divendres, 31 de gener de 2014

1a Trobada de la Societat Internacional de Conflictologia

El passat dissabte 14 de desembre es va dur a terme la 1a Trobada de la Societat Internacional de Conflictologia a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a l'Avinguda del Tibidabo. Aquesta societat amb un any de vida i amb una setentena de membres de diferents països té com a objectiu principal promoure i donar a conèixer la Conflictologia i sobretot els i les professionals que s'hi dediquen.

Conscients que el conflicte ha estat present en totes les civilitzacions des de les ombres dels temps i que actualment ha esdevingut una coordenada estable que permet explicar i entendre el funcionament de la societat, creiem que aquest un moment especialment important i necessari per difondre aquesta a-disciplina i les persones expertes que podem per mitjà de processos sense violència resoldre les situacions conflictives que afecten a les persones, les institucions i les organitzacions.

Si alguna cosa ha quedat demostrada és que el conflicte serà positiu o negatiu en funció de l'abordament que es faci i la manera qu escollim per a gestionar-lo. En funció d'això, els professionals de la conflictologia podem transformar el conflicte en una oportunitat.

En aquesta trobada van participar majoritariàment estudiants i exestudiants dels Master i Postgrau en Conflictologia i Resolució de Conflictes de la UOC i la UdG.

Durant l'encontre es va presentar l'Anuari de Conflictologia 2013 elaborat per la UOC. Aquest anuari té com a finalitat esdevenir un aparador dels professionals i organitzacions que es dediquen a la conflictologia i facilitar que les persones i instituciones amb problemes puguin trobar ajuda en aquestes persones.
Durant la trobada es va explicar com el joc, com a recurs quotidià, pot ajudar a les persones a resoldre el seu conflicte i com s'ha de dissenyar per aconseguir aquest objectiu. Tot plegat es va aprendre mentre jugàvem a càrrec de l'Oriol Ripoll, expert en joc i docents de diferents postgraus i masters universitaris.

El PSC ya no existe

Artículo publicado en el Diari de Girona el 22 de enero de 2014

Durante mucho tiempo, creo que desde la misma fundación, al PSC se le ha reclamado e incluso recriminado que defendiera y votara en Madrid, en el Congreso de los Diputados, las propuestas que se habían aprobado en el Parlamento de Cataluña. Pujol tuvo llegada entre los electores catalanes desde 1980 recordándoles que votar PSC era votar "la sucursal del PSOE" en Cataluña. Lejos de equivocarse, demasiadas veces hemos visto que propuestas del Parlamento que beneficiaban Cataluña eran desestimadas y rebajadas en el Congreso de Diputados, como por ejemplo, el último Estatuto, gracias a los votos del importante contingente de diputados socialistas catalanes.

Los socialistas catalanes de ahora no sólo votan en contra de estas propuestas en Madrid, sino que lo hacen directamente en Cataluña. Este es el cambio substancial. 


De tal magnitud ha sido esta evolución a favor del españolismo, que incluso la dirección del partido cree normal reclamar el acta de diputado de aquellos que fueron elegidos emediante unas listas electorales por el pueblo en unos comicios y que están de acuerdo en poder hacer la consulta a favor del derecho de decidir del 9 de noviembre de 2014. 

Hoy el PSC es PSOE, una de las tres fuerzas y de las orientaciones ideológicas que se juntaron para política y electoralmente fortalecer el socialismo en Cataluña durante la transición y en democracia. Montilla, Iceta, Zaragoza, Chacón, Navarro, Balmon y compañía se han esforzado en conseguirlo. El grupo parlamentario del PSC no existe y en su lugar está el partido político del PSOE que manda en Cataluña y hace valer sus intereses políticos como organización y los intereses particulares de su dirección en la toma de decisiones: Mejor pocos, pero ocupando escaños en el Parlament. 

El PSOE de Cataluña no está en disposición de hacer ninguna propuesta política de progreso para los catalanes y las catalanas; anclado con el PP y Ciudadanos a favor de España y de mantener el statu quo, apoya el hecho de que cada año el Estado se quede entre 11.000 y 16.000 millones de euros de los catalanes, según el sistema que se utiliza para contar, que permitirían entre otras cosas impulsar políticas de bienestar social o de trabajo en Cataluña. 

Por último, los socialistas españoles en Cataluña demuestran desde hace años su incapacidad para resolver un conflicto que ellos mismos crearon cuando forzaron el relevo a listas de su mejor candidato a la Generalitat, Pasqual Maragall , y a la marginalidad del partido a todos aquellos que están a favor de un trato diferenciado político para Cataluña y del derecho a decidir. Qué drama !

El PSC ja no existeix


Durant molt temps, crec que des de la mateixa fundació, al PSC se li ha reclamat i fins i tot recriminat que defensés i votés a Madrid, al Congrés dels Diputats, les propostes que s'havien aprovat al Parlament de Catalunya. Pujol va fer forat entre els electors catalans des del 1980 recordant-los que votar PSC era votar "la sucursal del PSOE" a Catalunya. Lluny d'equivocar-se, massa vegades hem vist que propostes del Parlament que beneficiaven Catalunya eren desestimades i rebaixades al Congrés de Diputats, com per exemple el darrer Estatut, gràcies als vots de l'important contingent de diputats socialistes catalans.
 
Els socialistes catalans d'ara no només voten en contra d'aquestes propostes a Madrid, sinó que ho fan directament a Catalunya. 

De tal magnitud ha estat aquesta evolució a favor de l'espanyolisme, que fins i tot la direcció del partit troba normal reclamar l'acta de diputat d'aquells que varen ser esco?llits en unes llistes electorals pel poble en uns comicis i que estan d'acord a poder fer la consulta del 9 de novembre de 2014.

Avui el PSC és PSOE, una de les tres forces i de les orientacions ideològiques que es van ajuntar per donar força al socialisme a Catalunya durant la transició i en democràcia. Montilla, Iceta, Zaragoza, Chacón, Navarro, Balmon i companyia s'han esforçat a aconseguir-ho. El grup parlamentari del PSC no existeix i al seu lloc hi ha el partit polític del PSOE que mana a Catalunya i fa valer els seus interessos polítics com a organització i els interessos particulars de la seva direcció en la presa de decisions.

El PSOE de Catalunya no està en disposició de fer cap proposta política de progrés per als catalans i les catalanes; ancorat amb el PP i Ciutadans a favor d'Espanya i de mantenir l'statu quo, dóna suport al fet que cada any l'Estat es quedi entre 11.000 i 16.000 milions d'euros dels catalans, segons el sistema que es fa servir per comptar, que permetrien entre altres coses impulsar polítiques de ?benestar social o de treball a Catalunya.

Per últim, els socialistes espanyols a Catalunya demostren des de fa anys la seva incapacitat per resoldre un conflicte que ells mateixos van crear quan van forçar el relleu a llistes del seu millor candidat a la Generalitat, Pasqual Maragall, i a la marginalitat del partit a tots aquells que estan a favor d'un tracte diferenciat polític per a Catalunya i del dret a decidir. Quin drama!