diumenge, 13 d’octubre de 2013

Red Bull et dóna ales si et dius Vettel

Xavier Pastor i Sònia Pereda
Expert en gestió i Resolució de Conflictes
Politòloga i aficionada a la Formula 1

Article publicat al Diari de Girona el 17 d'octubre de 2013



Per què a Mark Webber sempre li toca el rebre? Això és el que es preguntaven els comentaristes de TV3 en el Gran Premi del Japó quan el pilot australià de l'escuderia Red Bull Racing, que ocupava la primera posició a 20 voltes per la finalització de la cursa, el van fer entrar a boxes per canviar els pneumàtics. Amb aquesta maniobra, el seu company d'equip, el tricampió Sebastian Vettel, tercer en aquell instant, va acabar guanyant la carrera.

A quatre curses per finalitzar el mundial, queda clar que Red Bull Racing tornarà a obtenir el títol de constructors i Vettel el de pilots per quarta vegada consecutiva. I és que Red Bull s'ha convertit aquests darrers anys en l’equip a batre. Es parla molt de la superioritat mecànica i aerodinàmica del cotxe, però on s’ha demostrat la seva principal singularitat ha estat en la manera de gestionar la competitivitat entre els seus pilots, un model a mig camí entre el de McLaren i el de Ferrari.

L'equip original, creat l'any 1997 de la mà de Jackie Steward, va ser comprat el 2006 per l'empresa austríaca de begudes energètiques Red Bull, la qual també havia adquirit prèviament l'escuderia Minardi l'any anterior (actualment anomenada Toro Rosso, Red Bull en italià).

Després d'un començament força interessant, Red Bull fitxa al 2007 el pilot Mark Webber i al 2009 promociona un prometedor Sebastian Vettel de la segona escuderia, Toro Rosso. A partir d'aquí, podem parlar d'un abans i un després, d'èxits i conflictes inclosos.

L'any 2010, a una cursa pel final del mundial, tots dos piltos tenien opcions de guanyar el títol. Webber tenia més punts i més opcions que Vettel, però l'estrategia de l'equip es va centrar en l'alemany que va obtenir el seu primer títol per davant de l'australià i d'Alonso. Mesos enrera en el gran premi de Turquia, Vettel va protagonitzar una sortida de pistadesprés d’una topada amb Webber a qui l'alemany va criticar per la sevamaniobra afirmant que estava boig. Aquí va començar el calvari per l’australià.

 I és que de Vettel es pot esperar qualsevol cosa, bona o dolenta, però de la qual sempre en surt beneficiat. Des de desobeir ordres d'equip, portar al límit mecànicament el cotxe,  fer maniobres polèmiques o marcar un temps estratosfèric i fer unes carreres impecables. L’alemany s’ha convertir en l'arquetip de l'esportista jove de la marca austríaca de begudes energètiques.

Des d'aquell primer mundial, l'escuderia s'ha bolcat amb ell al 100%,- com es fa a Ferrari ara amb Fernando Alonso i en el passat es va feramb Michael Schumacher -, malgrat que públicament sempre s'ha dit que tots els pilots tenen les mateixes opcions i que tot es decidia en els circuits – talcom es porta i es defensa a McLaren-.

Aquest model de competitivitat entre els pilots a cavall de McLaren i Ferrari ha relegat a Webber a un segon pla sense cap opció pel títol any rera any tot i que teòricament porten el mateix cotxe. Això s’ha materialitzat amb pitjors temps en els entrenaments, avaries mecàniques, errors humans en el canvi de rodes, estratègies de carrera clarament desafavoridores pels seu interessos. Amb aquest model, Vettel va camí d'igualar al mític Alain Prost amb quatre campionats consecutius.

Enguany amb el campionat encarrilat, l'escuderia austríaca va comunicar el substitut de Webber, Daniel Ricciardo, un triat pilot promocionat des de Toro Rosso, la filial.

Com serà la relació entre els dos pilots? D’entrada és un misteri, però si tenim en compte que Vettel té el millor cotxe de la graella i que el full de serveis de Ricciardo és discretet, sembla lògic que es deixarà de banda el model McLaren i s'apostarà decididament pel que va aplicar un altre alemany, Michael Schumacher, a Ferrari i que li va donar cinc títols consecutius. Veuen moltes coincidències entre Vettel i Schumacher? Sí, nosaltres també.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Lou Marinoff:«La filosofia ensenya la gent a superar adversitats de tot tipus»


Lou Marinoff
La consultoria filosòfica és moda a desenes de països, a on els filòsofs solen assessorar —i ajudar-los a prendre decisions— tota mena de persones i organitzacions, des de refugiats i líders polítics fins a directius empresarials, supervivents de càncer o fins i tot reclusos. Aquesta és la tasca que porta a terme Lou Marinoff, nascut al Quebec ara fa seixanta-dos anys i autor d’obres d’èxit internacional, com Més Plató i menys Prozac, L’ABC de la felicitat o El poder del Tao. Aquest filòsof i escriptor ha tractat dels fonaments biològics dels conflictes humans en el VI Congrés Internacional de Conflictologia i Pau del Campus per la Pau de la UOC, que ha tingut lloc els dies 3 i 4 d’octubre al CosmoCaixa de Barcelona. Per a Marinoff, la bona fe i la voluntat de diàleg són la clau per a resoldre qualsevol desavinença. Amb ell, també hem parlat del conflicte Espanya-Catalunya.