divendres, 20 de setembre de 2013

Sessió informativa + Taula Rodona: "El Conflicte Públic, amenaça o oportunitat?"

El proper 25 de setembre de 2013 a les 18.30 hores a la Fundació UdG (Girona) es farà la presentació de la 9ª edició del postgrau amb la taula rodona: "El conflicte públic i polític en la societat actual. Amenaça o oportunitat?" a càrrec dels docents Daniel Tarragó (Neopolis consultors) i Xavier Pastor (Director del postgrau), els exalumnes del postgrau Núria López (exalcadessa de Campdevànol) i Enric Llauger (Coordinador del Grup de CiU a la Diputació de Girona) i els periodistes Jesús Badenes (Diari de Girona) i Lluís Cruz (TV Girona)

 D'esquerra a dreta: Daniel Tarragó, Xavier Pastor, Núria López, Enric Llauger, Jesús Badenes i Lluís Cruz

dilluns, 16 de setembre de 2013

Cap sorpresa i un parell de novetats


Cap sorpresa i un parell de novetats. Aquestes són les conclusions que es deriven de la resposta de Mariano Rajoy a la carta d'Artur Mas, després de l'èxit de la via catalana de l'11 de setembre.
 
Els governants espanyols segueixen sense entendre el que significa Catalunya, més enllà d'una font inesgotable de finançament. Tanmateix, l'estratègia de Rajoy està sent diferent de la dels presidents anteriors. Amb Aznar, Catalunya era utilitzada per fer créixer un sentiment d'espanyolisme i de vots cap al PP. Amb Zapatero i el PSOE, amb la redacció de l'actual Estatut es va fer servir el país per guanyar les eleccions espanyoles.

Rajoy, en canvi, no parla gaire de la causa catalana. D'entrada això fa que, a Madrid, Catalunya no domini l'agenda mediàtica i política. Tampoc hi ha gaires valoracions per part del seu govern i del seu partit. La impressió que es vol donar és com si no passés res. D'aquesta manera, Rajoy podria completar el seu mandat sense afrontar aquest problema i, potser fins i tot, com que els catalans són gent assenyada, acabar-ho de negociar amb un nou finançament. Fa dies, el ministre d'assumptes exteriors, José Manuel García-Margallo va manifestar que s'havia de fer un esforç per convèncer els catalans que seguir sent espanyols és el millor que els pot passar. Rajoy en la carta s'hi ha tornat a referir amb el "juntos mejor".
 
Sota aquestes circumstàncies queda clar que Catalunya i els polítics catalans hauran de fer molt més, des del punt de vista democràtic i pacífic, del que han fet altres països per poder portar a la pràctica el seu dret a decidir.

I aleshores, si sembla que les coses no han canviat gaire, per què la carta d'Artur Mas a Rajoy?
Perquè forma part d'un procés on el més important no és la resposta, sinó la capacitat d'anar completant pas a pas el catalan way. En aquest sentit, cal interpretar les paraules del portaveu del Govern, Francesc Homs, quan insisteix en dir que "s'esperava una resposta a l'estil Cameron". Carta i resposta subratllen que, en aquests moments, la dimensió internacional ha esdevingut una de les claus polítiques d'independència. Des de fa temps, cada 11 de setembre, molts països ens miren. El 2013 ha estat espectacular, amb 1.600.000 persones a les carreteres fent una cadena humana de 400 quilòmetres. El president Mas i el Govern treballen institucionalment per posar la causa catalana a l'aparador dels mitjans de tot el món i guanyar el suport de la comunitat internacional. Aquesta és la veritable novetat respecte al passat.

Un cop conegut per tothom el contingut de la resposta de Rajoy, ara només falta acabar de decidir la data i la pregunta, que tard o d'hora arribarà.

dissabte, 7 de setembre de 2013

Soroll real al PSC

Article publicat el 29 d'agost de 2013 al Diari de Girona

La carta d'Antoni Balmón-alcalde de Cornellà de Llobregat i des del 2011 membre de l'executiva del PSC-, criticant obertament les declaracions dels que ell anomena "els professionals de la polseguera" amb noms i cognoms que estan en contra del posicionament polític del partit sobre el dret a decidir, ha tingut una gran repercussió.

