dijous, 28 d’agost de 2014

Cinema i Resolució de conflictes

La pàgina web de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, www.resoluciodeconflictes.org ha estrenat una nova secció. 

Presenten i comenten pel·lícules de cinema, series de televisió i d'internet que poden ajudar com a recurs a abordar i tractar una situació conflictiva. Evidentment, en funció del conflicte, del context, de les persones implicades o de la seva situació, podem trobar una o altre pel·lícula.

En aquests moments, es poden consultar películes que tracten sobre les claus bàsiques de la comunicació, el relat, els estereotips, el buylling, la informació, el desconeixement i la por, i més endavant com es contagien els climes de tensió, com aplicar la no-violència, la importància de la sensibilitat i del procés i molts altres. 




diumenge, 24 d’agost de 2014

Achtung! Konflikt in Mercedes

Després de l'incident en el Gran Premi de Bèlgica d'avui, en les primeres voltes, entre Lewis Hamilton i Rosberg, companys de l'escuderia Mercedes, i les posteriors declaracions d'ambdós pilots, estic encuriosit per veure quin és el model de gestió de la competitivitat i dels conflictes entre els pilots que aplicaran a l'equip alemany.

Els fets ocorreguts han estat aquests: Hamilton anava al davant i Rosberg l'ha intentat avançar amb el resultat de la roda del darrera punxada del primer, l'entrada a boxes, el retorn al circuit amb setzena posició i la posterior retirada.

Al voltant de les cinc i vint minuts de la tarda, al twitter, Francesc Latorre, el periodiste esportiu que cobreix el mundial de Formula 1 per a TV3, comentava en una primera piulada que "Rosberg no assumeix cap culpa. Hamilton diu que no vol parlar amb ell, que parlarà a la pista. Les parets del motorhome Mercedes tremolen". 47 minuts més tard, Latorre deia: "Més llenyà al foc! HAM (Hamilton) diu que Rosberg admet que ho ha fet expressament per "marcar territori". Ricciardo es frega les mans.."

Aquest incident ha vingut acompanyat de la victòria de Ricciardo, el pilot australià de l'escuderia Infiniti Red Bull Racing i el segon lloc de Rosberg. Per tant, els fins ara intractables Mercedes a la pista, poden començar a tenir problemes per guanyar les carreres que falten i aconseguir el campionat si els conflictes entre els pilot afloren i no se saben gestionar. Ja fa uns quants anys, l'equip McLaren es va deixa perdre el títol per culpa de les picabaralles dels seus pilots en aquell moment, Fernando Alonso i Lewis Hamilton. Una lluita que va facilitar que Kimi Raikonnen a Ferrari guanyés al 2007 el darrer campionat per aquesta marca.

L'equip de Fórmula 1 de Mercedes, en comparació amb Ferrari, McLaren o Red Bull Racing, encara no s'ha trobat amb la dificultat de gestionar aquest tipus de situacions: increment de la lluita i la competivitat entre els pilots de l'equip amb possibilitats de guanyar el títol. 

A més, estem entrant a la recta final del campionat, quan només queden 7 circuits dels 19 programats, i això sens dubte incrementarà el clima de tensió i el nerviosisme dels pilots i de l'escuderia en general.  Després del Gran Premi de Bèlgica la distancia de punts entre els pilots de Mercedes s'han incrementat fins els 29 a favor de Nico Rosberg (220) respecte Lewis Hamilton (191), però s'ha reduit en 64 punts amb Daniel Ricciardo (156), que cada cop ho fa millor.

Així que mentre se succeixen les declaracions abans i després de les curses i els incidents en pista, us proposo que sigueu vosaltres mateixos els que analitzeu quin pot ser el model de gestió de la competitivitat i els conflictes entre els pilots de l'equip alemany. Com? Us deixo 3 enllaços a 3 articles que expliquen quins són els models de gestió de conflictes entre pilots de Ferrari, Red Bull Racing i McLaren. I ja em direu.

I si Michael Schumacher tingués raó?(Ferrari)

Red Bull et dóna ales si et dius Vettel (Infiniti Red Bull Racing)

McLaren, l´equip dels millors pilots (McLaren)


dilluns, 18 d’agost de 2014

Catalunya-Espanya, això és un conflicte

Article publicat al Diari de Girona el 18 d'agost de 2014.

