dilluns, 14 de novembre de 2016

Brexit i Trump: Està canviant el món?

Experts en ciència política constaten una creixent desglobalització pel fracàs en les solucions polítiques durant la crisi.


13.11.2016 


El món ha viscut una transformació espectacular en les últimes dècades fins al punt que la globalització semblava imparable. Fins ara. El referèndum del Regne Unit a favor de la sortida de la Unió Europea -el famós Brexit- o la recent i també inesperada victòria del republicà Donald Trump a la presidència dels EUA, en són alguns exemples. I són tan reals, encara que costi de creure, que cal preguntar-se si alguna cosa està canviant en aquest món.




Experts en ciència política com en Pau Canaleta i en Xavier Pastor, ho valoren com una "desglobalització", un "tancament dels països" que tornen cap al "proteccionisme". Els motius són varis, però en destaquen la incapacitat dels partits polítics tradicionals per evitar la crisi i les seves conseqüències. I com que no se n'han sortit, això ha dut a una crisi del sistema on les noves figures emergents utilitzen fórmules antigues i que "funcionen", com "replegar-se". Sintonitzen així amb el "malestar" de la població que, davant la previsió de mantenir els ajustos i polítiques de sempre, opten per allò que "els fa menys por i sentir-se més segurs": mirar cap a dins i rebutjar allò de fora.

Sense violència, no hi ha simulació

XAVIER PASTOR
Expert en Gestió de conflictes i professor de la UOC i la UdG
Article publicat a la secció d'Esport del Diari Ara el 26/10/2016 
I versió llarga a la secció d'Opinió del Diari de Girona el 30/10/2016

Del conjunt de reaccions que s’han publicat sobre l’agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l’estadi del València pel llançament d’una ampolla d’aigua que va impactar al cap de Messi i després va rebotar en altres jugadors quan, fent pinya, celebraven el gol, jo en destaco dues de preocupants.


La primera és la del periodista, actor i còmic Sergi Mas, i l’altra la del màxim responsable de la Lliga de Futbol Profesional, Javier Tebas. Mas em va sorprendre negativament quan en la seva secció d’ El Club de la Mitjanit a Esport3 va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits pel llançament de l’ampolla d’aigua. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra a l’estudi emulant els futbolistes del Barça- que els jugadors van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retira el tap de les ampolles d’aigua, ja que tancades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.


Les declaracions de Javier Tebas són encara pitjors, ja que ha afirmat que els jugadors agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i dels efectes de l’agressió.


Davant dels fets i aquestes paraules, penso que el futbol ha de trobar urgentment les solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. No podem esperar més. Aquesta violència s’ha contagiat als partits de nens i nenes dels caps de setmana.



Les sancions aplicades no estan donant els resultats esperats. Tampoc n’hi ha prou amb els codis de conducta desats als calaixos de les oficines o amb pancartes de campanyes de cinc segons. Hem d’ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i dels pensaments que la justifiquen i la promouen. Fer fora els aficionats violents dels camps de futbol no assegura que desapareixerà la violència. El que cal és treballar amb els clubs i dins dels clubs i amb aquests aficionats, com es fa en aquest esport i en altres. Articulant una grada d’animació positiva, sense insults, sense agressions. O proposant als aficionats agressius una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes per entrar als camps. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l’accés a les seves instal·lacions.

Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d’eliminar-la dels camps de futbol, ja no ens haurem d’ocupar dels jugadors que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s’haurà produït. Si gestionem això primer, això segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.