divendres, 22 d’abril de 2011

Los jóvenes son la clave

El conflicto público y político, primero en Túnez y, después, en Egipto, con la caída de sus gobiernos, dictadores, cúpulas de poder y redes de corrupción, nos ha ofrecido, entre otros, la constatación del papel capital de los jóvenes en la consecución de cambios políticos democráticos en estas sociedades.

Los acontecimientos en estos países árabes están vinculados a procesos convulsos y muy conflictivos, donde los jóvenes tienen un rol activo, pero con efectos muy positivos. Protestan por la situación económica y social desesperada en la cual viven, pero también por la carencia de libertades y de progreso. La actuación de los jóvenes nos permite constatar dos cosas: se ha abierto un periodo de cambios imposibles de parar y que son un factor básico para la estabilidad política de cualquier país, incluso si es árabe.

Los expertos de universidades de todo el mundo están de acuerdo que la acción no violenta de los jóvenes en estas sociedades ha sido determinante, protestando y presionando a sus gobiernos. El símbolo más claro ha sido la ocupación continúa y permanente de la plaza Tahir del Cairo (Egipto). Aun así, estos mismos expertos no se ponen de acuerdo en situar cual ha sido la causa principal que ha generado esta reacción pública y política. Algunos afirman que ha sido la pobreza, la carencia de trabajo y de perspectivas económicas de la mayoría de egipcios lo que ha provocado las revueltas; otros, que han sido las clases medianas y más bien preparadas las que lo han propiciado para modernizar el país; pero todos afirman que ha sido el número elevado y la movilización de jóvenes que hay en Egipto, y que viven en las ciudades, lo que ha permitido la caída del régimen de Mubarak.

Pero nada de lo que está pasando en Túnez, Egipto, Yemen, Bahrein, Libia o Argelia es nuevo para nosotros. En otras épocas y lugares ya ha pasado. Sidney Tarrow explica en el libro El poder en movimiento el ADN de estos movimientos sociales que denomina de "acción pública colectiva" y que, en el pasado, han dado lugar a revueltas, manifestaciones, violencia, represión y revoluciones en diferentes países para conseguir cambios políticos democráticos. Como ejemplo, el autor muestra la influencia de "la acción pública colectiva" en la sucesión de hechos sobre la caída de la antigua URSS a partir de las movilizaciones en forma de manifestaciones pacíficas, huelgas y marchas de protesta desde el 1987 hasta el 1992, dando lugar al inicio de un proceso de democratización. Steven Levitt en Economía Freaky explica como, en el 1966, un año despúes de erigirse en dictador de Rumanía, Nicolae Ceaucescu prohibió el aborto, que hasta aquel entonces era legal. La prohibición tenía como objetivo contribuir a fortalecer rápidamente Rumanía a base de fomentar el crecimiento de la población que con su fuerza de trabajo impulsaría el país económica y nacionalmente. Durante estos años, Ceaucescu, como más tarde Ben Alí en Túnez y Mubarak en Egipto, hicieron construir palacios, dieron puestos de responsabilidad a los gobiernos a miembros de sus familias que trataron de manera injusta, brutal y negligentemente sus ciudadanos. En 1989, veintitrés años más tarde, el bloque de países comunistas tambaleaba, las mejoras en Rumanía no llegaban, y la fuerza de trabajo de los jóvenes se transformó en malestar, queja y violencia contra el dictador, forzándolo a abandonar el país, atrapándolo más tarde y ejecutándolo finalmente.

Ahora en Egipto, la media de edad de los 80 millones de habitantes es de 24 años y Hosni Mubarak, militar de profesión, gobernaba desde 1981. En Túnez, el presidente derribado, Ben Alí, con carrera militar, accedió al poder por la vía de un golpe de estado en el 1987. En todos estos países, se ha dado pobreza, miseria, carencia de trabajo y de oportunidades para sobrevivir. Pero esto no es todo. El peso demográfico de los jóvenes ha sido determinante. El aborto estaba prohibido, hecho que ha permitido el crecimiento constante de la población. Paralelamente, los gobiernos han estado durante décadas en manos de dictadores con regímenes opresores y represores. Además, una familia extensa y corrupta de personas en los gobiernos se repartían la riqueza del país y abusaban de sus compatriotas. En los últimos años, la tecnología ha llegado a todas partes, especialmente las redes sociales, que han permitido comunicarse sin obstáculos. Por último destacar el cambio de política de los EE.UU, evitando el intervencionismo en favor de estos gobiernos.

El mundo árabe no es distinto de otros mundos, ni tampoco está exento de conflictos políticos que se repiten tarde o temprano si se dan un conjunto de condiciones: carencia de trabajo y de perspectivas económicas, sistema político dictatorial, corrupción, ninguna oportunidad de ascenso social. Aun así, la solución a los problemas de estos países, los jóvenes, se ha convertido en el catalizador de todas estas condiciones y en la clave para la aparición del conflicto más importante en el mundo árabe: la caída de los gobiernos y la transformación de los sistemas políticos.

dilluns, 11 d’abril de 2011

ES BUSCA PRESIDENT

Article publicat al Diari de Girona el 9 d'abril de 2011

El passat dijous 24 de març, a la taula rodona amb el títol "Els reptes dels òrgans de govern a les organitzacions no lucratives" del 3er Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, es va comentar que als Estats Units el relleu dels presidents, però també d'altres membres dels governs, d'aquestes organitzacions es fa per mitjà d'una convocatòria pública i d'un procés de selecció, com els que es fan en una empresa quan es vol contractar el millor professional o treballador.