"Estar en conflicte vol dir que hi ha confrontació. En aquest cas, es manifesta a través d'un procés de negociació permanent i es dóna a conèixer a través dels mitjans de comunicació. Algú creu que les parts en conflicte faran públiques les seves estratègies, els plans A, B, C, D o la lletra que sigui, abans de les negociacions?"

Que la majoria dels catalans i catalanes volen un Estat propi, que per mirar de decidir-ho o no s'ha proposat una consulta per al proper 9 de novembre i que l'Estat espanyol no ho vol, expressa una vegada més i resumeix el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Estem davant d'un conflicte. Cal tenir-ho clar. No des d'ara, sinó des de fa molts i molts anys. Els governants i els governs de l'Estat espanyol, per la força o per les lleis, han obligat els catalans i les catalanes a formar part d'aquest Estat i a conviure-hi.

Aquesta situació conflictiva, entre la idea de més Espanya -en la qual Catalunya és una regió més o una comunitat autònoma com la resta que forma part de l'Estat- i la de més Catalunya -en la qual afirma que Catalunya és quelcom diferent, que pot exigir la seva independència com a nació i fins i tot esdevenir un Estat propi-, es va manifestar i es manifesta en una fractura política i electoral, amb la creació i la lluita de diferents partits, després de la recuperació de la democràcia, i algun abans i tot.

En conseqüència, Catalunya i Espanya viuen en un conflicte permanent. Perquè n'hi hagi un, no cal que les dues parts ho visquin d'igual forma, n'hi ha prou que només una no vegi les seves necessitats escoltades o que els seus interessos no siguin tinguts en compte, per exemple, perquè l'altra li nega, per dir que estem davant d'un conflicte.

Estar en conflicte vol dir que hi ha confrontació, xoc, lluita de percepcions, actituds i comportaments. En aquest cas, es manifesta a través d'un procés de negociació permanent entre els governs i de les seves polítiques, i que es dóna a conèixer de tant en tant a través dels mitjans de comunicació. En aquest context, però en qualsevol altre d'aquestes característiques, algú creu que les parts en conflicte faran públiques les seves estratègies, els plans A, B, C, D o la lletra que sigui, per assolir els seus interessos abans de les negociacions? No. Fer-ho significaria la mort d'entrada de qualsevol d'aquestes estratègies i de la influència dels processos, ja que l'altra part sabria exactament què ha de fer per evitar que això succeeixi i les podria bloquejar i inhabilitar.

Per aquest motiu, les manifestacions durant aquests propers 3 mesos seran diferents en funció dels seus objectius, però si es pretén poder fer la consulta del 9-N amb èxit, no s'ha d'intensificar el conflicte, no s'ha d'incrementar la tensió de la situació, no ha d'escalar. I per aquest motiu no es pot donar més informació sobre quins són els escenaris del procés, s'ha de mantenir l'objectiu i fer tot el possible per assolir-lo democràticament. S'ha de crear un clima d'entusiasme dins la normalitat, com quan es fan unes eleccions.
Això és un conflicte sense acord d'entrada de les parts, i on cap de les dues dóna el seu braç a tòrcer, i, en conseqüència, amb les respectives estratègies que, més enllà de les posicions manifestades, de moment no poden ser més públiques ni oferir més pistes.

En conseqüència, els catalans i les catalanes han estat convidats a parlar, a ser consultats i a votar el 9 de novembre. Fins aquell dia hem de creure en la paraula dels que així ho han pactat, perquè han estat escollits democràticament, són els nostres representants i treballen i treballaran perquè el procés sigui una realitat. Un cop superada aquesta data, temps tindrem d'avaluar i analitzar què ha passat, i de pensar en el Pla B, C, D o la lletra que sigui si la consulta no s'ha fet o no ha funcionat.

dilluns, 11 d’agost de 2014

La caiguda d'un mite

Especial de cap de setmana de Jesús Badenes publicat el 3 d'agost de 2014 al Diari de Girona

Aquest article s'ha elaborat partir del recull d'opinions de diferents experts entrevistats en ciència política i Resolució de Conflictes sobre la confessió de Jordi Pujol en què afirmava que va mantenir durant 34 anys comptes ocults a l'estranger.

Els experts Josep Maria Reniu, Xavier Pastor, Lluís Orriols i Pau Canaleta comparen la situació amb "la caiguda d'un meteorit" amb conseqüències imprevisibles. També assenyalen que aquest cas podria afectar electoralment CiU, malgrat està per veure, i que tindrà poc impacte en el debat sobiranista.