crec que aporti fórmules innovadores.
Perquè, qui creu encara que la crisi que vivim és només econòmica? Abans ja era política, dels polítics i dels partits. Ara és també social, ja que la desconfiança s'ha estès fins als nostres veïns. Mentre els líders es mouen en la lògica de la por i del "tu perds i jo guanyo", la resta, perdem tots.
Fa més o menys un any, publicava un article amb el títol "Governar molesta", en el qual explicava que determinades decisions dels governs podien acabar convertint-se en un autèntic problema abans que una solució, i que aquest era un dels principals motius del desencís de la gent cap als polítics.
Ara, després de les eleccions generals del 20 de novembre, tinc la sensació que al PP li fa por governar. Si durant la precampanya i sobretot durant la campanya es va donar una manca de definició en les propostes polítiques d'aquest partit -no estava clar què farien un cop al govern-, un cop han guanyat els comicis, la percepció s'ha fet més evident, ja que encara no s'ha dit res i s'ha comunicat que només s'explicarà el dia de la investidura de Mariano Rajoy en el Congrés de Diputats. Queda clar que hi ha por. Por a explicar els canvis que es volen introduir o por perquè no se sap quins canvis introduir.
I és que la crisi pot amb tot. Ha estat la crisi que ha arrabassat el poder al PSOE, com fa quinze anys amb Felipe González. La crisi econòmica ha pesat més que d'altres factors explicatius menors de per què el PP ha guanyat les eleccions com, per exemple, el candidat, el lema de canvi o el circ polític de Zapatero amb assumptes com l'Estatut de Catalunya o el finançament de les autonomies.
Tanta és la por dels guanyadors ara, que no tenen pressa d'agafar les regnes del govern, ni de posar-se a treballar per oferir solucions a la crisi. La tracten o ens la presenten com si fos un fenomen natural, per exemple, una tempesta que tal com apareix de cop, més tard -uns minuts, uns dies o un mesos- desapareixerà.
Sembla que el PP estigui esperant que els pitjors moments de la crisi no coincideixin, com a mínim i d'entrada, amb la investidura del seu líder com a president del Govern. Fa la impressió que prefereixen no trobar-se relacionats amb les contínues notícies d'aquestes setmanes respecte si Espanya haurà de ser intervinguda econòmicament. Encara avui presenten, tracten i aborden la crisi i els seus efectes com una matèria resultant de les decisions i la gestió de l'anterior Govern, del qual el PP no n'és responsable i mentrestant no n'han de proposar ni dir res. Fan com van fer quan estaven a l'oposició, quan no aportaven ni una sola idea i esperaven que el temps jugués al seu favor per fer fora qui ocupava la Moncloa.
Vist així queda clar que la crisi és i s'ha convertit en un conflicte. Vist així, des de la resolució de conflictes, hi ha la certesa que el temps, per ell sol, no solucionarà res, ans al contrari, actuar d'aquesta manera només incrementarà la tensió i altres problemes. A més, com tots els conflictes, aquest no és un fenomen que aparegui i desaparegui de la nit al dia. La crisi ve de lluny i ha vingut per quedar-se. Per tant, cal posar-se a treballar de seguida i posar en marxa propostes a mig i llarg termini. I per últim, el que ha generat el conflicte no serveix ni servirà per resoldre'l. És lògic, doncs, pensar que fer servir velles receptes no ens faran sortir de l'actual situació. El PP, per contra, no té pressa ni té cap pla i, fins i tot, no crec que aporti fórmules innovadores.
Perquè, qui creu encara que la crisi que vivim és només econòmica? Abans ja era política, dels polítics i dels partits. Ara és també social, ja que la desconfiança s'ha estès fins als nostres veïns. Mentre els líders es mouen en la lògica de la por i del "tu perds i jo guanyo", la resta, perdem tots.
Comentaris