Article publicat el Diari de Girona
15 de setembre de 2010
Per què s'ha vedat l'accés als ciutadans a l'ofrena floral d'institucions i partits al monument de Rafael de Casanova l'11 de setembre? De què tenen por el president Montilla i els seu socis de Govern?
Aquest Govern, amb els presidents Maragall o Montilla al capdavant, s'ha entossudit, durant aquests 7 anys, per no passar desapercebut públicament amb els seus conflictes. La Diada ha estat aquest cop l'objectiu d'aquest govern. Si el passat 7 de setembre, dia en què es van convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, el president Montilla deia que actualment un dels tres problemes més greus del nostre país és la desafecció ciutadana, amb la gestió de l'acte de l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, caldrà sumar-ne un altre que és la desafecció dels polítics cap als ciutadans. Si bé, aquesta és, al meu entendre, una de les causes de la primera. M'explico.
El president no està preocupat per la desafecció ciutadana, sinó que té por dels ciutadans. En l'agenda d'actes per a la celebració de l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, se celebra a primera hora del matí l'ofrena floral d'institucions catalanes al monument de Rafael de Casanova de Barcelona. Cada any, els ciutadans tenen l'oportunitat d'accedir a aquest acte, a uns quants metres del monument, separats per unes tanques i un bon nombre de Mossos d'Esquadra, i poder manifestar la seva opinió a cadascuna de les institucions que s'hi acosten amb aplaudiments o xiulades. També hi ha insults. Es pot dir que aquest acte és un "referèndum" en veu alta sobre la percepció i opinió de ciutadans nacionalistes i independentistes a favor o en contra de l'acció d'institucions i d'organitzacions en defensa del país.
Els partits polítics, en general, són els que més temen aquest plebiscit. Mentre dipositen l'ofrena i sona Els Segadors, himne nacional de Catalunya, s'aixequen aplaudiments o en determinats casos tronen escridassades i insults. El president Pujol n'ha estat sempre molt aplaudit i tímidament xiulat pel sector més jove. ERC aixeca expectació: en l'oposició joves aplaudint, en el Govern joves escridassant. Els federalistes, PSC i ICV, passen per un autèntic infern, especialment el 2009. El Partit Popular de Catalunya va decidir no tornar. I tot això passa amb la màxima cobertura dels mitjans de comunicació que informen d'aquest espectacle ?nacional i popular. Els telenotícies del migdia i la versió electrònica dels diaris obren amb l'ofrena, amb el rànquing ?d'aplaudiments, xiulades i insults rebuts pel govern, els partits polítics o algun club de futbol.
Amb uns segons, Catalunya es fa una idea clara de qui defensa més Catalunya, segons els ciutadans presents en l'acte. Aquest any el president Montilla ha decidit no passar un "mal rato". Obligat a fer l'ofrena com a màxim mandatari del país, ha allunyat el públic del monument i ha silenciat la seva veu. Fet així, ha mostrat que l'opinió pública d'aquest ciutadà li fa por, perquè el fa passar una mala estona, perquè s'informa del rànquing en els mitjans de comunicació i perquè enguany l'allau de crítiques hauria estat molt intensa després de la sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut i l'acceptació del resultat per part del govern de Zapatero.
Amb aquesta decisió el president Montilla ha aconseguit evitar els tres efectes de la seva por: insults, comunicació dels mitjans i influència en les eleccions. Malauradament, per fer-ho, ha escollit una opció, excloure els ciutadans i silenciar l'expressió de la seva opinió en l'ofrena floral, que en lloc de solucionar el problema, el que ha aconseguit és fer palesa l'existència de la seva por a la ciutadania, potenciant l'efecte contrari que volia evitar. I tot això en el marc del comportament habitual de tensió entre els socis del govern i intensificant un conflicte general, el de la desafecció ciutadana cap als polítics amb una nova desafecció: la dels governants cap als ciutadans.