Malgrat que el que es dóna allà tard o d'hora acaba passant aquí, de moment queda clar que aquesta no és en absolut la forma habitual de nomenar els presidents i els òrgans de govern en la forta tradició associativa i de voluntariat catalana, on la munió de persones que presideixen i formen part de les juntes d'aquestes entitats són escollides per la seva implicació personal amb la causa que defensen, per la voluntat demostrada de donar resposta a problemes i conflictes socials i pel temps dedicat a favor de l'entitat. Tanmateix, davant de l'important nombre de projectes, persones i serveis de les entitats del tercer sector, estic d'acord que ara cal un impuls decidit per renovar els òrgans de govern d'aquestes entitats de forma gradual i amb condicions d'èxit.

El tercer sector social aglutina un conjunt d'entitats amb fórmules jurídiques diverses -associacions, fundacions, cooperatives i empreses d'inserció-, però preferentment associacions i fundacions, que tenen com a objectiu ajudar les persones i millorar les seves condicions de vida i oportunitats socials, donant resposta als reptes i conflictes de la societat en general.

D'entrada, els òrgans de govern en qualsevol organització són un tema primordial com espai de presa de decisions i pel rol de lideratge que desenvolupen, però també pel rol de representació, prestigi i incidència social. En el tercer sector es dóna la circumstància que les persones que ocupen aquestes posicions ho fan, en la gran majoria, de forma voluntària, sense rebre cap contraprestació econòmica a canvi, i amb la responsabilitat de prendre decisions de molt de pes i en molt casos fer el seguiment del desenvolupament de l'entitat, mentre que les persones que hi treballen s'encarreguen d'assolir els objectius immediats a partir dels projectes o serveis de l'entitat.

A Catalunya, s'ha donat un impuls important a aquest sector a partir d'un conjunt de polítiques de suport a les estructures de les entitats i a la professionalització i contractació de persones en aquestes entitats. Any rere any, les aportacions del tercer sector han anat creixent a Catalunya fins aconseguir el 2010 que 7.500 entitats generessin el 2,8% del PIB a partir dels seus 100.000 treballadors i 245.000 persones voluntàries, i donant resposta als problemes i demandes d'1,7 milions de ciutadans. A partir d'aquesta positiva evolució del sector, s'ha obert un debat sobre com es poden propiciar i impulsar processos que permetin la renovació en els òrgans de govern de forma similar als que s'han donat a nivell directiu i tècnic en els darrers 10 anys. Precisament, el suport a les estructures, la professionalització i la gestió de les entitats dels darrers anys han fet més urgent el relleu en els òrgans de govern, ja que ha posat al descobert i ha incrementat desequilibris i tensions entre l'àrea de gestió i d'estratègia a les entitats, o sigui, entre l'equip tècnic i els òrgans de govern.

La preocupació per la renovació dels òrgans de govern es converteix en un pas més en l'evolució positiva de les entitats d'aquest sector i en el marc dels canvis continus que es produeixen en la societat. En l'actual context, aquest relleu ha esdevingut un repte públic, ja que no només afecta les entitats, sinó també les administracions i les empreses amb acció social, sobretot pels conflictes que es produeixen i es poden derivar en la posada en marxa de processos de renovació com també per la manca de desenvolupament d'aquests.

D'aquesta manera, la renovació dels òrgans de govern es pot dur a terme de forma exitosa i pot ser un nou factor de creixement per al tercer sector, si: 1) s'estableix com a prioritat de l'entitat i de forma positiva, destacant i aprofitant els avantatges -diversitat personal, professional, cultural, etc.- que aporta aquest procés a l'entitat, als serveis i a la societat; 2) s'apliquen criteris i pautes per a la renovació d'una forma natural, institucionalitzada tant en l'estil de lideratge com en la cultura de l'organització; 3) s'introdueixen canvis de forma gradual i combinada, preparant amb temps els relleus i mantenint antics i nous membres en les juntes i/o patronats, respectivament. D'aquesta forma se sumen els punts de vista, coneixements i experiències dels uns i dels altres i s'eviten afectacions negatives en els projectes i serveis; 4) es dissenyen i es fan servir sistemes i processos de prevenció, gestió i resolució de conflictes a mida de les organitzacions i dels òrgans de govern i, especialment, en la seva renovació; i 5) en tots aquest casos, es vetlla pel respecte a les persones i pel reconeixement del seu rol en l'entitat, sobretot evitant imposar els processos de renovació, no sigui que acabem desvestint un sant per vestir-ne un altre.

I és que les entitats del tercer sector, com a organitzacions, no estan ni estaran exemptes de conflictes; tanmateix, no podem deixar que la voluntat de renovació, per incrementar la diversificació i pluralitat de perfils de l'entitat, del sector i de la societat en els òrgans de govern, es converteixi en una nova i intractable font de conflictivitat que malmeti el treball de tots aquests anys.