dilluns, 25 d’octubre de 2010

Mark Webber and Sebastian Vettel

News published in the Diari de Girona (Journal of Girona)
25 October 2010

Who are Mark Webber and Sebastian Vettel? What conflict are in hand?

Webber and Vettel are the pilots of the team Red Bull Racing (RBR) Formula 1 owned Austrian beverage company Red Bull. In 2009, with the arrival of German Sebastian Vettel, the team won the runner-up of builders and pilots.

In 2010, RBR is a favorite to win the constructors title and Vettel win the pilots. Until now, these cars were very fast, becoming the first in 14 of the 16 qualifying sessions, but also have proved fragile mechanically, causing his retirement from racing, as in the Grand Prix of South Korea this last weekend. Indeed, Saturday, RBR was leading the teams classification, and Webber, against predictions, the drivers with 220 points. Fernando Alonso, with Ferrari and Vettel were second and third with 206 each.

The situation recalled the 2007 championship final, with 3 or 4 riders fighting to win the title. Three years ago when there were only three races for the World Cup final, the classification was as follows: Hamilton (McLaren) with 97 points, Alonso (McLaren) with 89 and Raikkonen (Ferrari) 84. So this year, the facts become repeat: 2 pilots in the same team in 2007 and 2010 McLaren RBR, fighting for the title against a Ferrari. In addition, Alonso once again present in the fight and Hamilton with McLaren, is still mathematically options.

During the 2007 championship, Hamilton and Alonso, teammates, turned the contest into a conflict within the circuits, with clashes between the cars, and out with statements to the press. The team manager, Ron Denis, promoted the fierce competitiveness, as was done in the past with Nikki Lauda, Alain Prost and Ayrton Senna. This time he was out of control everything. In the last race in Brazil, Alonso, Räikkönen and Hamilton is playing the title. At the end of the grand prize, Räikkönen is first and with 110 points wins the World Cup. Hamilton seventh and Alonso third, totaling 109 points, respectively, in the final standings. The confrontation during the season was gradually diminish their chances of victory and increased Raikkonen, and the shock between the two at the start of the Brazil GP definitely lose the title. Amazing, but true.

This year, Webber and Vettel were distributed shared podiums and victories. Experts say that Christian Horner, director of RBR, has managed to handle the conflict with much of dialogue and mediation, especially after the collision with Vettel Webber of the Turkish Grand Prix, and the infighting that has focused outwards, with other competitors. The lack of competitiveness has helped Ferrari. This has changed in recent races, Alonso is back and putting a lot of pressure. In South Korea, RBR cars have not scored since they have had to withdraw due to an error Webber and Vettel driving for a mechanic. That has benefited Alonso, who finished first, leading the World Cup. Unthinkable.

There are two races, Brazil and Abu Dhabi and the world must decide. Webber is still second. Vettel, the fastest quarter. Alonso, with more experience first. Hamilton, on the lookout, third. The last 50 points at stake. Everyone wants to be the champion. And in 2007, can draw some guidelines: if the machines work, the final victory of the RBR-faster than Alonso and his Ferrari-depends on managing the conflict between their two drivers. Because talking about Vettel and Webber, RBR in that order, increases the chances of Alonso to win races and World Championships. Attention! Christian Horner.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Tomás Gómez desde una visión positiva

Artículo publicado en el Diari de Girona
8 de octubre de 2010

¿Por qué cuesta tanto mantener una actitud positiva frente a un conflicto? ¿Por qué pesa más en la opinión pública la visión negativa de las confrontaciones, cuando esto no ayuda a resolverlas?


Estas últimas semanas en los medios de comunicación se ha hablado mucho de Tomás Gómez, actual candidato del Partido Socialista a las elecciones de la Comunidad de Madrid en el 2011. Exalcalde del municipio de Parla durante 5 años y actual secretario general del Partido Socialista de Madrid (PSM), el año 2003 fue el político más votado de España en unas elecciones municipales con un 75,5% de los votos. El 2007 revalidó su cargo.

Este militante del PSOE, que ha ocupado diferentes cargos de la federación madrileña, se volvió el objeto de la cobertura mediática y del debate de la opinión pública a raíz de su decisión de presentarse como candidato del PSM a presidir la Comunidad Autónoma de Madrid. Para conseguirlo, ha tenido que luchar contra la ministra de Sanidad, Trinidad Jiménez, candidata de la cúpula del PSOE y preferida por Zapatero. En este contexto, se convocaron unas elecciones internas en el PSM, primarias, con la participación de 14.500 (81%) militantes de los 18.000 que tiene la federación madrileña, y que han dado como ganador a Gómez.

Este conflicto político me sirve de ejemplo para explicar un fenómeno que dificulta enormemente la gestión de los conflictos con éxito: la competición política y electoral, como confrontación y como conflicto, recibe un tratamiento cada vez más negativo por parte de los medios de comunicación y sobre todo de la opinión pública.