Després d'una allau de respostes públiques, especialment dels implicats i de molts altres militants del PSC, el portaveu socialista al Parlament, Maurici Lucena ha instat als crítics amb la direcció del partit a rebaixar "el soroll artificial que no reflecteix la proporció de posicions internes del PSC".

Després de llegir Lucena, la carta de Balmón no és producte d'una decisió o una acció personal aïllada -ell és membre de l'executiva-, sinó una reacció contundent per evitar més desgast del secretari general del PSC, Pere Navarro, i per contrarestar mediàticament les informacions sobre els actes de l'11 de setembre.
A més aquest és un conflicte intern que dura molt de temps amb la participació de diferents implicats i en conseqüència gens artificial i molt real. Podem remuntar-nos com a mínim a quan el PSC es trobava en el govern de la Generalitat, i potser molt abans, durant la campanya de les eleccions catalanes del 2003 quan José Montilla i Miquel Iceta donen un ultimàtum a Pasqual Maragall i li diuen que si no guanya o governa haurà de plegar. Tanmateix, és en el Govern del Tripartit que les lluites i declaracions dels uns i els altres esdevenen públiques, per exemple, quan el PSC, el seu primer secretari, José Montilla, es va oposar a la remodelació del govern amb el conseqüent canvi de consellers per part del President Maragall (2005) o quan Antoni Castells, conseller d'economia del govern de Montilla, va dir que no volia anar a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament (2010) o quan Pasqual Maragall (2010) va fer campanya per Artur Mas.
Des d'un dels corrents interns del Socialistes de Catalunya, en relació a la cadena humana que l'Assemblea Nacional Catalana organitzarà per l'Onze de Setembre, s'ha proposat donar llibertat d'acció al seus membres per assistir-hi o no.

Tanmateix, la llibertat d'acció i de vot no està ben vista al PSC i margina a qui la practica. A principis d'any en motiu de la votació de la Declaració de Sobirania al Parlament, cinc diputats van haver de sortir del ple per no haver de votar que no, posició que imposava el partit. Sis mesos abans, al juliol del 2012, Ernest Maragall, exconseller d'educació, en aquell moment encara diputat del PSC i membre de l'executiva, votava en contra dels seus companys a favor del Pacte fiscal i de la creació d'una hisenda catalana.

La llibertat d'acció i de vot del PSC tampoc és una solució en el context actual i per als interessos del país. La darrera vegada que al PSC es va donar llibertat de vot va ser per la llei en contra de les corrides de braus al 2011. La llei va superar la votació amb 68 vots a favor dels 135 del Parlament (32 de CiU, 3 del PSC-CpC, 21 d'ERC i els 12 ICV-EUiA).

La majoria dels diputats i diputades del PSC-CpC (31), del PP (14) i de Ciutadans (3) van votar en contra de la prohibició i fent visibles quins són els punts en comú polítics d'aquests tres partits: els dos primers com a franquícies dels principals partits espanyols -PSOE i PP- i els tres junts, el predomini de la realitat i sensibilitat espanyola per davant de la catalana. Avui, el PSC continua pensant més amb Espanya i en el PSOE que en Catalunya, i el Partit continua per davant de la política, en concret dels polítics i dels diputats.

diumenge, 1 de setembre de 2013

Del 8 i cap al 9. Iniciem el curs amb les millors perspectives

En aquests moments caminem de la 8a a la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. I iniciem aquesta nova edició amb les millors perspectives per als futurs estudiants en Resolució de Conflictes, després de saber que: 1) dues alumnes de la 8a edició que es trobaven l'atur estan i seran contractades en serveis de gestió i/o mediació de conflictes socials i municipals; i 2) el postgrau ha rebut l'homologació del Centre de Mediació de la Generalitat de Catalunya.

Foto dels alumnes de la 8a edició semipresencial del Postgrau. D'esquerra a dreta: Marta Truñó, Òscar Negredo (professor), Xavier Riudor, Leticia Renedo, Enric Llauger, Xavier Pastor (director), Maria José Martinez, Mònica Fernández, Domènec Morell, Susana Barraza, Marc Alabernia, Gemma Manchado, Eduard Carrera (coordinador), Maria Victòria Espinosa i Eloi Masoliver.