diumenge, 25 d’octubre de 2015

Més interrogants per a la CUP

24 d'octubre de 2015

Fa unes setmanes, jo era dels que creia que la CUP acabaria investint a Artur Mas com a 130è President de la Generalitat de Catalunya. Els indicis m'ho permetien afirmar. Així ho vaig comentar en el programa de ràdio «No ho sé», d'en Joan Maria Pou a RAC1 parlant de les claus de la negociació en general i en concret entre Junts pel Sí i la CUP.

Ho afirmava perquè havia analitzat totes les entrevistes postelectorals dels representants de la CUP. En totes elles, els entrevistats comentaven quines eren els seus posicionaments i interessos per pactar: aconseguir que el màxim de les seves propostes fossin acceptades per Junts pel Sí. Posaven molt l'accent en les qüestions socials, en acabar amb els desnonaments i amb les retallades. També comentaven com s'havia de dur a terme el procés constituent per convertir Catalunya en un estat independent i els mesos, setmanes i dies que s'havien de fer servir. Deien «volem ser influents». Si Junts pel Sí acceptava les seves propostes es feia difícil dir no a la investidura a Mas, tot i que frases més tard també afirmaven que hi havia més candidats de consens entre les dues forces polítiques.

Dit d'una altra manera, abans de respondre a la pregunta de si investirien Mas, es comentaven un conjunt de condicionants, sobre el què, el com i el quan de les polítiques del futur govern i del procés d'independència. A continuació, els representants de la CUP deien que la qüestió de la investidura de Mas es deixava per al final. Se seguia el patró habitual en una negociació, quan es comença per aquelles qüestions que són més fàcils d'arrencar acords i es deixa pel final allò que més ens separa. Es tracta de demostrar que tenim punts en comú i comunicar que hi ha més coses que ens acosten que no pas que ens separen.

Semblava pels comentaris dels representants de la CUP que l'acord no seria fàcil d'entrada, tanmateix factible, i que era qüestió de dies i setmanes. Avui, després del darrer escorcoll a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) els indicis em fan pensar que hi haurà acord, però ja no estic segur que la CUP investeixi a Artur Mas com a president. Què ha canviat? El context. Un nou escorcoll i veure el tresorer de CDC detingut i passant la nit a la presó, fets que pesaran en la negociació, més del que ens pensem, especialment entre els negociadors de la CUP.

Generalment, es diu que en tot conflicte els aspectes importants són el què -la qüestió tractada, l'assumpte entre mans o el fet o la idea que ha generat la tensió-, i el com -la manera com s'ha produït el problema, la intensificació i la gestió de les emocions i el procés seguit per intentar reconduir la situació-. Però, hi ha un altre element igual d'important, el context -l'espai, la situació, el moment, l'entorn en què es dóna-, ja que la negociació no es produeix en el no res, sinó que es troba emmarcada per i en una situació determinada, amb la pressió i interacció d'altres actors al voltant que poden condicionar i reduir, segon la seva posició, interessos i opinió, les possibilitats d'acord i les seves característiques.

En aquest cas, que el partit del president torni a ser escorcollat, que els responsables de les finances siguin un cop més interrogats i que el tresorer acabi a la presó, exerceix més pressió sobre la CUP entre les seves bases i per part de l'opinió pública, intensificant els interrogants per damunt de les certeses.

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Negociació Junts pel Sí i la CUP

7 aspectes bàsics sobre negociació que vaig comentar arran de les preguntes que em van fer en el programa "No ho sé" d'en Joan Maria Pou a RAC1 en la que parlem de Negociació Pública i Resolució de Conflictes en motiu d'investidura d'Artur Mas de Junts pel Sí i el Pla de Xoc de la CUP. 

1. Negociació pública: sí per als oients, teleespectadors, lectors. A la gent ens agrada el conflicte, en un primer moment perquè som curiosos, però també perquè el que decideixin ens afecta. Es tracta d'un conflicte públic: afecta als ciutadans, hi ha en joc un govern i els mitjans en donen la informació. i és que avui la política es coneix a través dels mitjans.

2. Negociació privada o discreta: Per arribar a un acord en la negociació per a la investidura de Mas. Se'ls ha de deixar treballar. Un espai, un "temps", sense interferències. És molt fàcil que en un moment determinat del procés negociador, si no acaba d'anar bé, que alguna de les parts si es troba un micro digui alguna cosa contraproduent i que faci enfada a l'altra part i compliqui la negociació, fent-la retrocedir.

3. Pressions: normals d'entrada i sobretot després del punt d'arrencada o posició d'inici de la negociació de la CUP quan diu que no votaran a Mas.

4. Cal crear un clima per a la negociació: l'actual excitació està bé, ja que per al públic es manté l'interès en la política i els suspense respecte el fina, però no ens interessa que a partir dels mitjans i de l'opinió publicada es mantingui i fins i tot augmenti la pressió. Podem caure en una escalada conflictual i que una de les parts s'enfadi.

5. Per què comença així la CUP?: Hi ha poc temps per a la investidura i per a la negociació. Han d'anar per feina. Saben que si no fan una negociació agressiva pot ser que no pintin res. I sobretot un cop el president Mas estigui investit, gràcies als seus diputats. Ha de fer créixer el valor dels seus 10 diputats, bé dels que facin falta per assolir la majoria absoluta del Parlament, en la primera sessió d'investidura o per a la majoria simple en la segona sessió. No hi ha una baula de contacte des de l'eix esquerra-dreta, entre la CUP i CDC. ERC és la connexió entre els dos.

6. Separar el problema de la persona i passar de la posicions als interessos:
dir "No a Mas" és una estratègia. S'ha mantingut durant la campanya, cal apropar i captar votants. No ajuda habitualment en una negociació. Tanmateix, en les seves declaracions s'utilitza aquest argument per aconseguir pressionar a l'altra part perquè cedeixi i poder ser influents en el proper mandat. Ells prioritzen els aspectes ideològics, "som d'esquerres" i les polítiques d'esquerres 'el pla de xoc: no retallades, tres àpats per tothom, acabar amb els desnonaments, etc. També diuen que són independentistes. 

7. Cal preparar la negociació: Abans de negociar cal pactar com serà la negociació: on, com, qui, etc, però sobretot saber el que es vol aconseguir, que s'està disposat a acceptar i que no. D'igual forma ens hem de posar al lloc de l'altre i fer el mateix exercici.

En el següent enllaç podeu escoltar la part del programa sobre aquest tema, a partir del minut 15. http://www.racalacarta.com/download.php?file=download.php-file%3D1001+21h+%28Dijous+01-10-15%29+++NO+HO+SE.mp3