Este punto de vista negativo sobre los conflictos, informativamente, se centra en los aspectos de disputa, lucha y tensión, y la opinión pública se concentra en las repercusiones personales hacia a los políticos, por ejemplo, el prestigio o la honestidad, y en la oposición de los agentes implicados y afectados. En nuestro caso, las presiones sobre Gómez para impedir su candidatura, su presentación final y la convocatoria de primarias generaron un abanico de opiniones y valoraciones negativas sobre la carencia de liderazgo de Zapatero, la división interna del partido, así como el pronóstico de un serio revés si finalmente su candidata no ganaba.

La visión positiva destaca los aspectos no adversalistas de la competición, pero sobre todo las oportunidades que se derivan de las ideas y de los intereses en juego aparentemente incompatibles y de las estructuras y de los procesos existentes para encontrar finalmente acuerdos y generar consensos. Por ejemplo, la convocatoria de unas elecciones primarias para escoger el candidato facilita un proceso de democracia interna, abre el debate de partido sobre ideas y propuestas, motiva por la vía de la participación el protagonismo de la militancia y fomenta una imagen de transparencia y de confianza hacia a sus futuros votantes. Las palabras de Trinidad Jiménez, conocidos los resultados, apoyando a Gómez irían en esta dirección.

Las prácticas de la opinión pública y de los medios de comunicación con una visión negativa del conflicto, en las que prevalece y se pone el énfasis en la lucha y la destrucción personal para atraer la atención de los lectores, impiden de forma expresa reducir el clima de crispación político, incrementar la confianza hacia a los políticos y establecer vías de colaboración entre los actores implicados y afectados para la resolución de conflictos a posteriori. La cobertura informativa y la posterior opinión en democracia de conflictos en general, pero sobre todo políticos, tratados desde una visión positiva también pueden ser noticia, incluso tratándose de una situación competitiva.

Tomás Gómez des d'una visió positiva

Article publicat al Diari de Girona
8 d'octubre de 2010

Per què costa tant mantenir una actitud positiva enfront d'un conflicte? Per què pesa més en l'opinió pública la visió negativa de les confrontacions, quan això no ajuda a resoldre-les?
Aquestes darreres setmanes als mitjans de comunicació s'ha parlat molt d'en Tomás Gómez, actual candidat del Partit Socialista a les eleccions a la Comunitat de Madrid al 2011. Exalcalde del municipi de Parla durant 5 anys i actual secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), l'any 2003 va ser el polític més votat d'Espanya en unes eleccions municipals amb un 75,5% dels vots. El 2007 va revalidar el seu càrrec.

Aquest militant del PSOE, que ha ocupat diferents càrrecs de la federació madrilenya, va esdevenir l'objecte de la cobertura mediàtica i de debat en l'opinió pública arran de la seva decisió de presentar-se com a candidat del PSM a presidir la Comunitat Autònoma de Madrid. Per aconseguir-ho, ha hagut de lluitar contra la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, candidata de la cúpula del PSOE i preferida per Zapatero. En aquesta context, es van convocar unes eleccions internes en el PSM, primàries, amb la participació de 14.500 (81%) militants dels 18.000 que té la federació madrilenya, i que han donat com a guanyador a Gómez.

Aquest conflicte polític em serveix d'exemple per explicar un fenomen que dificulta enormement la gestió dels conflictes amb èxit: la competició política i electoral, com a confrontació i com a conflicte, rep un tractament cada cop més negatiu per part dels mitjans de comunicació i sobretot de l'opinió pública. Aquest punt de vista negatiu sobre els conflictes, informativament, se centra en els aspectes de disputa, lluita i tensió, i l'opinió pública es concentra en les repercussions personals cap als polítics, per exemple, el prestigi o l'honestedat, i en l'oposició dels agents implicats i afectats. En el nostre cas, les pressions sobre Gómez per impedir la seva candidatura, la seva presentació final i la convocatòria de primàries van generar un seguit d'opinions i valoracions negatives sobre la manca de lideratge de Zapatero, la divisió interna del partit, així com el pronòstic d'un seriós revés si finalment la seva candidata no guanyava.

La visió positiva destaca els aspectes no adversalistes de la competició, però sobretot les oportunitats que es deriven de les idees i dels interessos en joc aparentment incompatibles i de les estructures i dels processos existents per trobar finalment acords i generar consensos. Per exemple, la convocatòria d'unes eleccions primàries per escollir el candidat facilita un procés de democràcia interna, obre el debat de partit sobre idees i propostes, motiva per mitjà de la participació el protagonisme de la militància i fomenta una imatge de transparència i de confiança cap als seus futurs votants. Les paraules de Trinidad Jiménez, coneguts els resultats, donant suport a Gómez anirien en aquesta direcció.

Les pràctiques de l'opinió pública i dels mitjans de comunicació amb una visió negativa del conflicte, en les que preval i es posa l'èmfasi en la lluita i la destrucció personal per atreure l'atenció dels lectors, impedeixen de forma expressa reduir el clima de crispació polític, incrementar la confiança cap als polítics i establir vies de col·laboració entre els actors implicats i afectats per a la resolució de conflictes a posteriori. La cobertura informativa i la posterior opinió en democràcia de conflictes en general, però sobretot polítics, tractats des d'una visió positiva també poden ser notícia, fins i tot tractant-se d'una situació competitiva.