15 de setembre de 2010
Per què s'ha vedat l'accés als ciutadans a l'ofrena floral d'institucions i partits al monument de Rafael de Casanova l'11 de setembre? De què tenen por el president Montilla i els seu socis de Govern?
Aquest Govern, amb els presidents Maragall o Montilla al capdavant, s'ha entossudit, durant aquests 7 anys, per no passar desapercebut públicament amb els seus conflictes. La Diada ha estat aquest cop l'objectiu d'aquest govern. Si el passat 7 de setembre, dia en què es van convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, el president Montilla deia que actualment un dels tres problemes més greus del nostre país és la desafecció ciutadana, amb la gestió de l'acte de l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, caldrà sumar-ne un altre que és la desafecció dels polítics cap als ciutadans. Si bé, aquesta és, al meu entendre, una de les causes de la primera. M'explico.
El president no està preocupat per la desafecció ciutadana, sinó que té por dels ciutadans. En l'agenda d'actes per a la celebració de l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, se celebra a primera hora del matí l'ofrena floral d'institucions catalanes al monument de Rafael de Casanova de Barcelona. Cada any, els ciutadans tenen l'oportunitat d'accedir a aquest acte, a uns quants metres del monument, separats per unes tanques i un bon nombre de Mossos d'Esquadra, i poder manifestar la seva opinió a cadascuna de les institucions que s'hi acosten amb aplaudiments o xiulades. També hi ha insults. Es pot dir que aquest acte és un "referèndum" en veu alta sobre la percepció i opinió de ciutadans nacionalistes i independentistes a favor o en contra de l'acció d'institucions i d'organitzacions en defensa del país.
Els partits polítics, en general, són els que més temen aquest plebiscit. Mentre dipositen l'ofrena i sona Els Segadors, himne nacional de Catalunya, s'aixequen aplaudiments o en determinats casos tronen escridassades i insults. El president Pujol n'ha estat sempre molt aplaudit i tímidament xiulat pel sector més jove. ERC aixeca expectació: en l'oposició joves aplaudint, en el Govern joves escridassant. Els federalistes, PSC i ICV, passen per un autèntic infern, especialment el 2009. El Partit Popular de Catalunya va decidir no tornar. I tot això passa amb la màxima cobertura dels mitjans de comunicació que informen d'aquest espectacle ?nacional i popular. Els telenotícies del migdia i la versió electrònica dels diaris obren amb l'ofrena, amb el rànquing ?d'aplaudiments, xiulades i insults rebuts pel govern, els partits polítics o algun club de futbol.Amb uns segons, Catalunya es fa una idea clara de qui defensa més Catalunya, segons els ciutadans presents en l'acte. Aquest any el president Montilla ha decidit no passar un "mal rato". Obligat a fer l'ofrena com a màxim mandatari del país, ha allunyat el públic del monument i ha silenciat la seva veu. Fet així, ha mostrat que l'opinió pública d'aquest ciutadà li fa por, perquè el fa passar una mala estona, perquè s'informa del rànquing en els mitjans de comunicació i perquè enguany l'allau de crítiques hauria estat molt intensa després de la sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut i l'acceptació del resultat per part del govern de Zapatero.
Amb aquesta decisió el president Montilla ha aconseguit evitar els tres efectes de la seva por: insults, comunicació dels mitjans i influència en les eleccions. Malauradament, per fer-ho, ha escollit una opció, excloure els ciutadans i silenciar l'expressió de la seva opinió en l'ofrena floral, que en lloc de solucionar el problema, el que ha aconseguit és fer palesa l'existència de la seva por a la ciutadania, potenciant l'efecte contrari que volia evitar. I tot això en el marc del comportament habitual de tensió entre els socis del govern i intensificant un conflicte general, el de la desafecció ciutadana cap als polítics amb una nova desafecció: la dels governants cap als ciutadans.
Comentaris